Evolució Models Cosmològics: Geocentrisme a Heliocentrisme

Models Cosmològics

Teocentrisme

Concepte filosòfic que posa Déu en el centre del món i ho controla tot. Durant l'Edat Mitjana, aquells qui anaven en contra del teocentrisme eren condemnats a morir a la foguera.

Geocentrisme

La Terra és el centre del cosmos.

Origen: Model Aristotèlic

• Món sublunar: Frontera de la Lluna. Compost pels 4 elements (terra, aigua, aire, foc).
• Món supralunar: Reste de planetes + Sol. Compost per èter.
• Motor immòbil: Mou l'univers sense ser mogut.
• L'univers és esfèric i finit.

Segles després, Claudi Ptolemeu (c. 100 d.C.) va heretar el pensament geocentrista. La seva obra més important, l'Almagest, va ser una referència per a aquells que estudiaven el geocentrisme a l'Edat Mitjana.

Característiques del Geocentrisme Ptolemaic

• Geocentrisme: La Terra és el centre.
• Geoestatisme: La Terra és el centre del cosmos i, com que el cosmos no es mou, la Terra no té moviment.
• Esfericitat de l'Univers: El cosmos és esfèric i finit, i no existeix el buit.

Pensadors Humanistes

Al segle XV apareixen els pensadors del moviment Renaixentista. Els pensadors humanistes ens diuen que la raó està per davant de la fe o l'Església. Creien que els éssers humans, per si sols, podien descobrir la natura sense la intervenció divina.

Apareix l'Antropocentrisme: concepte filosòfic que situa l'ésser humà al centre de tot.

Primers Representants

• Nicolau Copèrnic (1473-1543): El seu principal llegat va ser el pas del geocentrisme a l'heliocentrisme. La seva primera obra va ser Commentariolus i la seva obra mestra De Revolutionibus orbium coelestium. Les característiques principals de la revolució copernicana eren:

  • Heliocentrisme.
  • Tots els planetes giraven al voltant del Sol.
  • La Lluna girava al voltant de la Terra.
  • A l'Univers hi ha buits.
  • Moviment de rotació de la Terra (gira en 24h).
  • Moviment de translació de la Terra (al voltant del Sol en 365 dies).

• Johannes Kepler (1571-1630): Aprofundeix en el sistema copernicà, dient que l'Univers és una estructura perfecta, creada per Déu i que l'ésser humà la pot interpretar amb el càlcul matemàtic, la geometria i l'observació empírica (basada en la realitat). Les seves obres són Astronomia nova i Harmonices mundi, que estableixen:

  • Les òrbites planetàries són el·líptiques i no circulars.
  • Cada planeta té la seva velocitat (velocitat variable).
  • A Harmonices Mundi, tracta la relació del món i Déu.

• Galileo Galilei (1564-1642): Va establir les bases de la ciència moderna. Tota teoria havia de ser demostrada amb dades i matemàtiques, per això va ser sovint investigat per l'Església. Per a Galileu, tot es basa en les matemàtiques. Gràcies a ell va començar a aparèixer la metodologia científica (inductiva-deductiva):

  • L'autoritat dels antics pensadors perd valor.
  • La natura tendeix a la simplicitat; les coses no es compliquen sense raó.
  • A la natura hi ha un ordre formulat per termes matemàtics.
  • Descobreix dos principis de la física moderna:
    • Principi d'inèrcia: Un cos en moviment manté la seva velocitat constant si no actuen forces externes.
    • Principi de la dinàmica: Els canvis de velocitat (acceleració) són causats per les forces que actuen sobre un cos i la seva massa.
  • També va estudiar el moviment de caiguda dels cossos, observant que queien amb la mateixa acceleració (en absència de resistència de l'aire).