Evolució de la Literatura Catalana: Narrativa (S. XX-XXI) i Poesia Medieval
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,87 KB
La Narrativa Catalana dels Segles XX i XXI
La narrativa modernista catalana va donar els primers fruits a principis del segle XX. Influïda pel simbolisme i l'irracionalisme, constitueix una creació subjectiva en què l'autor ja no pretén donar una visió global de la realitat, sinó mostrar-la a través de fragments (per exemple, capítols). Iniciadors d'aquesta tendència foren:
- Raimon Casellas
- Víctor Català
- Prudenci Bertrana
El Noucentisme i la Novel·la
El noucentisme va menystenir la novel·la, considerant que era un entreteniment burgès. El màxim exponent noucentista va ser Eugeni d'Ors, qui va escriure articles periodístics i novel·les com La Ben Plantada.
Recuperació de la Narrativa als Anys Trenta
Als anys trenta, la narrativa catalana va iniciar un procés de recuperació, amb novel·les de:
- Joan Puig i Ferreter
- Carles Soldevila
La Novel·la Psicològica de Postguerra
Durant la postguerra, destaca la novel·la psicològica, que aprofundeix en els records, sentiments i pensaments més íntims dels personatges. Hi ha narrador omniscient o interior i sovint monòleg interior. Autors rellevants són:
- Jordi Sarsanedas
- Pere Calders
El Realisme Històric dels Anys Seixanta
Als anys seixanta, retornen els plantejaments realistes i hi ha denúncia social. Es forma un realisme històric, amb autors com:
- Josep M. Espinàs
- Aurèlia Capmany
Diversitat de Tendències als Anys Setanta
Als anys setanta, la diversitat de tendències i la forta pressió del mercat editorial són trets que la caracteritzen. Destaquen autors com:
- Quim Monzó
- Carme Riera
- Terenci Moix
La Literatura Medieval Catalana: Segles XI-XIII
El Feudalisme i el Cavaller
El tipus d'organització social coneguda amb el nom de feudalisme tenia com a figura central el cavaller. El cavaller, que servia amb les armes un senyor feudal i destacava per la valentia i la fidelitat, esdevingué el protagonista de la literatura medieval en llengua vulgar. Les relacions de vassallatge que mantenia amb el senyor constitueixen la base temàtica d'un moviment poètic sorgit a Occitània al segle XII: la poesia trobadoresca.
La Poesia Trobadoresca: Origen i Característiques
La poesia trobadoresca és un tipus de poesia lírica escrita en llengua vulgar (l'occità o provençal), que tracta un tema profà (l'amor cortès) i es desenvolupa en l'ambient cortesà de la noblesa. Tot i que va néixer a les corts occitanes, aviat va estendre la seva influència a les literatures veïnes, sobretot a Catalunya i el nord d'Itàlia.
Innovació dels Trobadors
La literatura medieval culta anterior a la poesia trobadoresca era de caràcter religiós, estava escrita en llatí i es vinculava amb els monestirs. En aquest sentit, l'obra dels trobadors fou molt innovadora.
L'Amor Cortès i els Trobadors
El tema bàsic de la poesia trobadoresca és l'amor, entès com a reflex de la relació de vassallatge que regia la societat feudal. En aquesta concepció de l'amor, que rep el nom d'amor cortès, el poeta esdevé unit a la dama (midons) de qui està enamorat per un jurament de fidelitat paral·lel al que vinculava el senyor feudal amb els seus vassalls. El poeta s'adreça a la dama amb un pseudònim (senhal) perquè és una dona casada i el seu amor és clandestí. La cançó és el principal gènere de l'amor cortès.
Els autors d'aquesta modalitat de poesia eren els trobadors; també componien la música dels poemes, que es creaven per ser cantats. Per norma general, pertanyien a la noblesa i tenien al seu servei diversos joglars, d'extracció més humil, que interpretaven les seves obres als castells i les places dels pobles.