Evolució Humana: Prehistòria, Teories i Cultures Paleolítiques

Teories Evolutives i Geològiques Clau

• Cuvier (Fixisme): Les espècies no evolucionen, són immutables.
• Georges Cuvier (Catastrofisme): La vida tal com la coneixem apareix després de grans catàstrofes.
• Lamarck (Transformisme): Les espècies no són immutables, es transformen i evolucionen.
• Boucher de Perthes: L'home és un ésser antediluvià que va conviure amb espècies ja extingides.
• Charles Lyell (Uniformisme): En el passat, la Terra va experimentar els mateixos processos geològics que la canvien avui dia.
• Charles Darwin (DRW): L'espècie que millor s'adapta al seu entorn sobreviu i es reprodueix (Selecció Natural).
• Alfred Russel Wallace (A.WALLACE): Concepció de la selecció natural paral·lela a la de Darwin.

Marc Geològic de l'Evolució

• Eó: Fanerozoic
• Era: Cenozoica
• Període: Neogen - Quaternari
• Època: Plistocè - Holocè

Evolució Humana: Conceptes Fonamentals

Hominització i Humanització

Humanització: Es refereix al procés d'evolució cultural en el qual els primers homínids han anat desenvolupant la cultura humana.

Hominització: Conjunt de processos evolutius biològics i culturals que han portat al sorgiment de l'home actual (Homo sapiens) a partir de l'evolució dels primers homínids.

Models sobre l'Origen de l'Home Modern

Model Multiregional (MULTI): Homo erectus surt d'Àfrica i pobla tots els continents des del Pròxim Orient. Amb aquestes migracions, es relaciona amb les espècies arcaiques dels altres continents, i la població actual és fruit d'aquesta barreja i evolució paral·lela.

Model Monogenista o "Out of Africa" (MONOF): Homo erectus pobla els continents. Però a Àfrica, Homo sapiens evoluciona i comença a expandir-se fa uns 100.000-200.000 anys, substituint les altres espècies humanes arcaiques arreu del món.

Comportament i Desenvolupaments Culturals Primitius

Primers Comportaments Humans (Segons Glynn Isaac i Dart)

Glynn Isaac: Característiques del comportament humà primitiu:

• Transport d'objectes i aliments (traginen).
• Possessions personals.
• Comunicació lingüística incipient.
• Establiment de llocs de residència o campaments base.
• Recol·lecció sistemàtica d'aliments.
• Compartir i guardar menjar.

Raymond Dart i Glynn Isaac: Implicacions de la dieta carnívora i altres aspectes:

• La carn aporta proteïnes essencials per al desenvolupament cerebral.
• Necessitat d'éssers previsors i amb capacitat de planificació.
• Desenvolupament de l'organització social per a la caça i la defensa.
• Un cervell més gran representa un avantatge adaptatiu.
• Possible distinció de rols per sexes.
• Moviment organitzat al voltant de l'habitatge i transport d'aliments al campament.
• Debat sobre la "violència inherent" en els gens humans.

El Domini del Foc

Evidències primerenques a Kènia (1,9-1,5 Ma). L'ús del foc va ser desigual i esporàdic fins fa uns 400.000 anys, generalitzant-se progressivament. Al Plistocè mitjà, era un fet comú per a Homo heidelbergensis i formes tardanes d'Homo erectus. Jaciments importants inclouen L'Escalé (França, ~700.000 anys) i Zhoukoudian (Xina, ~500.000 anys).

Els Períodes Paleolítics i la seva Indústria Lítica

Paleolític Inferior (aproximadament 1,8 Ma - 350.000 anys BP)

Primeres eines lítiques a Etiòpia. Cultura Olduviana (Mode 1; ~2,6 Ma - 500.000 anys BP). Posteriorment, aparició de bifaços al Pròxim Orient i Àfrica, característics de la cultura Acheuliana (Mode 2; ~1,7 Ma - 350.000/200.000 anys BP). Espècies associades: Homo habilis, Homo ergaster, Homo erectus, Homo antecessor.

Paleolític Mitjà (aproximadament 350.000/200.000 - 40.000 anys BP)

Desenvolupament de la tècnica Levallois i la indústria Musteriana (Mode 3). Distribució geogràfica i espècies associades:

• Europa: Homo heidelbergensis, Homo neanderthalensis.
• Àsia: Homo erectus tardans, Denisovans, Homo neanderthalensis.
• Àfrica: Primeres formes d'Homo sapiens.
• Pròxim Orient: Convivència de Homo sapiens i Homo neanderthalensis.
• Important: No hi ha presència humana a Amèrica ni Austràlia durant aquest període.

Paleolític Superior (aproximadament 40.000 - 12.000 anys BP)

Caracteritzat per una major diversificació i especialització de les eines lítiques (Mode 4), treball de l'os, banya i ivori, i l'expansió de l'art i els ornaments. Eines típiques: làmines (com la Làmina Dufour), burins, raspadors, atzagaies, puntes de projectil de base fesa. Aparició de joies i ornaments personals.

Art Prehistòric: Tècniques i Temàtiques

Manifestacions artístiques del Paleolític Superior:

• Temàtica: Animals representats amb gran naturalisme, figures humanes esquemàtiques o no naturalistes, éssers híbrids (meitat home-meitat animal). Generalment, absència de representacions de paisatges.
• Tipus:
  • Art rupestre (parietal): Realitzat en parets de coves i abrics rocosos (subterrani o a l'aire lliure). No es pot moure.
  • Art moble: Objectes decorats que es poden transportar (estatuetes, penjolls, eines decorades).
• Materials i tècniques: Ús de pigments naturals com carbó vegetal (negre), òxids de manganès (negre, violaci) i ocres (groc, vermell, marró). Tècniques de gravat, pintura, escultura i relleu.

Cultures Clau del Paleolític Superior Europeu

Aurinyacià (aproximadament 38.000 - 28.000 anys BP)

Associat a l'arribada i expansió de Homo sapiens a Europa. Caracteritzat per la producció de làmines robustes, gratadors carenats i puntes d'os de base fesa.

Gravetià (aproximadament 28.000 - 20.000 anys BP)

Conegut per les puntes de la Gravette (làmines estretes amb dors retocat), burins de Noailles i l'ús del propulsor. Desenvolupament de tombes individuals i, en alguns casos, veritables cementiris, amb morts sovint acompanyats d'aixovars i ofrenes. Famoses Venus paleolítiques i representacions de mans en negatiu (estergides o estampades).

Solutrià (aproximadament 20.000 - 15.000 anys BP)

Desenvolupat durant un període glacial fred i sec, amb paisatges de praderia. Gran diversitat regional, especialment al sud d'Europa (Península Ibèrica i França). Caracteritzat per l'excepcional tècnica del retoc pla invasiu, que produeix les anomenades fulles solutrianes (fulles de llorer, fulles de salze). Fases evolutives de les puntes:

• Inferior: Punta de cara plana.
• Mitjà: Punta bifacial (fulla de llorer).
• Superior: Puntes d'escotadura i aletes.

També es troben relleus escultòrics en alguns jaciments.

Principals Espècies en l'Evolució Homínida

Llista no exhaustiva d'algunes espècies i gèneres clau en la línia evolutiva humana:

• Sahelanthropus tchadensis
• Orrorin tugenensis
• Ardipithecus ramidus
• Australopithecus anamensis
• Australopithecus afarensis (ex. Lucy)
• Australopithecus africanus
• Paranthropus aethiopicus
• Paranthropus boisei
• Paranthropus robustus
• Homo rudolfensis
• Homo habilis
• Homo ergaster
• Homo erectus
• Homo antecessor
• Homo heidelbergensis
• Homo neanderthalensis (Neandertals)
• Homo floresiensis
• Denisovans (identificats per ADN)
• Homo sapiens (humans moderns)