Evolució de la Literatura Catalana: Poesia i Teatre

Poesia fins als 70

Durant la postguerra, l'exili és un tema clau. L'existencialisme parisenc, moviment inconformista, filosòfic i literari, reflecteix l'angoixa de viure en un món absurd. La poesia dels 50 mostra una realitat simbòlica, mentre que la dels 60 és més realista i compromesa políticament. Altres trets: l'autor com a persona corrent, amb experiències reals i funció social.

Poesia Actual

Des de mitjans del segle XX (dècada dels 70) fins a l'actualitat. Als 70, simbolisme i subjectivisme. Grup sèniors (Fos, Canet) i júniors (Vicent Franch, Josep Lluís Bonet). Als 80, poesia més narrativa i quotidiana (Vicent Andrés Estellés, Pere Quart). Temes: identitat nacional, relacions amoroses i pas del temps. Als 90, poesia experimental des del "jo" íntim.

Teatre Actual

El règim franquista va prohibir el teatre en català, desvinculant-lo dels corrents europeus. Als 50, la censura s'afluixa. Primeres mostres de qualitat amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Creació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Renovació al País Valencià.

Escriptura Teatral Actual

Canvis: gestos, mim, participació del públic. Als 70: nous espais, rebuig de la visió occidental, barreja de mitjans. Finals dels 80: recuperació del text. Temes: soledat, violència, racisme. Autors destacats: Sergi Belbel, Benet i Jornet, Sirera, Aberola.

Benet i Jornet

Dramaturg català amb teatre realista i reflexiu. Obres: Una vella, coneguda olor, Fantasia per a un auxiliar administratiu, Cançons perdudes, La desaparició de Wendy. Premi Nacional de Teatre amb E.R. Guionista de TV3.

Joan Francesc Mira

Autor d'articles, assajos, novel·les i biografies. Deixeble de Joan Fuster. Anàlisi del nacionalisme: Crítica de la nació pura, Sobre els valencians. Obres: Els valencians i la terra, Introducció a un país. Observador social compromès amb el seu país.