Evolució i Moviments Clau del Cinema: Des dels Lumière fins al Dogma 95

Origen dels Moviments Cinematogràfics

El naixement oficial del cinema es produeix el 1895 amb la primera projecció pública dels germans Lumière (la sortida d'obrers). Van fer possible el cinema (que es consolidaria amb el so el 1927) gràcies a avenços previs com:

• La fotografia.
• Els joguets òptics.
• Els estudis sobre el moviment.
• La resistència retinal.
• L'estrioscòpia.

Escola de Brighton

Aquesta escola va ser fonamental per crear el llenguatge audiovisual del cinema i desenvolupar-ne la narrativa, establint les bases del cinema actual. Expliquen històries utilitzant diferents plans. La seva activitat es va veure aturada per la Segona Guerra Mundial. Cineastes destacats: Smith, Collins, Williamson.

Estats Units - Hollywood

Aprofitant l'aturada de la indústria cinematogràfica europea, els cineastes nord-americans van exagerar les bases de l'Escola de Brighton. Des de llavors, els EUA es van convertir en la principal potència cinematogràfica, donant lloc a Hollywood. Cineastes destacats:

• Griffith: El naixement d'una nació i Intolerància.
• Theodor Dreyer: La passió de Joana d'Arc i Odet.

Free Cinema i Nouvelle Vague

Es caracteritzen per la màxima llibertat i mínim cost de producció. Utilitzen guions improvisats (buscant la naturalitat), escenaris reals, llum natural i rodatge a l'aire lliure. La temàtica se centra en el jove que busca la llibertat i una nova visió per viure plenament la vida.

Nota: Jean-Luc Godard - Al final de l'escapada (1960).

Cinema d'Autor

Es basa en la llibertat total del director, evitant els grans estudis i oposant-se al neorealisme italià.

Nota: Andrey Tarkovski - Andrei Rubliov (1966).

Moviments Cinematogràfics Importants

Expressionisme Alemany

Sorgeix a causa de la crisi social i econòmica, buscant una gran expressió (el crit). Es caracteritza per maquillatges exagerats, fugint de la naturalitat, amb fons pintats i decorats gòtics. La temàtica tracta sobre monstres, tortuositats, mites, fantasia, angoixa, el bé i el mal, i el clarobscur. Busca els mons interiors i els sentiments de les persones.

Pel·lícules clau:

• Robert Wiene: El ganivet del Dr. Caligari (1919).
• Fritz Lang: Metropolis (1926).

Cinema Soviètic

Es centra en els muntatges i efectes, aportant innovacions al cinema. Té un toc documental, representant la realitat del carrer, i exalta els valors obreristes i patriòtics.

Nota: S. Eisenstein - El cuirassat Potemkin (1925).

Neorealisme Italià

Representa la societat més pobra de manera propera i sense crítica. Utilitza la ficció amb aparença documental, filtrant la realitat a través de la poesia. Emplea diàlegs quotidians i paisatges reals, la qual cosa permet fer plans generals.

Context: Després de la Segona Guerra Mundial.

Nota: Vittorio de Sica - El lladre de bicicletes (1948).

Surrealisme

Moviment d'avantguarda dels anys 20 que trenca amb l'academicisme. Experimenta amb l'inconscient i l'automatisme, inspirant-se en els somnis i buscant la creació directa, sense reflexió prèvia.

Nota: Luis Buñuel i Dalí - Un gos andalús (1927).

Dogma 95

Regles estrictes que inclouen:

• No es permeten crèdits.
• Càmera a mà.
• Ús de nous actors.
• Rodatge en color.
• Paisatge real.
• Música dietètica (integrada dins del pla).

Nota: Thomas Vinterberg - La celebració (1998).