Evolució de la música occidental

Edat Mitjana

Període històric de la civilització occidental V-VX, 1476 caiguda de l'Imperi Romà - 1492 descobriment d'Amèrica.

Música religiosa

a) Cant Gregorià

• Cantat per homes
• Monodia
• Melodia conjunta
• Àmbit inferior a l'octava (normalment)
• Ritme lliure i regular, seguint el text
• Text en llatí
• Música vocal

• Estils i formes del cant gregorià: Sil·làbic, Salmòdic, Melismàtic.

b) Altres músiques religioses: Laudas, Cantigas.

Música profana

a) Joglars

• Fan música per guanyar-se la vida
• Són de classe social baixa
• Canten les cançons dels trobadors (no componen)
• Fan servir llengües vulgars

b) Trobadors

• Temàtica: L'amor cortès, vida d'herois i fets
• Fan servir llengües vulgars, no escriuen en llatí
• Ritme marcat amb diferents instruments de corda o percussió

Renaixement

XV-XVI, marcant la transició de l'edat mitjana al món modern.

Característiques: Música vocal, instruments poc perfeccionats, textura polifònica, equilibri entre les veus, música instrumental per acompanyar la dansa, dignificació social del músic professional.

Polifonia vocal religiosa

1450 veus comunes: soprano, contralt, tenor, baix. Música solo vocal.

Aparició de la polifonia coral amb 10-14 homes.

→ Música de l'església catòlica: Cant i lletres entenedores, només música religiosa a les esglésies.

→ Música de l'església protestant

Melodies senzilles i populars, iniciant-se en uníson i després en polifonia.

Polifonia vocal profana

Més important que la religiosa, més polifònica.

Música instrumental

Més important, instruments més variats i perfeccionats.

Barroc

XVII-XVIII, Itàlia, Roma, formes més acadèmiques i instrument de propaganda de la monarquia.

Característiques: Decoracions i acrobàcies vocals, veus artificials, estil vertical o homofònic, música instrumental, música dramàtica, orquestra, ritme marcat, música profana dominant.

Música instrumental

Formes instrumentals: Preludi, Tocata, Sonata, Suite, Fuga, Concerto grosso, Concert.

Música vocal

Formes musicals vocals del barroc: Cantata, Oratori, Passió, Òpera.

Classicisme

Finals XVIII, transició a l'època moderna.

Característiques musicals

Gènere: Música pura, importància de la música profana.

Melodia: Senzilla, estructura clara i equilibrada.

Ritme: Regular i natural.

Dinàmica: Indicacions de dinàmica a la partitura.

Harmonia: Tonal, modulacions cap a altres tonalitats.

Textura: Melodia acompanyada, baix d'Alberti.

Música instrumental: Instruments perfeccionats, formes cambra i orquestral.

Música vocal: Religiosa i profana.

Romanticisme

Alemanya, Regne Unit, finals XVIII, desenvolupament XIX, 1800-1850.

Característiques de la música del Romanticisme

Expressió dels sentiments a través de la música, predominància del cor sobre la raó.

Melodia: Expressiva, frases senzilles o fantasioses.

Ritme: Lliure i complex.

Dinàmica: Riquesa d'efectes dinàmics.

Harmonia: Densa i complexa, modulacions i dissonàncies.

Gènere: Música profana, època daurada de l'òpera.

Forma: Formes lliures i obertes, timbre instrumental predominant.

Música instrumental: Perfeccionament d'instruments, obres per a piano.

Formes musicals: Piano, cambra i orquestral.

Música vocal: Profana i religiosa.