Evolució de la narrativa catalana: del franquisme a l'actualitat

Què destacaries de la narrativa des dels anys 70 fins a l'actualitat?

Comença amb els darrers extrems del franquisme, la mort del dictador i les passes cap a la democràcia parlamentària. Alhora, s'accelera el desenvolupament de la indústria i dels serveis. En els anys anteriors, han coexistit simultàniament moviments artístics que han estat en evolució constant i relacionats amb els àmbits econòmic, polític i social. La nostra literatura reflecteix aquests canvis polítics i socials i farà possible la normalització d'una producció i d'un mercat literari en català, que va començar a recuperar-se en la dècada dels seixanta. L'aprovació de la Constitució i de les lleis que reconeixen el caràcter oficial del català, com la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, provocaran l'alfabetització de la població, la millora en l'ús social de la llengua i l'augment del públic lector, tant adult com juvenil. Tot això, en un món globalitzat on les noves tecnologies de la comunicació tenen un paper rellevant.

Característiques generals

La dècada dels setanta suposa un rebuig del realisme, inconformista i transgressora dels valors rebuts, i inclou la cultura d'aquell moment a la literatura. Destaca la novel·la de trencament, que busca formes expressives i estructures noves, i on la història queda menysvalorada en benefici del relat o discurs. Predomina el reflex de llocs urbans, amb personatges joves que tenen problemes amb el sexe i les drogues, com a mostra de rebel·lia. Aquesta literatura forma part de la contracultura clàssica. Tracta del mite del viatge, real o literari, que és una autoexploració psicològica, el rebuig de l'educació sentimental i la confrontació amb el sistema. La dècada dels setanta es caracteritza per nous narradors de formació autodidacta amb temes represius pel franquisme, com Terenci Moix, Jaume Fuster, Montserrat Roig, etc. Les seves obres mostraran les preocupacions i la visió del món d'una generació d'escriptors nascuts després de la guerra.

Evolució posterior

Als anys vuitanta i noranta, els autors s'han educat en democràcia, manifesten la seva voluntat de professionalització i despolitització, i es reactiva el desig per retornar a formes narratives més clàssiques i per contar històries: es revaloritza la importància dels personatges, de l'argument i de les descripcions. Torna la narrativa de gènere, amb autors com Jaume Fuster i Ferran Torrent. De la literatura nord-americana, destaca un corrent narratiu anomenat realisme brut, que conta històries de la societat capitalista actual i mostra una societat urbana, burgesa, conformista, insolidària i consumista, com Quim Monzó.

Situació actual

L'èxit de vendes permetrà que alguns autors puguin viure de la literatura en la nostra llengua. La nostra narrativa ha incorporat un gran nombre de narradors valencians, com per exemple, Josep Franco i Josep Palomero. Els nostres autors han adquirit un grau d'escriptura acceptable i una llengua més flexible. L'escriptor valencià principalment vol traspassar fronteres i ser traduït.