Evolució i Ideologies del Moviment Obrer al Segle XIX

El Moviment Obrer al Segle XIX

El moviment obrer, al segle XIX, es va manifestar com les protestes dels obrers industrials per defensar els seus interessos com a treballadors.

El Moviment Ludista

Va ser el primer moviment obrer. Es tractava d'una revolta espontània i desorganitzada. Els ludistes atacaven els instruments de producció (les màquines), ja que feien que el lloc de treball es veiés reduït. El seu referent simbòlic era el Capità Ludd.

El Socialisme Utòpic

Va ser el primer moviment que va criticar el sistema social i econòmic vigent. Denunciaven l'individualisme i les desigualtats provocades per la propietat privada. Defensaven el benestar general i desconfiaven de la política. Proposaven:

• Una societat sense propietat privada.
• La defensa de la llibertat i la democràcia.
• La sobirania popular i les reformes del capitalisme.

El Marxisme

Desenvolupat per Karl Marx (a partir de 1848), es basa en tres eixos principals:

Anàlisi del Passat

Identifica les relacions històriques com a relacions de producció. Afirma que el motor de la història de la humanitat és la lluita de classes.

Crítica del Present

Analitza el capitalisme i afirma que la plusvàlua és el mecanisme que permet explotar els treballadors.

Projecte de Futur

L'objectiu és acabar amb el capitalisme per arribar a una societat ideal amb un partit comunista, sense explotació ni propietat privada, on els homes siguin lliures i iguals. Marx creia que els treballadors havien de fer la revolució i organitzar-se per assaltar la política. Per aconseguir la societat comunista, els obrers han de tenir el poder, organitzant-se en sindicats i partits polítics.

L'Anarquisme

Rebutja l'autoritat tant de l'Estat com de la religió. Vol la supressió de la propietat privada, ja que creu que la societat es pot gestionar de manera assembleària. Aspira a eliminar la societat de classes i considera que l'educació hauria de ser una eina principal de la transformació social. Es divideix en dues branques principals:

Acció Directa

Intervenció sense intermediaris per solucionar un problema, sovint mitjançant accions violentes. Es van produir diferents accions, com l'atemptat a Barcelona contra Martínez Campos o la bomba al Liceu. Aquestes accions buscaven destruir l'exèrcit, la burgesia i l'Església. Un sector era antisindicalista i partidari de la via directament revolucionària a mà armada.

Anarcosindicalistes

Fusió de l'anarquisme i el sindicalisme. Són partidaris de les vagues i del sindicalisme reivindicatiu de masses. Pensaven que primer calia tenir organitzacions fortes per aconseguir millores socials.

Les Internacionals Obreres (AIT)

L'AIT (Associació Internacional de Treballadors) va ser una agrupació d'organitzacions obreres d'arreu del món amb l'objectiu d'analitzar i organitzar el moviment.

Primera Internacional dels Treballadors (1864)

Fundada a Londres el 1864. Col·laboradors destacats: Karl Marx, Friedrich Engels i Mikhaïl Bakunin. El seu objectiu era l'emancipació de la classe obrera i l'alliberació de l'opressió econòmica. La vaga era el seu principal instrument. Va tenir èxit inicial, però va patir una divisió interna que va culminar amb la ruptura entre marxistes i bakuninistes el 1889. Amb el fracàs de la Comuna de París i el trasllat de la seu a Nova York, l'activitat va decaure, resultant en el fracàs de la Primera AIT.

Segona Internacional (1889)

Fundada a París el 1889. Estava formada principalment per partits socialistes. Pretenia crear un fòrum de debat a nivell mundial per discutir problemes i definir accions. Va tenir més problemes interns. Durant aquesta etapa es va popularitzar l'himne de "La Internacional". Es va trencar amb l'aparició de la Primera Guerra Mundial.

Tercera Internacional (1919)

Fundada a Rússia el 1919. Era una organització comunista internacional que pretenia estendre la revolució fora de la URSS per acabar amb el capitalisme mundial.