Evolució Industrial i Demogràfica d'Espanya (Segles XIX-XX)

Indústria Tèxtil Catalana i Proteccionisme

La indústria tèxtil va patir un impacte negatiu a causa de la Guerra del Francès i la pèrdua de les colònies americanes, afectant l'economia espanyola (especialment el subministrament de cotó). Es van implementar mesures proteccionistes.

Es va instal·lar la fàbrica de Bonaplata. Catalunya era la primera regió industrial d'Espanya. La indústria catalana va arribar a controlar el mercat espanyol gràcies als aranzels proteccionistes: els productes catalans arribaven a tenir un 90% de la quota de mercat (Catalunya era la fàbrica d'Espanya).

Vapor, Colònies Industrials i Energia

El vapor es va convertir en la font principal del procés industrial. Les fàbriques que utilitzaven vapor es localitzaven en nuclis urbans. Les que utilitzaven energia hidràulica es situaven a les conques del Llobregat i el Ter. Això va donar lloc a les colònies industrials (pobles obrers que funcionaven de manera autosuficient, tenien de tot). Aquest sistema va afavorir el control per part dels empresaris.

Indústria Siderometal·lúrgica

Barcelona va desenvolupar una foneria moderna que satisfeia les demandes de la indústria tèxtil i del ferrocarril. La Maquinista Terrestre i Marítima va desenvolupar una indústria minerometal·lúrgica força important, gràcies als capitals estrangers i la producció d'hulla.

El País Basc no es va modernitzar fins a la dècada dels 70, després de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876).

Mineria Espanyola

Espanya va ser el principal exportador internacional de minerals durant el segle XIX. Hi havia zinc, coure, ferro i mercuri. El problema principal era la manca de carbó. A més, la riquesa no es va aprofitar bé, ja que bona part de les explotacions van passar a mans de capitals estrangers (britànics, francesos, belgues).

Comerç i Infraestructures

Xarxa de Vies de Comunicació Terrestre

A principis del segle XIX, el transport era car i perillós. El 1845, una companyia anglesa va iniciar els treballs de construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Mataró, la primera a Espanya (inaugurada el 1848).

La xarxa va adoptar una estructura radial (centralista), deixant grans zones del territori sense línia. Les vies eren més amples que a la resta d'Europa. Per motius econòmics, la resta de països van mantenir les seves mesures, cosa que va aïllar Espanya d'Europa, encarint les importacions i exportacions. El caciquisme també hi va influir.

Dinàmica Demogràfica i Redistribució de la Població

La població espanyola va passar dels 19 milions l'any 1900 als 25 milions l'any 1931. Es va mantenir un Règim Demogràfic Antic, on les condicions sanitàries (aigua, malalties) encara pesaven molt; l'única forma de creixement era l'emigració.

A partir del segle XX, els avenços mèdics i sanitaris van fer créixer l'esperança de vida. El país va continuar sent rural, amb una mitjana de 50 habitants per km² el 1931. Es va produir una emigració des d'Espanya cap a França i Amèrica Central i del Sud.

Les Fortes Desigualtats Socials i les Illes d'Industrialització

Allà on hi va haver industrialització, aquesta es va transformar en una àrea concreta i aïllada.

• Madrid: Predominava el sector terciari.
• Catalunya (Barcelona): Constituïa l'àrea industrial més antiga d'Espanya. Predominava la tèxtil (segle XVIII), però més tard també la química, la mecànica, l'alimentària i el ciment. La gran innovació va ser l'electricitat i la metal·lúrgia.
• País Basc, Cantàbria i Astúries: La situació era diferent, ja que disposaven de ferro, carbó i alts forns (siderometal·lúrgia).

Les indústries necessitaven molt capital, i per això al segle XX es van crear grans bancs. El País Basc era el principal centre financer. Catalunya era la capdavantera en la construcció i importava ciment a tota Espanya.

L'activitat industrial espanyola va rebre un impuls notable amb el Desastre del 98, ja que van retornar molts capitals. A partir de 1906 es va corregir el tradicional lliurecanvisme (Andalusia i Castella, grans terratinents) pel proteccionisme.