Evolució de la Literatura Catalana: Del Renaixement a la Il·lustració (Segles XVI-XVIII)

Literatura Catalana als Segles XVI, XVII i XVIII

Aquest període va representar per a l'antiga Corona d'Aragó una pèrdua de pes polític i econòmic. A partir del segle XVIII es va prohibir l'ús del català en alguns àmbits. La literatura culta va patir una important minva de qualitat.

Causes de la crisi literària:

• Allunyament de la Cort: El trasllat de la cort de Castella va provocar que la noblesa substituís el català pel castellà.
• Esplendor de la literatura castellana: El segle XVII és el segle d'or de la literatura castellana i els escriptors catalans se senten atrets pels temes, els recursos i la mateixa llengua castellana.
• Esdeveniments històrics: Els esdeveniments van fer minvar la importància de la Corona catalanoaragonesa i finalment la van portar a la pèrdua de les institucions d'autogovern: Guerra de les Germanies de València (1519-1523), Guerra dels Segadors a Catalunya (1640-1659), lliurament a França de Catalunya Nord (1659), Guerra de Successió (1705-1714).
• L'aparició de la impremta: Va afavorir la difusió dels llibres en llengua castellana i en llatí.
• Afebliment de l'oficialitat del català: La manca d'un organisme unificador va afavorir la fragmentació dialectal del català. Els segles XVI i XVII la llengua catalana continuava sent oficial, però a partir del segle XVIII va començar a ser perseguida.

El Segle XVI: El Renaixement

Té els seus orígens en l'Humanisme italià. S'oposa a la visió medieval del món, es caracteritza per l'afany de conèixer de l'ésser humà i el que l'envolta. Té com a model el món clàssic grecollatí. Temes més tractats: la natura, símbol de la perfecció i l'equilibri; l'amor; la idealització de la dona; la mitologia.

En poesia els autors principals són: Joan de Timoneda i Pere Serafí. El sonet va ser la composició poètica de moda en el Renaixement gràcies a l'italià Petrarca. Pel que fa a la prosa, destaca el tortosí Cristòfor Despuig, autor de "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" (1557). En el camp del teatre, el valencià Joan Ferrandis d'Herèdia és autor de "La vesita".

El Segle XVII: El Barroc

El Barroc substitueix l'optimisme del Renaixement per una visió fosca i pessimista, i sovint satírica, de l'existència humana. Els temes preferits són la fugacitat de la vida i la vanitat, presos com a elements de contrast; també es tracten la lletjor i el dolor. Els autors principals són:

Francesc Vicent Garcia, va escriure una poesia amb abundància d'hipèrbatons, metàfores i referències mitològiques, i alhora amb una tendència envers els temes burlescos i satírics. També va fer poemes de tema amorós.

El barceloní Francesc Fontanella (1615-1685) autor de poesia i teatre, destaca A la mort de Nise, Lo desengany.

El Segle XVIII: La Il·lustració i el Neoclassicisme

La Il·lustració és el moviment cultural i filosòfic que confiava en la raó. El Neoclassicisme n'és el vessant estètic i proposa un retorn al món clàssic per tant un equilibri i una harmonia que superessin l'excés de sentimentalisme del Barroc. Autors principals:

El menorquí Joan Ramis (1746-1819) és el màxim representant del nostre Neoclassicisme, que va arrelar amb més força al Rosselló i a Menorca que no pas a la resta de territoris de parla catalana. Va escriure teatre i poesia i entre les seves obres sobresurt la tragèdia Lucrècia.

Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1746-1818), és autor de Calaix de sastre. Fa servir un llenguatge col·loquial que dóna a l'obra un to familiar.

La Literatura Popular:

Durant els segles XVI, XVII i XVIII la literatura popular va gaudir d'una gran vitalitat, en contrast amb la crisi de la literatura culta. El poble va continuar parlant només català i conreant la literatura tradicional de transmissió oral. En poesia destacaven els goigs dedicats als sants i a la Mare de Déu, les nadales, les corrandes i les cançons de bandolers i de lladres de camí. La narrativa popular girava al voltant de la rondalla i la llegenda. Pel que fa al teatre, és bàsicament religiós i es classifica en cicles: de Nadal, de Pasqua, d'alguns sants i de la Mare de Déu, i bíblic.