Evolució de la Literatura Catalana: Edat Mitjana al segle XVIII

Evolució de la Literatura Catalana

Edat Mitjana

Durant l'Edat Mitjana, la literatura catalana es va desenvolupar considerablement, amb figures destacades com Ramon Llull, que va elevar el català en la narrativa, i Ausiàs March en la poesia.

Renaixement

El Renaixement es fonamenta en l'humanisme, un corrent erudit i filosòfic que allibera l'ésser humà. A Itàlia, l'humanisme va redescobrir obres clàssiques perdudes, l'estudi del grec, la gramàtica llatina i l'estudi de Plató. El Renaixement va ser una nova cultura civilitzada a Europa.

Llengua Catalana al Renaixement

El Renaixement equipara la valoració i l'interès pel llatí i les llengües vulgars, aportant gramàtica i selecció d'autors modèlics. El problema comença el 1412 amb la dinastia Trastàmara, que provoca una pèrdua de consciència lingüística, sumada al casament dels Reis Catòlics el 1474 i una política castellanocèntrica. Aquests aspectes provoquen que el català es mantingui medieval.

El col·lapse de la quantitat i qualitat de producció, i la pèrdua de confiança en la llengua pròpia fins a no considerar-la identitat col·lectiva, fan que Catalunya no s'adapti a la castellanització, però tampoc es modernitzi. El medievalisme català, per la falta d'un català literari modern i el condicionament de March i Llull, manté la llengua en un estat medieval. Es produeix una separació a nivell popular oral i culte escrit. L'escriptura esdevé una mala còpia de la medieval, generant desconfiança en l'ús de la llengua pròpia, mentre la literatura castellana vivia el Segle d'Or.

Cristòfor Despuig, amb els Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, presenta una obra renaixentista que utilitza el diàleg, pres de la literatura llatina. És una construcció elaborada i eina didàctica per ensenyar coneixements complexos, amb tres personatges que expressen les seves idees sobre diverses qüestions, amb un pensament relativitzador.

Barroc

El Barroc reflecteix una crisi de valors intensa en el món espiritual, polític i social. Després d'una època centrada en la millora i la perfecció humana, hi ha una progressió en la moral individual, però també decepció i un desig d'evadir-se de la realitat. A Catalunya, les guerres dels Segadors (1640) i de Successió (1705), la pesta negra i els Decrets de Nova Planta (1715) deixen el país en una situació d'inferioritat davant la monarquia espanyola, dificultant la recuperació de l'estancament de la llengua i literatura catalanes.

El Barroc accentua el contrast, l'antítesi i la paradoxa, il·luminant la bellesa i transformant-la en materialitat. S'embelleix o es denigra fàcilment la realitat. La temàtica gira entorn de la mort, el pas del temps, la fugacitat de la vida, la destrucció i un sentit fatalista. Francesc Vicent Garcia es caracteritza per la intenció satírica i burlesca. Francesc Fontanella, autor de Lo Desengany, poema dramàtic en dos actes, segueix els conflictes d'amor entre déus per aconseguir un remei per als seus propis problemes sentimentals.

Neoclassicisme

El Neoclassicisme retorna a les normes clàssiques i al rigor formal. La literatura vol tornar a tenir una funció alliçonadora, amb gèneres literaris determinats com la comèdia i la tragèdia. La tragèdia neoclàssica utilitza el model de les tres unitats (acció, lloc i temps) de Racine, estructurat en cinc actes. Joan Ramis, autor de Lucrècia, es va lliurar de la castellanització i les guerres per ser de Menorca, que estava sota domini anglès.

Il·lustració

La Il·lustració, basada en les idees del moviment il·lustrat, es produeix a Catalunya de manera històrica i aquestes idees seran recollides a la Renaixença. Es registra una sensibilitat de la Il·lustració, però mai una solidificació. Les Llums o l'Enciclopèdia provoquen un desenvolupament de les idees i un avenç important en la indústria i la tècnica.

Literatura Popular

Davant la crisi de qualitat i quantitat de la literatura culta, la literatura popular pren protagonisme. La literatura popular, pròpia d'un lloc i transmesa generacionalment, té en la musicalització un factor importantíssim per a la transmissió i permanència de les obres. Manuel Milà i Fontanals recull i publica el Cançoner i Romancer, que documenta la literatura popular.

Gèneres de la Literatura Popular

• Romanç: 7 síl·labes, assonant, romanç històric, de bandolers, llegendaris...
• Goigs i Nadales: vessant religiós de 4 versos i 7 síl·labes.
• Corrandes i Cançons del Pandero: temàtica diversa, cantades en festes o casaments, 8 versos i 7 síl·labes, temàtica amable i satírica.
• Rondalles: narracions orals de fets fantàstics o imaginaris, recollides pel poble.
• Teatre Popular: propagandistes i pedagògiques (Misteri d'Elx), sainets del Principat i entremesos de les Balears.