Evolució de la Literatura i el Teatre Català: Anys 70-90

Tema 4. Els anys 70 suposen el declivi i l’inici d’un procés que conduirà al sistema democràtic i a la recuperació de les llibertats. Aquest fet oferirà la possibilitat de connectar amb els corrents literaris de la resta del món. Així, entren en crisi models novel·lístics com el realisme històric. S’imposa una renovació de la narrativa, l’anomenada “novel·la del canvi”, caracteritzada per l’experimentació amb el llenguatge i les tècniques narratives i per la utilització de temes transgressors. Si els 70 van implicar el ressorgiment de la narrativa –iniciat als 60-, els anys 80 van comportar una gran evolució, bàsicament per dos factors: la consolidació del sector editorial i el suport institucional a la literatura, com a resultat de la promulgació de les lleis de normalització lingüística. Com a conseqüència d’això i de l’aparició d’un seguit de premis literaris es diversifiquen els gèneres narratius. Als anys 80 i 90 s’abandonen les experimentacions i es retorna a les formes de narratives més clàssiques. Torna la narrativa de gènere; es reprèn l’anomenat “costumisme urbà”, i ressorgeix el conte. La narrativa actual continua el camí de l’expressió literària en una llengua comuna i en continu procés de normalització.

Tema 6

El període de postguerra

Apareixen dues tendències paral·leles en la poesia:

• La tendència del codi postsimbolista: el poeta es distancia de la realitat immediata, gràcies a un llenguatge caracteritzat per la metàfora, el símbol i el rigor formal.
• La tendència avantguardista: reivindica la ruptura formal i lingüística i l’experimentalisme de les avantguardes.

Als anys 60, va aparèixer el realisme històric o social, una literatura de caràcter més realista i de compromís.

La poesia realista tingué les característiques següents:

• El poeta considera una persona corrent més.
• L'acte d'escriure és una experiència compartida amb els lectors.
• La reflexió del poeta sorgia de l'experiència real.
• El discurs poètic té un to directe i col·loquial.
• El protagonista del poema és una persona corrent.
• Els destinataris són qualsevol lector.

També aparegué la “nova cançó” amb l'objectiu de recuperar l'ús públic de l'idioma i divulgar missatges de continguts antifranquistes i d'orientació nacionalista. A la dècada dels 70, es van produir un seguit de fets que van marcar un tomb de la poesia. Els autors es centraran en l’individu i, influïts pel simbolisme i el surrealisme, tensaran al màxim les possibilitats expressives de l'idioma per a donar sortida al seu desassossec vital.

Tema 7

Vicent Andrés Estellés

És considerat un dels màxims renovadors de la nostra poesia contemporània. La seua aportació es fa visible a través de l’anàlisi dels trets de la seua obra.

En primer lloc, els eixos temàtics giren al voltant de:

• La quotidianitat: és el tema central de la seua poesia. Es tracta d’un poeta de realitats pròpies i col·lectives.
• La mort: El fet que la seua vida estiguera marcada de manera directa per la mort (La mort és tractada d’una manera pròxima i personal) va fer que aquest tema esdevinguera permanent.
• L’amor: Un amor personal, eròtic, quotidià i explícit; tracta l’amor aplicat a la seua experiència personal.
• El sentiment cívic: L’amor a la terra, a la llengua, a la història, la voluntat de catalogar de manera detallada el que som com a poble fan d’aquest un tema important.

En segon lloc, els trets referits a l’estil i la llengua de la poesia d’Estellés construeix els seus poemes amb un llenguatge directe i un to col·loquial que conviuen amb una particular elaboració estilística i retòrica, ben visible.

Tema 8

Salvador Espriu

Va cultivar diversos gèneres: L'obra d'Espriu és considerada com una de les més importants de la literatura catalana del segle XX per la riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fonts, la varietat literària i la capacitat per a descriure en termes transcendents la història col·lectiva. En el seu primer llibre de poesia, Espriu va evocar el món destruït per la guerra, que identificava amb un món mític i personal. Els quatre llibres següents, que formen l’anomenat “cicle líric”, tracen un camí d'interiorització. La pell de brau (1960) representa el naixement de la poesia realista i cívica dels anys 60. Aquesta obra posa de manifest una actitud de rebel·lia i d’inconformisme davant la situació social i política negativa que es viu al país. La gran ressonància que li va proporcionar el fet que els seus poemes foren musicats i cantats, va contribuir a la popularització d'una obra.

Tema 9

Poesia dels 70 i 80

Al començament de la dècada dels 70 es publicaren dos llibres cabdals que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme i l'experimentalisme. Les característiques comunes en aquesta tendència són: el rebuig del realisme reivindicatiu i de denúncia anterior, l’afany d’experimentar i innovar amb el llenguatge, el caràcter hermètic i formalista i les influències avantguardistes del poema, el desig de modernitat i l’afany d’universalisme. L’antologia d’Amadeu Fabregat recollí aquest canvi d’orientació en l’àmbit de la poesia valenciana, amb autors com Salvador Jàfer. Durant els anys 80 els poetes elaboraren una visió de la realitat des del “jo”, a través de la suma de vivències personals, i conceberen la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació d’experiències personals.

Tema 10

Miquel Martí i Pol

És el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya, a causa de les característiques de la seua producció.

Poesia i vida són dos elements que van absolutament lligats en la seua obra. Cal distingir entre aquestes dues línies:

• La poesia de continguts externs, tendeix a la descripció de la realitat social amb una voluntat crítica o de compromís.
• La poesia en què la realitat s’interioritza i és presentada subjectivament. És una poesia més intimista.

Els temes dels seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta i els canvis de la societat catalana. És una poesia de continguts vitals. Quant a l’estil i la llengua, els poemes han de dir les coses de manera entenedora i clara. La senzillesa formal dels poemes, la barreja de llenguatge culte i col·loquial, un estil expositiu que tendeix sovint a la narrativitat, aconsegueixen un to popular. En conclusió, a la popularització de la seua poesia han contribuït, d’una banda, la seua temàtica variada, que ha propiciat que molts cantants hagen posat música a les seues creacions i que molts dels seus poemes hagen estat sistemàticament citats per polítics i altres dirigents socials. D’altra banda, el seu to popular, que l’ha feta accessible a tots els públics.

Tema 11

Teatre Català de Postguerra

El teatre català de postguerra va sofrir la prohibició del règim franquista de qualsevol manifestació teatral que no fóra en castellà. Fins als anys cinquanta, a València es fa un teatre humorístic i popular en valencià que segueix el model del sainet; a Catalunya l’escena és ocupada pel teatre més comercial, l’anomenat teatre tradicional. A partir de la segona meitat dels cinquanta sorgeixen uns corrents renovadors, que es desenvoluparan al llarg dels seixanta. Recullen les tendències europees i nord-americanes, coincidents en la temàtica de la denúncia de la guerra, de la postguerra, de la situació social, i en la reflexió sobre la llibertat:

• El teatre que construeix un món mític.
• El teatre existencialista i de l’absurd.
• El teatre d’avantguarda.
• El teatre realista.

Als setanta continua la renovació, que afectarà essencialment a la tècnica dramàtica.