Evolució de la Medicina: De la Il·lustració als Reptes Actuals

La medicina a la Il·lustració

Es van consolidar algunes de les tendències del segle XVII. La novetat es produeix en la revifalla del vitalisme, com a reacció contra el mecanicisme.

Higiene pública i prevenció de malalties

Moviment ideològic i polític important. Es deixa de banda la preocupació per la salvació de l'ànima per preocupar-se per millorar les condicions de vida del món en què vivim, prenent importància el desenvolupament de les ciències i de la tècnica. Un dels aspectes de la medicina que es va desenvolupar és el relatiu a la higiene pública i la prevenció de les malalties. Es va començar a tenir en compte les condicions de vida i a valorar-les com a factors que incideixen en l'estat de salut.

Ciència mèdica i escoles clíniques al segle XIX

Profundes transformacions en la medicina degudes a:

• Importants avenços científics en les ciències biològiques, teoria de l'evolució, de la genètica clàssica o de la teoria cel·lular.
• Creixement econòmic i transformacions provocades pel capitalisme i la Revolució Industrial, que modificaran el marc social.

En l'àmbit mèdic, hi ha tres grans tendències:

• La tendència anatomopatològica, que vinculava la malaltia a algun tipus de lesió morfològica, microscòpica o macroscòpica.
• La tendència fisiopatològica, vinculada a alteracions funcionals.
• La tendència etiopatològica, vinculada a algun tipus d'agent extern, com microbis o tòxics.

Louis Pasteur va arribar a la conclusió que les malalties d'origen infecciós eren causades per l'activitat biològica de microbis o microorganismes. Va preparar la primera vacuna contra la ràbia o hidrofòbia.

Koch va identificar al microscopi els bacteris productors del carboncle, la tuberculosi i el còlera.

Alexander Fleming va descobrir el primer antibiòtic.

La institució hospitalària

Els hospitals van anar augmentant de forma extraordinària a mesura que avançava la industrialització i creixien les agrupacions urbanes. Un factor important va ser l'increment espectacular de les malalties infeccioses, conseqüència de les males condicions sanitàries de les ciutats, que rebien una immigració massiva de les zones rurals.

Els reptes de la medicina actual

Al llarg del segle XX, hi ha hagut un desenvolupament espectacular, però han aparegut noves malalties que no estan encara sota control, com és el cas de la sida i les malalties d'autoimmunitat; el càncer és un dels principals reptes de la medicina del segle XXI.

Dimensió social de la medicina

La relació metge-malalt és l'element fonamental de la pràctica mèdica i es concreta en l'anomenat acte mèdic o acte clínic.

L'acte mèdic

Document que resulta dels següents elements:

• L'exploració
• El diagnòstic
• El pronòstic
• La indicació terapèutica

Els senyals de les malalties poden ser símptomes o signes. Els símptomes són mostres subjectives de la malaltia. Els signes són els resultats de mètodes d'exploració objectius.

Mitjans diagnòstics

• Exploració clínica immediata: realitzada directament pel metge, recull els signes de la possible malaltia mitjançant la palpació, l'auscultació, l'exploració dels reflexos nerviosos, la determinació de la pressió arterial i de la temperatura.
• Exploració detallada: feta per professionals específics i metges especialistes. Inclou anàlisis clíniques, radiologia, ecografia, medicina nuclear, etc.

L'aplicació de tecnologies ha fet que les possibilitats d'exploració hagin augmentat d'una manera extraordinària.

L'exploració anatòmica

L'exploració anatòmica tracta de situar, delimitar i descriure l'organització interna del cos humà.

Radiografia: consisteix a sotmetre un cos a l'acció dels raigs X, invisibles a l'ull humà, però d'una gran penetració en la matèria viva. Els raigs X, capaços de travessar els cossos opacs, són més o menys absorbits pels òrgans segons la seva densitat i es projecten sobre una pel·lícula sensible. Les radiografies permeten definir el perfil dels òrgans "durs", com els ossos, i veure l'organització de l'esquelet.

Ecografia: consisteix a travessar un teixit viu amb una ona d'ultrasons. El límit entre dos òrgans és determinat per la diferència entre les capacitats de reflexió de cada un. Un dispositiu d'enregistrament capta els ecos produïts, que són analitzats per un ordinador i visualitzats en una pantalla. Es fa servir en l'exploració d'òrgans tous, com el fetge o els ronyons, i per la seva innocuïtat, en el control de la gestació.

Endoscòpia: consisteix en la introducció de fibres òptiques pels orificis naturals del cos per tal d'examinar els racons més amagats de l'interior de les cavitats, com els bronquis, el tub digestiu, les vies urinàries, etc. També permet observar l'embrió a través de la membrana amniòtica. Les fibres òptiques porten llum fins a l'òrgan que cal observar i retornen la llum fins als ulls de l'observador.