Evolució de la Literatura Catalana: Segles XVI-XVIII
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,13 KB
Evolució de la Literatura Catalana (Segles XVI-XVIII)
Allunyament de la cort: El trasllat de la cort castellana arran de la unió amb aquest regne va provocar que la noblesa substituís el català pel castellà. Esplendor de la literatura castellana: El segle XVI és el segle d'or de la literatura castellana. Afebliment de l'oficialitat del català: La manca d'un organisme unificador, com havia estat la Cancelleria Reial, va afavorir la fragmentació dialectal del català. Esdeveniments històrics: Van fer minvar la importància de la Corona catalanoaragonesa i, finalment, la van portar a la pèrdua de les institucions d'autogovern: la guerra de les Germanies a València, la guerra dels Segadors a Catalunya, el lliurament a França de la Catalunya Nord i la guerra de Successió. L'aparició de la impremta: Per motius comercials, l'aparició de la impremta va afavorir la difusió dels llibres en llengua castellana i en llatí.
El Segle XVI: El Renaixement
Els seus orígens són en l'humanisme italià. Volem conèixer l'ésser humà i tot el que l'envolta. En poesia, els autors principals són Joan de Timoneda i Pere Serafí. El primer és autor del llibre de poemes Flor d'enamorats. Pel que fa a la prosa, destaca el tortosí Cristòfor Despuig, autor de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. En el camp del teatre, el valencià Joan Ferrandis d'Herédia és autor de La vestia.
El Segle XVII: El Barroc
Substitueix l'optimisme del Renaixement per una visió fosca i pessimista. Els temes preferits són la fugacitat de la vida i la vanitat. Francesc Vicent Garcia, conegut com el rector de Vallfogona (1579-1623), va escriure amb abundor d'hipèrbatons, metàfores i referències mitològiques. Francesc Fontanella (1615-1685) és autor de poesia i de teatre. Entre els seus poemes destaca A la mort de Nise.
El Segle XVIII: La Il·lustració i el Neoclassicisme
És el moviment cultural i filosòfic que confiava en la raó. I el neoclassicisme proposa un retorn al món clàssic. Joan Ramis (1746-1819) és el màxim representant del nostre neoclassicisme, que va arrelar amb més força al Rosselló i a Menorca que no pas a la resta de territoris de parla catalana. Baró de Maldà (1746-1818), és autor de Calaix de sastre, un extens dietari en què descriu la vida de les ciutats i de les terres de Catalunya durant prop de 50 anys.
La Literatura Popular
Durant aquests segles van gaudir d'una gran vitalitat, en contrast amb la crisi de la literatura culta. En poesia destacaven els goigs dedicats als sants i la Mare de Déu. La narrativa popular girava al voltant de la rondalla i la llegenda. La primera és una narració breu i senzilla que té finalitat moralitzadora. El teatre era religiós.