Evolució Humana, Llenguatge i Pensament: Teories i Fases Clau

Teories sobre l'Origen dels Éssers Vius

Explorem les principals corrents de pensament sobre com va sorgir la vida i les espècies al nostre planeta.

Fixisme: Estabilitat i Creació

• Les espècies són fixes i estables: Aquesta teoria postula que les espècies no canvien al llarg del temps.
• Creacionisme: Sosté que Déu ha creat l'home i totes les espècies tal com les coneixem.
• Filosòfic (Plató): Segons Plató, hi ha dos mons: el món de les idees (perfecte i immutable) i el món material (imperfecte i canviant).

Evolucionisme: Canvi i Adaptació

• Versió clàssica del Darwinisme:
  • Empèdocles va proposar una primera versió de la selecció natural.
  • Charles Darwin va desenvolupar la teoria que sobreviu el més adaptat al medi.
• Lamarckisme (Jean-Baptiste Lamarck): Els animals evolucionen per necessitat, adquirint característiques que es transmeten a la descendència (ex: el coll de la girafa o la cua del ratolí).

Hominització: El Camí cap a l'Ésser Humà

El canvi de la selva a la sabana va originar el bipedisme, que va permetre alliberar les extremitats superiors i va produir una divisió evolutiva entre Primats i Homínids (com l'Australopithecus, entre d'altres).

Canvis Físics Clau del Bipedisme

• Columna vertebral: Adquireix una forma de 'S' per a una millor distribució del pes i equilibri.
• Pelvis: La seva forma es torna còncava, més curta i ampla, per suportar els òrgans interns i facilitar la marxa.
• Extremitats inferiors: El cap del fèmur canvia, permetent un desplaçament recte de les cames i una major eficiència en la marxa.
• Extremitats superiors: S'alliberen per a la manipulació d'objectes i la fabricació d'eines.
• Crani i Cervell:
  • Augmenta la grandària del crani, la qual cosa implica canvis significatius en el cervell.
  • El volum cerebral augmenta de 500 cm³ en l'Australopithecus fins a 1400 cm³ en l'Homo sapiens.
  • Augmenta la zona frontal (relacionada amb el temps i el pensament abstracte) i la temporal (associada al llenguatge).
  • Apareix el Neocòrtex, crucial per a funcions cognitives superiors.
  • El forat cranial (foramen magnum) es desplaça cap a la base del crani, facilitant l'equilibri en posició vertical.
  • Reducció dels pòmuls i les àrees supraciliars.
  • Desapareix el prognatisme (projecció de la mandíbula).
• Neotènia: Conservem característiques juvenils durant més temps en comparació amb altres primats (per exemple, els ximpanzés canvien dràsticament en la seva maduració).

Canvis Socials i Culturals

• Lenta maduració: L'ésser humà creix i es desenvolupa fins als 20-21 anys, un període d'aprenentatge prolongat.
• Sexualitat no només reproductiva: La sexualitat adquireix funcions socials i de vincle més enllà de la mera reproducció.
• Llenguatge articulat: El desenvolupament d'un llenguatge complex permet una comunicació sofisticada.
• Aparició de tribus, famílies i divisió sexual del treball: Noves estructures socials per a la cooperació i la supervivència.
• Adaptació cultural: La capacitat d'adaptar-se a l'entorn mitjançant la cultura ens permet viure a tot arreu del planeta.

La Nostra Influència en la Selecció Natural

Entre fa 20.000 i 10.000 anys, la Revolució Neolítica va marcar una decadència de la selecció natural gràcies a diversos factors que hi van intervenir:

• Sedentarització: L'establiment en assentaments permanents.
• Societat més complexa: Organització social amb rols i jerarquies.
• Ramaderia i agricultura: Control de la producció d'aliments.
• Divisió sexual del treball: Especialització de tasques per gènere.
• Excedents d'alimentació: Major disponibilitat de recursos i seguretat alimentària.

Pressió Cultural sobre l'Evolució

La cultura humana exerceix una pressió significativa sobre la nostra pròpia evolució:

• Medicina: Permet la supervivència d'individus que, en condicions naturals, no ho farien.
• Criteris culturals de reproducció: Les decisions sobre qui es reprodueix i amb qui estan influenciades per factors socials i culturals.

Fases de l'Aprenentatge del Llenguatge

El procés d'adquisició d'una llengua materna segueix diverses etapes:

• 0-9 mesos: Producció de sons bàsics i fonemes.
• 12-18 mesos: Combinació de sons amb ús demostratiu (primeres paraules).
• 18-24 mesos: Desenvolupament de la sintaxi bàsica (frases de dues paraules).
• 24+ mesos: El vocabulari s'enriqueix ràpidament.
• 6 anys: Generalment, s'acaba l'aprenentatge fonamental d'una llengua materna.

Llenguatge i Pensament: Dues Perspectives

La relació entre el llenguatge i el pensament ha estat objecte de debat:

Racionalisme (Innatista, Noam Chomsky)

Sosté que el pensament precedeix i modela el llenguatge. Proposa l'existència d'un llenguatge universal innat (present des del naixement) que ens permet crear el nostre propi llenguatge. Segons aquesta visió, podem donar nom o símbol a les coses, i totes les llengües són traduïbles i comparteixen un significat profund comú.

Empirisme (Benjamin Lee Whorf)

Defensa que el llenguatge modela el pensament. Cada llengua té una manera particular de veure el món i d'estructurar la realitat (per exemple, la riquesa de vocabulari per a la 'neu' en certes cultures àrtiques). Aquesta perspectiva és coneguda com la Hipòtesi Sapir-Whorf.

Signes: La Base de la Comunicació

Segons Charles Peirce, un signe és una unitat capaç de transmetre continguts representatius gràcies als sentits. Es classifiquen en:

• Senyal: És la conseqüència d'alguna cosa que ens transmet una causa (ex: el fum és senyal de foc).
• Icona: Té una connexió de semblança amb allò que representa (ex: una icona de WhatsApp que recorda l'aplicació; una fotografia).
• Símbol: És un signe arbitrari, la seva relació amb l'objecte és convencional i apresa (ex: el senyal de 'stop' per aturar-se, el símbol de la pau, l'esvàstica).