Evolució Humana, Cultura i Societat: De Darwin a l'Hominització

Teoria de l'Evolució i Postdarwinisme

La Teoria de l'Evolució (Charles Darwin)

Charles Darwin coincidia amb Lamarck en alguns aspectes. L'adaptació al medi no es produeix per la transmissió de caràcters adquirits, sinó per selecció o mutació. La teoria darwiniana es basa en la selecció natural o supervivència dels individus més ben dotats.

Observacions de Darwin:

• Dins de cada espècie, els caràcters tenen una gran variabilitat; hi ha diferències entre els individus.
• Tenen capacitat per produir més individus que els que sobreviuen.
• La probabilitat de sobreviure de cada individu és diferent. La natura selecciona els més ben adaptats.
• Els caràcters s'hereten de pares a fills.

Postdarwinisme

Les afirmacions següents fonamenten el postdarwinisme:

1. Per efecte de les mutacions, els caràcters dels organismes experimenten canvis hereditaris.
2. La naturalesa selecciona els organismes més dotats mitjançant l'anul·lació genètica d'aquells que tenen gens desfavorables per sobreviure en un medi determinat.

L'Hominització: Procés i Factors Decisius

L'hominització és el procés que determina l'aparició de l'espècie humana a partir dels primats superiors. La selecció natural va ser un mecanisme important, però el canvi del clima del final del Pliocè va ser decisiu.

Molts primats es van adaptar al paisatge, combinant la seva alimentació vegetal amb la caça de petits animals. La dieta omnívora va augmentar les possibilitats de supervivència. Els omnívors tenien unes pautes de conducta més àmplies que els herbívors.

Característiques clau de l'Hominització:

• Bipedisme: Caminar sobre les extremitats inferiors va possibilitar la fabricació d'instruments. La mà passa de ser un òrgan de tracció a un òrgan especialitzat en la pressió, el tacte, etc. Amb la facilitat del contacte visual, permet la lectura de les faccions del rostre que revelen estats d'ànim (comunicació no verbal).
• Augment de la mida del cervell.
• Aparició i desenvolupament del llenguatge: Més enllà de la genètica i l'estructura, s'inicia una evolució cultural.
• Representació central de l'espai: Els animals que viuen en medis poc complexos no necessiten reaccions d'orientació gaire precises.
• La curiositat exploradora: No està especialitzat morfològicament.
• La fixació de caràcters juvenils.

La Dimensió Cultural de l'Ésser Humà

Què és propi de l'ésser humà?

Ésser dotat de pensament, llenguatge, treball, joc, negació i espera.

Trets Peculiars de la Cultura:

• Capacitat tècnica
• Tradició
• Progrés
• Capacitat de pensar i raonar
• Reflexió
• Capacitat de comprendre
• Consciència de la mort

L'Animal Cultural

L'aprenentatge humà es fa per via social. Com més comportaments heretats tingui una espècie, menys li cal aprendre. Per poder aprendre, li cal un ambient propici.

Tota pràctica humana comporta un aspecte cultural que la societat imposa a l'individu, com en el llenguatge, els ritus, i fins i tot en les funcions biològiques com menjar o beure. En l'ésser humà, tots els comportaments són culturals.

Especificitat del Fet Cultural

El terme cultura prové del llatí i el seu significat es relaciona amb cultivar. És el conjunt de pràctiques i conductes socials transmeses: llengua, ritus, tradició.

Hi ha una sèrie de característiques comunes tant per a la història com per a l'antropologia; el que canvia és com aquestes pautes es concreten en cada grup humà.

La Dimensió Social i les Estructures

La Condició Social de l'Ésser Humà

Els humans som animals socials i no podem viure com criatures aïllades. L'animal sense companyia no adquireix les característiques que atribuïm a un animal normal (no caminen drets, no fixen la mirada).

L'ésser humà disposa de pocs coneixements instintius i poca destresa natural que li permetin sobreviure. Una societat humana és una agrupació estable de persones que viuen associades per satisfer les seves necessitats materials i espirituals.

Condicionaments de la Natura Humana:

• Feblesa biològica: La manca de recursos físics innats fa que la cria no pugui sobreviure si no és protegida.
• La condició d'ésser cultural: El llenguatge i altres aspectes culturals impliquen un col·lectiu i unes institucions.

Socialització

La socialització és el procés mitjançant el qual adquirim coneixements (suposa la inculcació de la cultura). És el procés mitjançant el qual la persona aprèn a adaptar-se al grup social al qual pertany. És un procés permanent i constant.

Estructures Socials

La vida social es desenvolupa en la família, la feina, els amics, etc.

Condicions del Grup Social:

• Consciència de grup o noció de participar en conjunt.
• Existència d'objectius, activitats o creences.
• Estabilitat i durada relativa.
• Reconeixement social o identificació per part dels altres.