Evolució de la medicina: del Renaixement al segle XXI

En el Renaixement es va despertar de nou la curiositat per la naturalesa i l'interès per dominar-la. Però a la vegada que s'estudiava l'anatomia humana, s'aplicava la raó a nombrosos àmbits de la ciència; les ciutats eren totalment salubres, sense clavegueram ni la més mínima higiene. Les malalties infeccioses es transmetien ràpidament i es mantenien pràctiques com la crema de sàtires bruixes i, fins i tot, de malalts mentals, als quals es creia posseïts per dimonis.

La propagació de la sífilis a finals del segle XV va despertar l'interès per les malalties transmissibles i va aparèixer el concepte de contagi.

Va tenir una particular importància el metge Andreas Vesal (1514-1564), gran anatomista i metge de Carles I i de Felip II. Gràcies a les seves disseccions de cadàvers va fer grans aportacions a la ciència i, sobretot, va corregir certs errors de Galè, amb què va demostrar que aquest metge no era infal·lible. Vesal va fundar l'anatomia moderna i la va convertir en el fonament de la medicina.

El Barroc va ser una època de grans avenços en la fisiologia amb el descobriment de la circulació sanguínia per William Harvey (1578-1657).

Es va desenvolupar, principalment per la influència de Thomas Sydenham (1624-1689), el concepte de malaltia, amb uns símptomes i un curs propis i, fins a cert punt, independents del pacient. En descriure i identificar les malalties s'hi podien buscar tractaments específics.

En aquest període van aparèixer personatges com Isaac Newton i Galileu, amb aportacions espectaculars en el camp de la física. Aquests èxits van influir en la medicina i es van fundar escoles que buscaven causes físiques o químiques en el funcionament del cos i en el desenvolupament de les malalties. Es van dissenyar aparells com el pulsímetre, per mesurar la freqüència del pols, i el primer termòmetre clínic. Un altre invent important d'aquesta època va ser el microscopi, que va permetre avançar en l'estudi de l'anatomia en els segles posteriors.

Al llarg del segle XV, fruit del moviment de la Il·lustració, es van produir avenços importants en medicina social i salut pública. El progrés més gran va ser la vacuna contra la verola, descoberta per Edward Jenner (1749-1823).

També es van realitzar progressos en la psiquiatria. Les malalties mentals van deixar de considerar-se fruit de possessions demoníaques.

En el camp de la fisiologia es van realitzar avenços com el descobriment del procés químic de la respiració, consistent en el consum d'oxigen i l'eliminació de diòxid de carboni. També es van estudiar les propietats de les fibres musculars i nervioses.

La cirurgia, per la seva banda, va aconseguir importants avenços tècnics pel major coneixement de l'anatomia, encara que continuava amb el llast del dolor i les infeccions de què anava acompanyada.

En el segle XIX es va establir la teoria cel·lular gràcies a científics com Theodor Schwann (1810-1882), Rudolf Virchow (1821-1902) i Santiago Ramón y Cajal (1852-1934), i es va avançar en la bioquímica, amb la identificació dels tres grups principals de la matèria orgànica: els hidrats de carboni, les proteïnes i els greixos. En el pla del diagnòstic, es va inventar l'estetoscopi per escoltar els sons cardíacs i pulmonars. També va començar a introduir-se l'anestèsia general en la cirurgia.

Però possiblement la fita més important en aquest període va ser el descobriment de la capacitat dels bacteris per causar malalties. A això hi va col·laborar Louis Pasteur (1822-1895) encara que va ser Robert Koch (1843-1910) qui, per primera vegada, va demostrar que una malaltia humana, la tuberculosi, era causada per un bacteri, Mycobacterium tuberculosis. També va descobrir el bacteri causant del còlera i va desenvolupar mètodes d'esterilització.

El segle XIX es va tancar amb un descobriment d'importància transcendental: la troballa dels raigs X per Wilhelm Röntgen (1845-1923). Encara avui és la base de les tècniques que permeten explorar l'interior del cos dels pacients.

Al llarg del segle XX es van succeir nombrosos progressos en les diferents ciències bàsiques (física, química i biologia) i importants avenços tècnics, fonamentalment en el camp de l'electrònica i la computació. Com a resultat d'això s'han desenvolupat multitud de proves diagnòstiques molt sensibles, com l'electrocardiograma i l'electroencefalograma, la tomografia, així com multitud d'anàlisis bioquímiques i genètiques. Això ha fet que s'hagin desenvolupat nombroses especialitats mèdiques i que es puguin assolir diagnòstics molt precisos.

Per tot l'anterior, la medicina s'ha orientat més cap a les malalties que als pacients. El resultat ha estat una medicina molt impersonal, molt tecnificada i amb un gran cost econòmic. Tot i així es tracta d'una medicina molt efectiva que ha contribuït a elevar l'esperança de vida.

Entre els fets i desenvolupaments més significatius de la medicina dels segles XX i XXI trobarem: