Evolució de la Literatura Catalana: Del Modernisme a la Postmodernitat

Modernisme (1892-1911)

Corrents paral·lels: Art Nouveau (França) i Modern Style (Anglaterra).

Objectius i Ideologia

• Transformar la societat, orientada cap a la burgesia, deixant enrere la noblesa i les formes antigues.
• Lema: A èpoques noves, formes d'art noves.
• Gran presència de la natura.

Autors Destacats

Maragall, Víctor Català i Santiago Rusiñol.

Tendències

• Regeneracionisme (Vitalisme): L'artista transforma la societat des del mig.
• Esteticisme (Decadentisme): L'artista s'aferra a l'art com a darrer consol, amb un cert allunyament social.

Conflicte

Individu vs societat. L'artista es percep com a incomprès i rebutjat per la societat. Referents: Maeterlinck, Ibsen.

Noucentisme (1906-1923)

Ideologia i Cultura

• Centrat en la nacionalitat catalana (Prat de la Riba).
• Glosari (d'Ors) i Fruits saborosos de Carner.
• Vinculació amb la política de la Lliga Regionalista.
• La burgesia impulsa la renovació. Intel·lectuals implicats en la vida política i social.
• Valors fonamentals: Raó, ordre, seny, civilitat, mesura, llum, equilibri.
• Concepte de Catalunya-ciutat.
• Institucions clau: IEC, Mancomunitat, Normes Ortogràfiques Fabra.

Principis Estètics

• Arbitrarietat: Transformació de la realitat.
• Retorn als Clàssics: Inspiració en Grècia i Roma.
• Civilitat: Catalunya entesa com a ciutat ideal.
• Imperialisme: Voluntat d'imposar els valors noucentistes a la cultura.
• La poesia es considera superior a la prosa (elevar l'esperit, allunyar-se de la realitat material). Tot està idealitzat.

Avantguardes (1900-1930)

Ruptura i Objectius

Ruptura amb l'ordre establert (la burgesia). Molts autors es vinculen al feixisme o al comunisme posteriorment.

Corrents Principals

Cubisme, Futurisme, Expressionisme, Dadaisme, Surrealisme, etc. Buscaven sacsejar la societat mitjançant manifestos i actes públics. Volen incidir directament.

Reacció a la Modernitat

Reacció contra la modernitat (progrés, política, literatura, industrialització). Per a les avantguardes, l'art és una forma de destrucció de la societat decadent.

Focus Específics

• Futurisme: Lirisme i moviment.
• Dadaistes: Atzar.
• Surrealistes: Inconscient.

Entreguerres (1918-1939)

Canvi Polític i Cultural

El pacte entre intel·lectuals i política es trenca amb la clausura de la Mancomunitat, marcant la fi del Noucentisme. Creix la literatura catalana com a símbol anti-Primo de Rivera (1923-1930). Augment de la lectura, llibres, literatura i cultura catalana en un context de societat de masses.

Cinc Corrents Intel·lectuals

1. Revista Catalunya: Rovira i Virgili, republicanisme i progressisme.
2. Catòlics: UDC. Conservadors a La Veu de Catalunya i liberals a El Matí.
3. Noucentistes: La Publicitat i J.V. Foix. Acció Catalana.
4. Colla de Sabadell: Pere Quart, Armand Obiols, Francesc Trabal. (Entre noucentisme i dadaisme/surrealisme).
5. Avantguardistes: Primers surrealistes, L'Amic de les Arts i Hèlix. Manifestos, Salvador Dalí.

Postguerra i Exili (1939-1959)

Impacte de la Guerra Civil

Exili de la majoria d'escriptors en llengua catalana, principalment a França i Llatinoamèrica.

Literatura a l'Exili

• Organització en centres catalans.
• Recuperació dels Jocs Florals.
• El món editorial esdevé un pilar fonamental (actes, publicació de clàssics, traduccions).

Les obres tracten la nostàlgia, la pèrdua d'identitat i la nova vida exòtica. També es fan revistes i quaderns a l'exili.

Realisme Històric (1959-1968)

Context Històric

Espanya entra a l'ONU (1950) i estableix relacions amb USA i el Vaticà (1953). Implementació del Pla d'Estabilització (1959). Passatge de la censura a l'autocensura (1966).

Corrents i Autors

1. Traduccions dels anys 30: Espriu, Quart, Calders, Rodoreda.
2. Testimonis de la Guerra: Pedrolo, Espinàs i Capmany.
3. Postguerra: Baltasar Porcel, Montserrat Roig, Terenci Moix.

Mitjans de Difusió

Editorial 62, Destino, Tele-Estel, Gran Enciclopèdia Catalana, Serra d'Or.

Ideologia i Enfocament

L'home-poeta, parlant col·loquialment, fa que la resta s'adoni de les seves alienacions (influència del marxisme). Superació del resistencialisme cap a l'ofensiva cultural. Front cultural amb implicacions polítiques. Referents: Marxisme, Lukács, Gramsci, Sartre.

Altres Veus

A part, el realisme (en minúscula) de Martí i Pol i també Amat Piniella (K.L. Riech).

Anàlisi i Gèneres

Josep M. Castellet i Joaquim Molas: interpretació marxista, anàlisi i propostes de creació.

• Poesia: Estellés, Vallverdú i una mica G. Ferrater.
• Novel·la: Espinàs, Pedrolo.
• Teatre: Benet i Jornet. Tot amb un enfocament marxista.

Postmodernitat (1968-avui)

Característiques

Desencís, to irònic, èmfasi en l'entreteniment. Pèrdua de la figura de l'escriptor-intel·lectual com a guia social.

Exemple

Quim Monzó.