L'evolució de Manelic i el simbolisme a Terra baixa

Aquests recursos donen agilitat a la trama i permeten que l’acció avanci. Les expressions de Manelic ressalten particularment perquè empra construccions populars, que molt sovint li donen un aire còmic, sobretot en aquest primer acte, en el qual apareix caracteritzat per tenir un component humorístic: el fet de venir de les muntanyes i de conservar la seva innocència contrasten amb la corrupció i el pecat en què es troben immersos els personatges de Terra baixa, els quals el ridiculitzen. El seu vincle amb el poble apareix al fragment quan aquest recita un pare nostre, lligat a la religió tradicional: Pare nostre que estau en lo cel santificat sia el vostre sant….

El procés de redempció i el simbolisme del llop

Tanmateix, en els següents actes anirà evolucionant i adquirirà major dramatisme, que ja s’intueix en aquest fragment. La fidelitat que mostra envers la Marta, i el seu afany per estar a prop per protegir-la del «llop» —que, encara que no ho sàpiga, és en Sebastià— fan que el seu amor tingui una propietat redemptora que eliminarà la culpabilitat de la Marta a través del dolor: en diverses acotacions, observem com la Marta actua amb pena, així com en les seves intervencions a part: ah, quin càstig el meu!.

L'aprenentatge mutu i la dualitat dels personatges

Tant la Marta com en Manelic patiran un procés d’aprenentatge mutu: la Marta, que en la nit de noces ja comença a intuir que el seu marit no és conscient de la conxorxa d'en Sebastià (en veu baixa diu: se deu pensar aquest…) descobreix el bé i l’amor pur enfront de l’amor carnal del cacic; en Manelic, que tot adormint-se a la porta de la seva cambra conjura els seus temors contra el llop, adquireix coneixement sobre el mal. El fet que d’una banda la Marta sigui per a en Manelic un personatge ideal però que, de l’altra, li produeixi dolor (les acotacions ens indiquen que està sanglotant) amb la seva negativa a l’hora de dormir junts i amb el seu rebuig manifest, mitjançant el qual es transparenta una veritat oculta, fan que l’assimili d’una banda a una verge, de l’altra a una bruixa, tal com ho manifesta quan relata el seu somni.

La premonició del desenllaç final

En Manelic intenta evitar que la Marta caigui en mans del llop, que té un valor simbòlic, ja que es tracta d'en Sebastià que ve a aprofitar-se d’ella, però tot i així no ho aconsegueix, ja que no l’identifica amb l’amo i acaba adormint-se mentre el conjura: el llop no vindrà, no vindrà… no vin…. Tanmateix, aquesta associació és una premonició que anticipa el desenllaç final, la mort d'en Sebastià a mans d'en Manelic, que finalment aconsegueix alliberar la Marta del mal.

Conclusió

Veiem, doncs, com Àngel Guimerà aconsegueix, a Terra baixa, fer una síntesi entre diferents temàtiques: el poder, l’amor, les tradicions… tot proporcionant-nos un espai i un temps indefinits, que fan que l’obra tingui un caràcter universal i sigui extensible a diferents èpoques i territoris.