Evolució de la indústria espanyola fins a la UE

Localització industrial fins a 1975

Parlem de dos blocs de factors determinants a l’època:

Factors Socials

• Existència d’una classe empresarial organitzada.
• Mà d’obra barata i poc conflictiva.
• Proximitat als centres de decisió política i financera.

Factors Espacials

• Proximitat a les matèries primeres.
• Disponibilitat d’energia.
• Proximitat al mercat.
• Bones comunicacions (terrestres, marítimes i aèries).
• L’existència d’infraestructures i indústries complementàries.

Distribució tradicional de la indústria espanyola

Catalunya

• Existència d’una burgesia empresarial que havia acumulat capital (comerç, agricultura, manufactures).
• Desenvolupament industrial vinculat inicialment a la indústria de filats i teixits de cotó i llana per proveir el mercat espanyol.
• Manca de matèries primeres i energia (carbó), fet que explica la localització de moltes indústries a prop dels principals ports.
• Al final del període s’afegeixen altres indústries (maquinària, química, material ferroviari i automòbils).

País Basc

• La industrialització apareix vinculada a una classe empresarial industrial que, gràcies a l’extracció de ferro que s’exportava a Anglaterra i la importació de carbó de coc (aprofitant el viatge de tornada), consolidarà una important indústria siderúrgica localitzada a la ria de Nerbion (prop de Bilbao).

Astúries

• S’hi desenvolupa una important activitat extractiva gràcies a l’existència d’importants jaciments de minerals i a la seva proximitat als ports que en permetien l’exportació.

Madrid

• El desenvolupament industrial es veu afavorit per la capitalitat, la proximitat als centres de decisió, l’existència d’un mercat urbà important i la disposició de mà d’obra abundant i barata procedent de l’emigració rural.

La indústria espanyola del 1975 al 1985

El fet clau d’aquest període és la crisi mundial de 1973-74 que va provocar una caiguda espectacular dels beneficis i va fer disparar la inflació i l’atur.

• La caiguda dels beneficis com a conseqüència de les negociacions continuades dels empresaris industrials (davant la necessitat d’augmentar la producció, els empresaris necessitaven més mà d’obra) amb els representants sindicals que van proporcionar millores salarials, jornades de treball dignes i contractes fixes a un nombre elevat de treballadors.
• La crisi energètica (1973) provocada pels països de l’OPEP que van reduir la producció alhora que incrementaven el preu del barril del petroli (2 dòlars/barril a 3,5 dòlars/barril).
• La competència dels nous països industrials, que començaven a vendre productes a un preu més baix.

El procés de reconversió industrial (anys 80)

Mesures de reactivació de l’economia i reestructuració del teixit industrial:

• Creació del Instituto de la Pequeña y Mediana Empresa (IMPI), encarregat del nou desenvolupament industrial.
• Es van facilitar crèdits per a la creació de noves empreses.
• Reconversió dels sectors menys productius, afecta especialment a la indústria siderúrgica i a aquelles que en depenien, com les drassanes (Bilbao, Vigo, Ferrol) i la fabricació d’automòbils (reconversión de SEAT).
• Eliminació d’empreses amb poca demanda (línies blanques d’electrodomèstics, tèxtils, calçat).
• Foment de l’explotació de carbó, per tal de reduir la dependència energètica del petroli, i augment de la capacitat d’hidroelèctriques i tèrmiques.
• Jubilacions anticipades per facilitar el sanejament de les empreses.

L’ingrés a la UE

L’any 1985 Espanya va signar el tractat d’adhesió a la CEE. Fins aquell moment s’havia fet un important esforç per abandonar la política proteccionista i reconvertir les empreses perquè fossin més competitives.

• Manca de modernització.
• Nivell d’innovació molt baix.
• Deficiències serioses en infraestructures.
• Problemes mediambientals greus.

L’ingrés a la CEE es va produir el 1986, i malgrat que va provocar una reconversión industrial i el tancament de moltes indústries no competitives, va obrir l’economia espanyola al mercat exterior i va permetre l’augment de les exportacions i les importacions.

• Millorar les infraestructures bàsiques.
• La formació i el desenvolupament tecnològic i la recerca.
• L’aplicació de polítiques mediambientals.
• L’ampliació i modernització de projectes rendibles.

Tots aquests fons comunitaris, sumats a la integració en projectes internacionals de recerca, van permetre la millora de la competitivitat i evitaren la pèrdua de quota de mercat interior. El liberalisme imposat per la UE va obligar a la privatització de les empreses públiques fins a la desaparició definitiva de l’INI el 1995. Si analitzem el resultat final de les aportacions de la UE a l’economia espanyola, podem resumir que el saldo net el 2010, 25 anys després de la incorporació, era de 88.000 milions d’euros.