Evolució: Mutacions, Deriva Genètica i Especiació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,13 KB
Tipus de Mutacions
Segons les cèl·lules afectades:
- Germinals: Afecten els gàmetes o les cèl·lules mare i són hereditàries, afectant la població.
- Somàtiques: No són hereditàries i afecten l'individu.
Segons l'extensió del material genètic afectat:
- Cromosòmiques: Afecten la disposició dels gens en el cromosoma.
- Gèniques: Provoquen canvis en la seqüència de nucleòtids d'un gen.
- Genòmiques: Alteren el nombre de cromosomes típic de l'espècie.
Deriva Genètica
La deriva genètica és l'efecte que té l'atzar sobre la reproducció.
Efectes:
- Reduir la variabilitat genètica de les poblacions, especialment en poblacions petites.
- Pot intervenir en l'especiació.
Quan els individus reproductors són pocs, les freqüències gèniques estan mal representades, provocant un canvi en les freqüències gèniques de les generacions posteriors.
Coll d'Ampolla
Per sequeres, plagues o incendis hi ha un descens dràstic de la població. Els supervivents poden no representar les variabilitats genètiques originals, de manera que les generacions posteriors tindran variacions genètiques diferents.
Efecte Fundador
Quan uns quants individus s'estableixen en un lloc nou, a mesura que la població augmenta, les freqüències gèniques no seran les mateixes que les de la població original, ja que estaran en altres condicions. Això porta a la formació d'una nova població.
Selecció Natural
La selecció natural és l'eliminació dels individus menys aptes, els que tenen menys eficàcia biològica.
Variabilitat + Reproducció diferencial + Herència = Evolució per selecció natural
S + W = 1
Tipus:
- Direccional: Afavoreix un fenotip extrem (més alt, fort, fosc...).
- Estabilitzadora: Afavoreix un fenotip intermedi i manté la coexistència de dos o més fenotips (polimorfisme), amb superioritat dels heterozigots.
- Disruptiva: Afavoreix dos fenotips extrems. Amb el temps, apareixen dues subpoblacions.
Especiació
L'especiació és el procés evolutiu que condueix a la formació d'una nova espècie a partir d'una ja existent.
Especiació per Aïllament (Lenta)
- Al·lopàtrica: Aïllament geogràfic que divideix la població en dues subpoblacions. Els canvis en una subpoblació no afecten l'altra. Amb el temps, si es retroben, no podran reproduir-se, ja que s'hauran creat dues espècies diferents.
- Parapàtrica: Com més a prop, més possibilitats d'aparellament.
- Simpàtrica: No hi ha aïllament geogràfic, sinó biològic, a través de mecanismes d'aïllament reproductiu (MAR).
Mecanismes d'Aïllament Reproductiu (MAR)
- Prezigòtics: Impedeixen la formació de zigots.
- Estacional: Els individus floreixen en èpoques diferents.
- Etològic: Els moviments dels individus fan que s'aparellin només amb certs individus.
- Ecològic.
- Mecànic: Mida incompatible dels aparells reproductors (exemple: chihuahua amb un gos gran).
- Gamètic: Els gàmetes masculins no poden sobreviure a l'interior del cos de la femella, o l'esperma no fecunda l'òvul per incompatibilitat.
- Postzigòtics: Inviabilitat del zigot i esterilitat dels híbrids.
Especiació Quàntica (Ràpida)
L'especiació quàntica implica un canvi en la quantitat de cromosomes.
- Autopoliploïdia: Error durant la meiosi que produeix gàmetes amb més o menys cromosomes (2n en lloc d'1n). En la mitosi, la cèl·lula no es divideix, resultant en 4n (en lloc de 2n).
Perquè una espècie pugui evolucionar, s'ha de complir almenys una d'aquestes condicions: mutació, migració, selecció natural o deriva genètica.