Evolució de les lleis educatives i la mediació escolar

LGE (1970): Nivells educatius i estructura

Ensenyança preobligatòria (2 a 6 anys)

• 1. Jardí d’Infància
• 2. Escola de Pàrvuls

Ensenyança obligatòria (6 a 14 anys)

• 1. Vuit cursos d’educació: gratuïta, obligatòria i comú a tot el territori espanyol.
• 2. Estructura: Comprenia de 6 a 14 anys dividida en dues etapes:
  • 1a etapa: de 6 a 11 anys.
  • 2a etapa: d'11 a 14 anys.

Ensenyança postobligatòria (+14 anys)

• 1. Batxillerat Unificat Polivalent (BUP): de 14 a 17 anys.
• 2. Universitària (COU)
• Caràcter professional: Formació Professional (FP).

Punts febles de la LGE

La falta de recursos i l’aparició d’un potent sector privat religiós fan que s’accentuï el fracàs. De fet, els resultats són contraris al que es pretenia amb la LGE:

• Es consolida i incrementa l’oferta educativa privada.
• Es reforcen les desigualtats existents en el sistema educatiu espanyol.

Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE, 1985)

Objectiu: Garantir el dret a l’educació a tothom, amb especial èmfasi en una ensenyança bàsica, obligatòria i gratuïta sense cap tipus de discriminació.

Llei d’Organització General del Sistema Educatiu (LOGSE)

La LOGSE (1990) va introduir:

• Regulació efectiva de l’etapa prèvia a l’escolaritat obligatòria.
• La reforma profunda de la formació professional.
• La connexió entre les ensenyances de Règim General i Especial.
• Estructura educació: Igual que l'actual.

Cronologia de les lleis educatives fins avui

1. LGE 1970
2. Constitució 1978
3. LOECE 1980
4. LODE 1985
5. LOGSE 1990
6. LOPEG 1995
7. LOCFP 2002
8. LOCE 2002
9. LOE 2006

La mediació: Què és i com funciona?

La mediació és una tècnica de resolució de conflictes que pretén arreglar-los amigablement gràcies a la intervenció confidencial d’un tercer neutral que redueix les emocions agressives, ajuda a aclarir les pretensions de les parts, restableix el diàleg buscant solucions acceptables per les diferents parts i permet, així, que aquestes prenguin les seves pròpies decisions.

Característiques de la mediació

• És un procés voluntari.
• Les decisions són acceptades mútuament.
• És confidencial: el mediador es compromet a guardar secret professional d’allò tractat durant el procés.
• És neutral, imparcial i equitatiu.
• Minimitza els efectes negatius del conflicte i afavoreix els positius.
• És àgil, ràpid i flexible.
• Economitza desgast econòmic, psicològic i de temps.
• Utilitza tècniques de comunicació, de negociació, de cooperació i solidaritat entre les parts.
• El seu objectiu és buscar la millor de les possibles solucions.
• El/la mediador/a actua de manera equidistant.

Tipus de mediació

Es pot classificar segons:

• La temàtica.
• El nombre de mediadors.
• El grau de formalitat.
• El nivell d’acords arribats.

Etapes de la mediació segons Carme Boqué

1. Entrada (convidar i explicar): Convidar a mediar el conflicte i explicar què és i com funciona la mediació.
2. Inici (benvinguda i normes): Els mediadors/es no prenen partit, no jutgen, ni aconsellen. Normes bàsiques: parlar i escoltar per torns, parlar sense ofendre i cooperar per canviar la situació.
3. Exploració del conflicte: Analitzar el que ha passat.
4. Definició d’interessos: Centrar-se en el present i en els interessos. Preguntar: “Què vols? Per què?”.
5. Creació d’alternatives: Mirar cap al futur creant opcions mitjançant una “pluja d’idees”.
6. Finalització (pactes i compromisos): Demanar a les persones que facin un pla d’acció: qui farà què, quan, on i com?
7. Sortida (resultats i modificacions): Avaluar els resultats i modificar els acords si és necessari.