Evolució de la Literatura Catalana: Poesia i Narrativa del Segle XX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6 KB
La Poesia Noucentista: Ordre i Serenitat
El Noucentisme fou un moviment artístic i ideològic que sorgí en el segle XX i que s'oposava a tot el que havia suposat el Modernisme. Propugnaven l'ordre i la serenitat. S'entretengueren amb els polítics i la classe social dominant, que era la burgesia. Concebien l'intel·lectual com un personatge clau per a introduir canvis a la societat.
La Poesia d'Avantguarda: Innovació i Ruptura
La poesia d'avantguarda va sorgir arran de la renovació industrial. Les avantguardes van néixer com una resposta renovadora i trencadora respecte a l'art i la societat capitalista i burgesa. Tenien una actitud d'oposició, d'inconformisme i reflectien una crisi social profunda. Hi destaca la poesia dadaista, incoherent, absurda, a l'atzar, i el subconscient com a promotor de les manifestacions artístiques com la pintura o el collage. Crearen poemes fonètics i visuals. La poesia surrealista introduí l'escriptura automàtica, influenciada pels estudis de Freud. Alguns autors destacats foren Joan Salvat-Papasseit i Carles Salvador.
La Poesia Postguerra: Censura i Renovació
Les noves tendències estètiques de la renovació s'havien anat introduint en la cultura. La literatura es veié interrompuda entre 1936 i 1939 per la dictadura franquista, que l'abocà a la clandestinitat. La poesia era un gènere que predominà durant la postguerra. Havia de passar el sedàs de la censura. Poetes com J.V. Foix i Carles Riba serviren de pont per als nous poetes, entre els quals destacaren Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Pere Quart o Gabriel Ferrater.
Vicent Andrés Estellés: La Veu Quotidiana
L'obra de Vicent Andrés Estellés va ser anònima fins al 1970. Només publicà obres com La Ciutat a Cau d'Orella, La Nit, Donzell Amarg i L'Amant de Tota la Vida. Aportà nous temes i noves perspectives. Introduí temes propis de la quotidianitat i del moment històric (el sexe, el dolor, la fam, el país). Els temes bàsics en la seva obra foren l'amor i la mort, amb un llenguatge nou on introduí frases fetes, ambigüitats, paraules grolleres, clixés col·loquials i eufemismes que configuraren un nou llenguatge poètic.
Europa a la Primeria del Segle XX: Context
A Europa hi havia una situació de canvis econòmics i socials. Espanya tenia un context de crisi motivada per la pèrdua de les últimes colònies a Cuba i Filipines. També hi hagué una desconfiança en el progrés científic i en la industrialització. El Realisme i el Naturalisme donaren pas al Modernisme.
La Narrativa Modernista: Reacció i Renovació
El Modernisme fou un moviment de reacció a aquesta crisi, amb l'objectiu de transformar la societat, europeïtzar-la i modernitzar-la. Va haver d'afrontar una manca de tradició narrativa en la nostra literatura des del Segle d'Or.
La Novel·la Simbolista: Lluita i Natura
Els narradors buscaren un model estètic per a les narracions i el trobaren en la novel·la simbolista. Presenta la lluita per aconseguir la realització personal enfront de la societat on viu, i la natura esdevé un personatge més. Aquests personatges són retractats des del punt de vista més cru. Alguns autors i obres destacades són Víctor Català amb Solitud, Josep Pous i Pagès amb La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, i Raimon Casellas.
La Narrativa dels Anys 20 i 30: Conte i Assaig
El Noucentisme suposà un fre per a la novel·la. Preferien conrear el conte i l'assaig. Un exemple destacat és La Ben Plantada d'Eugeni d'Ors. Sorgiren noves editorials i publicacions periòdiques, i el públic femení demandà una producció novel·lística més gran. La novel·la psicològica presentava els personatges vistos des del món interior i quedà interrompuda per la Guerra Civil i el règim dictatorial posterior.
La Narrativa de Postguerra: Censura i Corrents
La dictadura franquista s'encetà amb la prohibició de qualsevol expressió en qualsevol llengua de l'Estat, excepte la castellana. Això provocà un estat de censura i de repressió. La literatura estava molt afectada per aquest problema i es classificà en diferents corrents:
- Novel·la psicològica: Es centra en la vida interior dels personatges. Autors com Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.
- Novel·la realista: Pretén denunciar l'opressió amb obres pròximes al realisme social. Un exemple és L'Oda de l'Emigrant d'Enric Valor.
- Novel·la testimonial: Narra experiències pròpies relacionades amb la Guerra Civil, l'exili, la postguerra o els camps de concentració. Un autor rellevant és Joan Sales.
- Novel·la experimental: Crea textos experimentant amb noves tècniques narratives. Un exemple és Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.
- Narrativa fantàstica: Presenta un gust per la temàtica i els recursos fantàstics, imprevisibles i màgics. Un autor destacat és Pere Calders amb Cròniques de la veritat oculta.
La Narrativa Actual: Democràcia i Noves Veus
A partir dels anys 70, la narrativa millora gràcies a la caiguda del règim franquista i l'arribada de la democràcia. Arriben les influències europees (especialment de París); els autors presenten una actitud intimista i rebel, i manifesten els seus ideals. Busquen en la narrativa un món propi i modern. Destaquen autors com Isabel-Clara Simó i Carme Riera. Durant els anys 80, emergiren figures com Josep Lozano, Ferran Torrent i Gemma Lienas.