L'Evolució Humana: Origen, Característiques i Diversitat de l'Homo Sapiens

Qui som? L'evolució humana i les nostres característiques

Els humans som animals mamífers de l’ordre dels primats, originats fa uns 65 milions d’anys. Aquests primers primats eren petits insectívors i arborícoles. Fa entre 20 i 25 milions d’anys es va originar la família dels pòngids (ximpanzé, goril·la, orangutan, etc.) i els homínids (primats humans dels gèneres Australopithecus i Homo).

Els humans actuals (Homo sapiens) som els únics homínids vius avui dia; els nostres avantpassats directes eren els Australopithecus i vivien a l’Àfrica.

Durant el procés de l’evolució humana, anomenat hominització, la selecció natural va actuar de manera que es van seleccionar els caràcters biològics que afavorien:

• La posició erecta o bipedisme: que permet l’alliberament de la mà. A partir d’aleshores, l’espècie humana ja pot pinçar, manipular i fabricar objectes amb el polze oposable.
• L’augment de la capacitat craniana (encefalització): de 400-500 cm³ a uns 1.300-1.500 cm³. L’ésser humà té una capacitat d’aprendre molt superior a la d’altres espècies.
• La mà prènsil, capaç de manipular objectes.
• L’aparició del llenguatge articulat.

Tot i això, l’espècie humana no és la culminació de l’evolució: no té sentit parlar d’organismes més evolucionats que d’altres. La selecció natural ha afavorit el desenvolupament de certs caràcters biològics d’una manera diferent en cada ésser viu.

L’antropologia és la ciència que s’ocupa de l’ésser humà des de diferents aspectes. L’antropologia física o paleoantropologia és la disciplina que estudia l’origen biològic de la humanitat.

D'on venim? L'origen africà i l'expansió de l'Homo Sapiens

Totes les espècies que existeixen i han existit tenen un origen africà. En els darrers 100.000 anys, l’Homo sapiens s’ha estès des d’Àfrica pràcticament per tots els continents del planeta. Així, Àfrica ha estat el bressol de la humanitat, el continent on van originar-se els Australopithecus i altres espècies d’homínids.

Les troballes de nous fòssils, la determinació de la seva antiguitat amb nous mètodes de datació, l’estudi del DNA antic i del DNA mitocondrial han permès establir relacions de parentiu entre les diferents espècies, que sovint es representen en arbres evolutius o filogenètics.

L’home de Neandertal va viure durant 300.000 anys fins que es va extingir fa 35.000 anys. Existeix la possibilitat que es creués amb l’Homo sapiens, ja que són els últims homínids amb els quals vam conviure i, probablement, van desaparèixer perquè la nostra espècie tenia un cervell més desenvolupat.

L’espècie humana ha sofert un procés d’evolució cultural i tecnològic anomenat humanització. Les seves característiques principals són:

• La descoberta i domini del foc: que permetia escalfar-se, espantar depredadors, cuinar aliments, treballar millor les eines, etc.
• L’alliberament de la mà: que va permetre treballar la pedra per a fabricar eines i armes.
• L’ús del foc i l’habilitat manual van permetre crear recipients ceràmics (argila cuita).
• Les manifestacions artístiques, exclusives dels éssers humans (escenes de caça a les parets, etc.).

La diversitat humana: genètica, migracions i agricultura

Les investigacions fetes recentment mostren que hi ha menys diferències genètiques entre els humans del que es pensava. Les adaptacions que s’han adquirit per selecció natural com a conseqüència de la influència del clima s’expressen en diferències en els caràcters externs del cos. Per això, les diferències entre “races” són bàsicament externes; som molt poc diferents pel que fa a la resta de la nostra constitució genètica.

No obstant això, hi ha característiques genètiques prou constants entre els grups humans aïllats, però al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut tant mestissatge (encreuament entre races) que la major part de científics qüestionen la utilitat del terme raça.

La diversitat humana actual s’ha generat durant els últims 50.000 o 60.000 anys. Les poblacions es van estendre des d’Àfrica més o menys a aquests territoris fa milers d’anys:

• Àfrica i resta del món: aprox. 100.000 anys.
• Sud-est d’Àsia i Austràlia: 55.000-60.000 anys.
• Àsia i Europa: 35.000-40.000 anys.
• Nord-est d’Àsia i Amèrica: 15.000-35.000 anys.

Per tant, el territori americà és el que ha estat poblat més recentment.

Cal dir que el desenvolupament de l’agricultura fa 10.000 anys va suposar un pas important i un gran benefici per a les societats.