Evolució de la Literatura Catalana: Barroc, Renaixement i Il·lustració
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,54 KB
El Barroc i les seves Peculiaritats
El Barroc es caracteritza per l'ús de correspondències, paral·lelismes i contrastos. Els poetes barrocs estructuraven els poemes amb dos temes, donant al més secundari el lloc principal, que podia ocupar tot un sonet, mentre que el tema principal podia quedar reduït a l'últim vers. El teatre era representat per companyies itinerants castellanes, entre les quals destacaven les de Lope de Vega i Calderón de la Barca.
El Paper de la Cort i de la Impremta
Al segle XV, figures com Ausiàs March i Joan Roís de Corella van triomfar a les corts dels reis de la Corona d'Aragó, pertanyents a la dinastia castellana dels Trastàmara. En aquell moment, una cort itinerant amb tres llengües oficials (català, aragonès i llatí) impulsava els autors a escriure en català, tot i que alguns, com Pere Torraella, també ho feien en castellà.
Al segle XVI, la cort reial, ja establerta exclusivament a Castella, va estimular els autors de l'antiga Corona d'Aragó a utilitzar el castellà. L'aristocràcia catalana es va anar traslladant a les corts de Castella, com va fer Estefania de Requesens. Des d'allà, va escriure cartes en català a la seva mare, que són un testimoni valuós de la vida quotidiana de la cort.
La Castellanització de la Cort i la Impremta
A partir de la tercera dècada del segle XVI, l'edició de textos en català va anar minvant. L'aristocràcia i la burgesia llegien cada cop més en castellà, fet que va accelerar la castellanització cultural.
El Renaixement: Dignitat Humana i Educació
Un dels elements principals del Renaixement va ser la presa de consciència de la dignitat de l'ésser humà, que el feia superior a qualsevol altre ésser. Gràcies a la seva capacitat racional i a la voluntat, era l'únic capaç de valorar les seves accions. La dignitat només s'aconsegueix amb l'educació, formant individus capaços de participar en la vida política, social i econòmica.
El català va ser emprat pel literat tortosí Cristòfor Despuig (1510-1574). La seva obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) són sis diàlegs en què tres interlocutors es passegen i reflexionen sobre temes diversos de la realitat política, eclesiàstica, social i lingüística de Catalunya.
La Il·lustració: Raó, Progrés i Neoclassicisme
Les teories empiristes, els mètodes racionalistes i el criticisme, difosos pels enciclopedistes francesos D'Alembert, Diderot i Voltaire, fonamentaven la idea del progrés. Als antics territoris de la Corona d'Aragó, les idees il·lustrades es van difondre sobretot en acadèmies, societats literàries o tertúlies científiques.
El segle XVIII europeu va veure diferents moviments estètics, com el rococó i el neoclassicisme, que a la segona meitat van coexistir. L'autor més representatiu del neoclassicisme a Catalunya va ser Joan Ramis i Ramis (1746-1819), que va escriure les seves primeres poesies en català, castellà i llatí. La seva tragèdia Lucrècia o Roma lliure és una exaltació dels valors de la Il·lustració burgesa.
El català va ser llengua oficial de l'Administració fins al 1716, amb els Decrets de Nova Planta. La seva presència va anar minvant al llarg del segle XVIII, tot i que en alguns àmbits es va mantenir fins a dates com el 1782, quan els antics territoris de la Corona d'Aragó ja estaven plenament integrats en la monarquia espanyola.
A finals de segle, la Revolució Francesa (1789) portaria els reis a la guillotina.