Evolució Industrial a Espanya: Reptes, Energia i Desenvolupament Regional

Reptes de la Indústria Espanyola en la Globalització

Un element clau en l'actualitat és la globalització, que suposa la propagació i evolució cap a un món sense fronteres. Això dona lloc a una nova divisió internacional del treball basada en la capacitat per a produir o incorporar les noves innovacions tecnològiques. Les noves tecnologies es concentren en els espais on existeixen les condicions més adients en infraestructures i serveis. Els centres més poderosos són: EUA, UE, Japó.

Espanya s'enfronta a diversos problemes i reptes:

• Cal invertir en R+D per no tenir problemes de deslocalització.
• Cal que la mà d'obra sigui més qualificada i reformar la formació professional per augmentar la productivitat.
• Recolzament a les PIMES a través d'incentius, subvencions, crèdits i assessorament.
• Promoció de la inversió per disminuir els inputs en energies i el consum excessiu en matèries primeres que afecten el medi ambient.
• La dimensió de les empreses són reduïdes, la qual cosa suposa un problema de capital i inversió en R+D.
• Les exportacions espanyoles estan participades per empreses multinacionals.
• Foment d'una política industrial endògena a través d'agències de desenvolupament regional per a desenvolupar les potencialitats de les indústries tradicionals i el foment dels districtes industrials. Amb la consolidació de l'estat de les autonomies, s'estan duent a terme nous plantejaments sobre com impulsar el desenvolupament industrial, ja que les autonomies permeten un major coneixement de cada regió, denominat desenvolupament endogen.

Nous Espais Econòmics i Desenvolupament Industrial

Els nous espais estan relacionats amb les conseqüències derivades de la crisi dels anys 70 i busquen un model de desenvolupament industrial alternatiu. El nou model està basat en les Comunitats Autònomes (CCAA), ja que és més productiu des de les CCAA establir un model de desenvolupament que generi més indústries i més demanda de treball.

Un dels elements decisius de l'èxit econòmic d'aquestes àrees radica en la seva capacitat de generar, adoptar i difondre innovació per al creixement econòmic. Els nous espais industrials engloben:

• Districtes industrials
• Regions d'innovació
• Parcs tecnològics
• Clústers

Evolució del Consum Energètic Industrial a Espanya

El 1973, el consum energètic era baix (en ktep) i la major part de l'energia consumida era petroli (73% del total). El consum ha anat augmentant significativament. L'augment de consum més gran del 1973 al 1990 va ser d'uns 38.000 ktep.

El 1990 hi va haver un gran canvi: el petroli va passar a tenir més del 52% del total, mentre que l'energia nuclear va augmentar un 12% més fins a tenir un 15,5% del total. Els següents 10 anys, el percentatge total va augmentar 33 ktep.

A partir del 2000, el consum del carbó va augmentar i disminuir, però mantenint-se entre el 13,5% i el 17% del total. El consum del petroli va disminuir fins al 2011, consumint-se el 45,3%. El 1973, el 73% de l'energia era petrolífera.

El gas natural va començar a consumir-se cada vegada més fins a assolir el 24,6% el 2011. El consum d'energia renovable es va mantenir prou constant al llarg del 2006. El 2011, el consum va augmentar fins al 12,5%. Des del 1900, el percentatge d'energia nuclear consumida va disminuir fins que el 2011 era el 9,2%.

Relació entre Consum Energètic i Evolució de Preus

La reducció del consum del petroli està molt relacionada amb l'augment del seu preu. Les causes de l'augment del preu fan referència a les zones de l'Orient Mitjà.

Evolució de la Participació Industrial per CCAA

La participació industrial de les Comunitats Autònomes ha variat al llarg del temps:

• 1900: Les CCAA amb major participació eren: Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana, País Basc, Castella i Lleó.
• 1955: Petit canvi: Catalunya seguia tenint el major percentatge, després Andalusia (-8%) i darrere Madrid. La Comunitat Valenciana i el País Basc van empatar amb un 9,3% i Castella i Lleó es va col·locar per darrere.
• 1975: Malgrat que les 5 CCAA amb major participació industrial seguien sent les mateixes, l'ordre per percentatge va canviar: Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana, País Basc i Andalusia.
• 1975-1995: Tots els percentatges es van mantenir iguals.
• 2012: Catalunya seguia liderant el percentatge, després la Comunitat Valenciana, Andalusia, País Basc i Madrid.

Canvis en les Zones Industrials d'Espanya (1900-1960s)

El 1900, els centres amb més indústria eren Barcelona, Bilbao i Madrid. Les zones menys industrialitzades eren Extremadura i les dues illes (Balears i Canàries). El turisme i la indústria són incompatibles. A les illes hi ha manca de recursos i matèries primeres.

Del 1900 al 1929 es va mantenir la polarització industrial, augmentant la població activa al 20%. La indústria espanyola va aprofitar l'impacte de la 2a Revolució Industrial: augment del sector energètic, químic i sectors primaris com la fusta, el paper i les conserves. La Primera Guerra Mundial va suposar un augment dels sectors industrials (tèxtil i naval). Va ser una bona època econòmica durant la dictadura de Primo de Rivera, amb construcció.

Del 1929 al 1940 es va caracteritzar per les repercussions de la crisi econòmica mundial i una època de crisi política, econòmica i social a Espanya.

Del 1940 al 1953 va estar presidida per la política econòmica autàrquica. La dictadura pretenia assolir l'autosuficiència econòmica. El resultat va ser el bloqueig del creixement econòmic.

Franco va intentar fomentar la indústria espanyola. Va impulsar la indústria de béns d'equipament a través de l'INI (Institut Nacional d'Indústria), un conglomerat d'empreses públiques. La idea era produir al màxim possible independentment dels costos.

El 1960, el fracàs de la política autàrquica va comportar un Pla d'Estabilització Econòmica del 1959, que va sentar les bases del creixement econòmic dels anys 60. Es va basar en el món occidental en el model econòmic keynesià: increment de la demanda, internacionalització de l'economia, existència d'un mercat, mètode de treball fordista. La producció es duia a terme en grans fàbriques que integraven les diverses etapes de la cadena de producció i elaboraven articles i béns en sèrie.

Fàbriques menudes, que utilitzaven sistemes de producció tradicionals, amb baix nivell d'inversió i escassa competitivitat, van sobreviure amb la política proteccionista. La inversió necessària per al creixement econòmic va venir del capital estranger, el turisme i els emigrants. Com a resultat, les múltiples limitacions de la indústria la van situar en una posició perifèrica en el context mundial.