Evolució de la Literatura Catalana: De la Decadència a la Renaixença
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,78 KB
La Decadència: Crisi Literària i Cultural
La Decadència és el període de crisi que va patir la literatura i la cultura catalana del segle XV i els segles posteriors. Les causes solen ser extraliteràries, i el fet és que durant els segles XVI, XVII i XVIII la literatura en la nostra llengua és de menor qualitat i quantitat si es compara amb la del Segle d'Or i amb la de la Renaixença.
A partir del segle XVI, la castellanització s'introdueix en les manifestacions literàries, gairebé fins a fer desaparèixer la nostra llengua, que només sobreviurà en les composicions de tipus popular i en obres d'excepció.
El Renaixement: Humanisme i Nous Horitzons
Els nous temps que es van viure a tot Europa durant el segle XVI són coneguts amb el nom de Renaixement i van ser propiciats per quatre factors clau: el descobriment d'Amèrica, la invenció de la impremta de tipus mòbils, la consolidació de les monarquies autoritàries i la Contrareforma catòlica.
El Renaixement es fonamenta en l'humanisme, que pretenia la creació d'una nova societat centrada en l'ésser humà i en les seves possibilitats de progrés.
El Barroc: Desencís i Contrastos Artístics
El Barroc és una època de crisi i de desencís a causa de diversos factors. Des del punt de vista polític, s'assisteix a la transformació de les monarquies autoritàries en absolutes. Ara predomina una visió pessimista, desenganyada i negativa que es manifesta a partir dels contrastos i dels antagonismes.
La literatura barroca és deutora del Barroc castellà. Les composicions barroques s'impregnaren dels temes i dels tòpics del moment: la fugacitat de la vida i del plaer, la mort, la predestinació, l'escatologia, les realitats morboses i macabres... Tot això embolcallat amb una intencionalitat moralitzadora. Hi podem trobar dos estils barrocs predominants: el culteranisme i el conceptisme.
La Il·lustració: Raó, Llibertat i Progrés Social
La Il·lustració és un moviment de pensament basat en la confiança en la raó, l'empirisme científic i l'escepticisme crític en matèria religiosa. Difon els valors de la igualtat de drets, la tolerància, la llibertat, la dignitat de l'ésser humà, etc. En alguns països europeus, la burgesia es consolida i comença a participar en la política.
El Neoclassicisme: Harmonia, Didactisme i Equilibri
El Neoclassicisme propugna el retorn a l'harmonia i l'equilibri clàssics, sobretot en arquitectura i escultura. Els escriptors se centren més en el didactisme i la divulgació cultural, i per això predominen les novel·les de tesi, els poemes didàctics, etc.
El Romanticisme: Llibertat, Emoció i Idealismes
El Romanticisme va sorgir a Alemanya al segle XVIII i es va estendre durant la primera meitat del segle XIX per països com Anglaterra, França, Itàlia o Espanya. Aquest corrent defensa l'originalitat, la llibertat creadora i l'expressió lliure de les emocions subjectives, alhora que lluita per la llibertat de l'individu i la dels pobles i les seves particularitats. És un moviment idealista que pretén transformar la realitat i que serà substituït pel Realisme.
La Renaixença: Recuperació Lingüística i Cultural
La Renaixença s'inicia el 1833 amb la publicació de «La Pàtria» i culmina el 1877 als Jocs Florals de Barcelona. És un moviment de recuperació de la llengua i de la literatura que agafa el nom per oposició al període anterior, la Decadència.
Aquest corrent proposa en el seu ideari la identificació entre llengua i nació. A l'hora d'escriure literatura, calia optar per un model lingüístic. Les diferents opinions es van polaritzar al voltant de dues tendències oposades: els cultistes i els populistes.