Evolució i Models de l'Estat del Benestar

Evolució de l'Estat del Benestar

Fase d'Experimentació (1870-1929)

Aquest període es caracteritza per la consolidació de la industrialització a la major part dels països d'Europa Occidental, la consolidació dels estats-nació europeus, l'aparició del moviment obrer i l'aparició de la democràcia de masses.

Sistema Bismarckià

Implantació d'un sistema de protecció social contra la malaltia, els accidents laborals, la vellesa i la invalidesa.

Principis fonamentals d'aquest model:

• Protecció basada en el treball i la capacitat dels individus de guanyar drets a través del treball.
• Protecció obligatòria.
• Protecció basada en la participació financera dels treballadors i empresaris en forma de contribucions a la seguretat social.
• Protecció gestionada per empleats i empresaris.

Fase de Consolidació (1930-Segona Guerra Mundial)

Els anys 30 van ser desastrosos a causa de l'atur, la pobresa i l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

Sistema Beveridge

Característiques:

• Universalitat de la protecció social mitjançant la cobertura de tota la població i els riscos.
• Uniformitat de prestacions en funció de les necessitats individuals.
• Unitat de gestió de l'estat per a tota la protecció social.
• Finançament basat en impostos.

Economia Keynesiana

Argumenta que l'economia de mercat lliure no s'estabilitza automàticament en el nivell de plena ocupació. Les retallades i els acomiadaments van reduir la demanda interna de béns de consum. Això va desanimar la inversió i minar el creixement. Només es podria garantir si el govern accepta mantenir la demanda interna a través d'impostos redistributius i menors taxes d'interès per estimular la inversió o a través de la despesa pública en projectes essencials.

Keynes proposa:

• Per sortir de la crisi cal actuar sobre la demanda efectiva (motor de l'economia).
• El mercat no és capaç de generar per si sol mecanismes que permetin sortir de la situació, per tant, és necessària la intervenció de l'estat, actuant sobre els circuits del mercat.
• La intervenció de l'estat no s'ha de confondre amb el socialisme.
• El principal objectiu d'una política per a la plena ocupació és la demanda efectiva.

New Deal

La Gran Depressió als Estats Units el 1929 va provocar que els especuladors perdessin els seus diners, la fallida de bancs, acomiadaments massius, etc. El New Deal va canviar la relació del govern federal amb la població dels EUA. El 1932, una quarta part de la població estava a l'atur. Roosevelt va prendre el càrrec per intentar estabilitzar l'economia i donar llocs de treball. El govern va instaurar projectes anomenats New Deal per restaurar certa mesura de dignitat i prosperitat per als nord-americans. El New Deal va iniciar programes com el sistema nacional d'assegurança de jubilació, l'assegurança d'atur i l'oferiment de fons federals.

Fase d'Expansió (fins als anys 70)

L'Estat del Benestar es converteix en una realitat institucionalitzada. Les estructures institucionals de l'Estat del Benestar estaven sòlidament instal·lades a la majoria de països capitalistes.

Tres Tractats:

1. Declaració de Filadèlfia.
2. Declaració Universal dels Drets Humans.
3. Carta Social Europea.

Fase de Reestructuració (durant els anys 1980 i 1990)

Crisi fiscal, ofensiva ideològica neoliberal, envelliment de la població, creixent participació de les dones al mercat laboral. El model keynesià i l'Estat del Benestar consolidat estan qüestionats. Des dels anys 80, una nova època de reforma social:

• Es mantenen i s'amplien els drets socials.
• Com a tendència dominant, es redueix la seva intensitat protectora.

Noves Orientacions de Política:

• Un canvi de visió.
• La política social està canviant de la provisió social a la inversió.
• Desenvolupar i integrar recursos productius, especialment el capital humà.
• Les polítiques del mercat laboral busquen millorar la flexibilitat, la qualitat, l'adaptabilitat i la disponibilitat del treball.

Crítica Marxista

Característiques de la perspectiva marxista sobre el benestar:

• El benestar comporta la regulació del treball, les condicions de vida i la distribució dels recursos socials a partir de les necessitats humanes.
• Com a sistema social, el capitalisme és antitètic al benestar.
• El benestar es pot començar a establir parcialment en la societat capitalista a través de l'acció col·lectiva per part dels treballadors. No obstant això, donada la naturalesa del sistema social capitalista, les perspectives de reforma continuen sent escasses.
• En una societat dividida en classes, el govern i l'aparell estatal serveixen en gran mesura a l'interès de la classe dominant.
• El benestar es pot establir plenament com a norma reguladora i distributiva només després de socialitzar els mitjans de producció i suprimir el sistema de propietat privada del mercat.

Teoria Neomarxista

La teoria marxista tradicional considerava l'Estat com un instrument controlat i al servei de les classes dominants. Les concessions socials de l'Estat són considerades com a part dels processos de legitimació del sistema. Nombrosos autors neomarxistes posen l'accent en el caràcter contradictori de l'Estat en la societat capitalista. L'Estat en la societat capitalista serveix àmpliament els interessos de la classe capitalista, però rebutgen la tesi leninista que sigui simplement una superestructura al servei de la classe dominant.

Tres Períodes de l'Època Franquista

1. Autarquia

Es va caracteritzar per un tenaç rebuig cap a l'esquerra i pretenia constituir-se com a alternativa al marxisme i al capitalisme. El model social de la primera etapa del franquisme es va caracteritzar per un fort intervencionisme estatal, tant en les polítiques econòmiques com en les polítiques socials. Va ser un intent frustrat d'assolir una autarquia total. Els falangistes van ser la majoria dels titulars del Ministeri de Treball.

2. Desenvolupisme

Va suposar una renovació de l'administració franquista. Es va augmentar l'oferta d'habitatge social a les grans ciutats i es va establir el Salari Mínim Interprofessional. Va ser una modernització dissenyada des del centre de les instàncies estatals del franquisme.

3. Crisi i Transició

En l'aspecte econòmic i laboral, va ser una època d'una gran activitat vaguista i d'una gran contestació social. La despesa social es va incrementar. Es va promulgar la Llei d'Educació i la de finançament. El paper de l'Estat en l'economia va augmentar en aquests anys.

Titmuss

Segons Titmuss, l'estat pot abordar el benestar social de tres maneres diferents depenent del tipus de societat o els seus valors:

1. Residual: El paper del benestar és molt limitat i es converteix en una cosa marginal. És per a gent pobra i grups dependents o problemàtics en la societat. Es basa en valors individualistes d'independència personal, autonomia i "auto-mobilitat". És un model molt pobre i poc elaborat.
2. Industrial: El benestar ocupa un lloc més preeminent que el residual. Les institucions socials proporcionen l'educació, provisions públiques de salut i seguretat social. Els sistemes de benestar fiscal i ocupacional estan desenvolupats, però amb la condició que el benestar social estigui al servei de l'economia. És un model característic de les societats capitalistes.
3. Institucional-Redistributiu: El benestar social es considera una institució bàsica integrada a la societat que proveeix tant serveis universals com selectius. Els serveis universals estan a l'abast de tots sense distinció de classe, color, sexe o religió. Els drets socials estan institucionalitzats. Hi ha una major igualtat i justícia social. Influeix en el nivell i la qualitat de vida dels individus.

Therborn

Proposa classificar els estats en funció de dues dimensions: les seves prestacions socials i la seva orientació pel que fa al mercat de treball i la plena ocupació.

Quatre Estats del Benestar:

1. Estats del Benestar Intervencionistes Forts: Combinen una política social generalitzada amb un compromís institucional per la plena ocupació.
2. Estats del Benestar Compensatoris: Tenen unes prestacions socials generoses, però fonamentalment dirigides a compensar l'existència d'atur, amb poca influència en el mercat de treball.
3. Estats Orientats a la Plena Ocupació: Amb escassa política de benestar, amb poques prestacions socials, però un compromís institucional fort per mantenir la plena ocupació.
4. Estats Orientats al Mercat: Amb escassa política de benestar, amb provisió limitada de serveis socials i poca intervenció pública pel que fa a l'ocupació.

Criteris d'Esping-Andersen

Estableix tres règims:

1. Estat del Benestar Liberal: Subsidis i assistència social a qui no té mitjans. Predomina l'ètica liberal del treball. L'Estat estimula el mercat i minimitza l'abast dels drets socials. S'hi situen els països de parla anglesa.
2. Sistema Conservador: Predomina la conservació de les diferències d'estatus. Els drets estan vinculats a l'estatus social. L'impacte redistributiu és mínim. Estan compromesos amb la conservació de la família tradicional i desplacen el mercat com a proveïdor del benestar.
3. Estat del Benestar Socialdemòcrata: Desmercantilització dels drets socials per a la classe mitjana. Política activa del mercat de treball amb vista a la plena ocupació. L'Estat intervé en la vida social i privada. Política "emancipadora" del mercat i de la família tradicional.

Model Mediterrani

Economies marcades per la dictadura. Paper important de la família en els serveis socials. Descentralització dels serveis socials. Procés accelerat de mercantilització. Nivell baix de sindicalització dels treballadors.

Problemes Socials

Condicions que alteraven la vida social pacífica o produïen una misèria humana evident i que podien eliminar-se o alleugerir-se mitjançant una política social.

Paradigma Tradicional

Des d'aquesta perspectiva objectivista, els problemes socials són indesitjables per a qualsevol observador format i objectiu i són susceptibles de ser alterats. Des d'una perspectiva funcionalista, els problemes socials són avaries dintre d'una societat que es considera més o menys orgànica, composta per parts interdependents. Els problemes socials són les característiques inevitables i endèmiques d'un sistema capitalista. El derrocament total del sistema capitalista pot produir una societat lliure de problemes socials. Els problemes socials es poden identificar, diagnosticar, analitzar i corregir objectivament.

Paradigma Emergent

Enfocament subjectivista dels problemes socials. Els problemes socials es veuen millor com a projeccions de sentiments i representacions col·lectives. Les condicions socials ja no es consideren problemes. Des del punt de vista subjectivista, l'estudi dels problemes socials és un estudi de la construcció social de la realitat.