Evolució de la Imatge: De la Impremta a l'Era Digital

1. Inicis de la història

Des dels inicis de la història, l'home ha volgut reproduir imatges amb dibuixos, pintures, gravats i, segons avançaven les tecnologies, fotografia, cinema i tot el que anomenem comunicació audiovisual. Antigament era quelcom excepcional, relacionant les imatges amb rituals religiosos o polítics. Al segle XV s'aconsegueix la multiplicació d'imatges idèntiques amb l'arribada de la impremta i les tècniques de gravat. Gràcies a les noves tecnologies d'impressió s'aconsegueix que tot el món pugui accedir a l'ús de les imatges.

2. Segle XIX: Fotografia, Cinema i Art

Al segle XIX es produeixen dos fenòmens importants: d'una banda, apareixen noves formes de registrar la imatge, la fotografia i el cinema, i d'altra banda, i com a conseqüència de totes les coses anteriors, formes més realistes. Per aquest motiu, l'art està cada vegada més lluny de captar el món tal com és per apropar-se a les sensacions, l'expressió, el moviment i la imaginació.

3. El poder de la imatge

Qualsevol imatge que veiem en una pantalla pot ser manipulada per crear un efecte o pot ser mostrada tal com és, segons el que pretenguin els creadors d'aquestes imatges. Això té molt a veure amb el poder de la imatge com a mitjà de comunicació davant les masses, ja que en semblar real, la imatge és capaç de captar l'atenció, provocar sensacions i convèncer d'idees. Dues guerres mundials van abusar del cinema com a mitjà de comunicació, fins i tot el van utilitzar amb finalitats bèl·liques. Es van crear serveis fotogràfics d'Intel·ligència que van instal·lar dispositius de captació d'imatges en avions.

4. La creació d'imatges a l'abast de tothom

Des del seu naixement el 1826, la fotografia no passa de ser una manera de crear imatges assequible tan sols a unes minories (científics, artistes, etc.). No és fins al 1923 que s'estén l'ús de la fotografia en l'àmbit domèstic. La firma comercial Eastman Kodak va crear una càmera petita, resistent i fàcil d'utilitzar.

5. La dimensió informativa de la imatge: La televisió

Als anys 30 del segle passat, un nou mitjà de comunicació s'alçava, de manera encara experimental, aprofitant el reportatge, la denúncia, el testimoni i la dimensió informativa de la imatge, especialment als telenotícies. A partir del 1936 comença el desenvolupament comercial de la televisió a les grans capitals europees (Londres, Moscou, París o Berlín) o als Estats Units. Més tard, el 1956, va començar a Espanya l'etapa de RTVE.

6. El registre domèstic de la imatge en moviment: el vídeo

La gravadora de vídeo és un sistema de registre i reproducció d'imatge i so que ha substituït el cinema, almenys en els circuits domèstics. A principis dels anys setanta del segle XX, es van posar a la venda gravadores de vídeo a preu assequible per al gran públic i no necessitaven coneixements tècnics molt complexos. El material visual es guardava en petites caixes. Els primers passos s'havien realitzat amb una gravadora de so magnètica. El 1956 es va presentar un aparell que registrava la imatge i el so en una cinta magnètica de 5 cm. Però el canvi definitiu va arribar el 1969 de la mà de Sony, que va introduir un sistema amb cintes de menor amplada, és a dir, els videocassets.

7. L'era digital

La revolució digital ha suposat renovar la concepció, tant tecnològica com d'emmagatzemar grans quantitats d'informació analògica. Això ha provocat una creixent popularització d'aquests dispositius, amb dos mercats: els domèstics i els professionals, constituint per al primer un instrument de consum d'oci més que de treball, en petits dispositius que es poden traslladar amb facilitat.