Evolució de la Literatura Grega i Llatina: Influències i Característiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el 14 de Diciembre de 2025 en catalán con un tamaño de 4,1 KB

La literatura grega sempre va superar la llatina; però, els llatins la imitaran i tot tindrà com a context Grècia. També s’adaptaran als romans. Les tragèdies perdran el protagonisme i el que agafarà importància serà la comèdia. La Magna Grècia manté la llengua grega i molts romans voldran saber parlar-la per prestigi. Es manté la lírica i el teatre. La literatura llatina sorgeix quan Grècia està “a l’esclat”, el seu punt màxim, cap al segle VIII aC. Les obres didàctiques permetran als llatins innovar. La creació literària sovint la fan per interès d’adquirir poder. El llenguatge buscarà la utilitat i no tant la bellesa. Reprenen també la mitologia, canvien els noms i apareixen els tòpics literaris. Es creen nous gèneres literaris: l’epístola poètica. La literatura llatina transcendeix; no es perden els textos.

Poesia

Deixa de ser cantada però continuarà amb l’acompanyament musical. Intenten adaptar la mètrica. Destaquen poemes èpics, representats majorment per Virgili, que va escriure L’Eneida, que té a Enees com a protagonista. Parla sobre la fundació de Roma i va estar encarregada per August com a fi propagandístic. Les Bucòliques també són breus poemes de Virgili que parlen sobre la vida al camp. Idealitzen la natura i els pastors són els protagonistes, que parlen d’amors no correspostos. D’altra banda, Les Geòrgiques, són quatre llibres que parlen sobre el retorn dels déus a la Terra. Pren com a model treballs d’Hesíode. Hesíode va ser un escriptor de mites grecs. Parla de terra, camp, com conrear i criar bestiar.

Horaci, la seva importància recau en epístoles poètiques i sàtires, que eren reflexions morals on criticava els cortesans i els vicis de la societat. No eren gaire agressives sinó converses. Avui dia es coneixeria com a “sermó”. Horaci també escrivia epístoles reflexionant sobre el llenguatge poètic. Relacions entre la literatura grega i romana i el paper del poeta en aquesta activitat. Horaci era d’origen humil, fill d’un esclau alliberat protegit pel Mecenes. Característiques:

- Equiparar la seva poesia a la grega - Perfecció poètica

★ vita flumen → la vida flueix ★ homo viator → l’home viatger, entendre la vida com un viatge ★ vita theatrum → no importa la duració sinó com s’ha representat ★ vita somnium breve → somnis, evocar emocions ★ tempus fugit → el temps marxa ★ ubi sunt? → on som? ★ carpe diem → aprofita el dia ★ vanitas vanitarum → tot comporta angoixa ★ mal du siècle → estat de melancolia, associat als suïcidis ★ aurea aetas → l’edat d’or, referent a la Renaixença

Ens explica el que serà un nou estil d’escriptura. Es manté l’estil de cortesia cap a la dama però s’afegeix l’amor que transcendeix l’amor carnal i la dama transmet amor. Espiritualment perfecta, i aquí apareix la donna angelicata. Característiques:

Guia d’una profunda recerca cap a una expressió refinada i noble dels propis sentiments. Separa la llengua del vulgar. Porta la tradició literària italiana vers l’ideal d’un gest cercat i àulic. ★ Neixen les rime nuove, una poesia que no té més al seu centre el patiment de l’amant, sinó la celebració dels dons espirituals de l’amant. ★ Caràcter qualitatiu i intel·lectual elevat: l’ús regular de metàfores i simbolismes, així com el doble sentit de les paraules. ★ L’adoració de la bellesa femenina. ★ La figura femenina evoluciona cap a la figura dona-àngel, intermediària entre l’home i Déu, capaç de sublimar el desig masculí perquè l’home posseeixi un cor gentil, això és, noble d’ànim; amor i cor gentil acaben així per identificar-se totalment.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: