Evolució Humana, Cultura i Diversitat: De l'Homininització a la Globalització

Què produeix l'efectivitat biològica?

Tenir molts fills i que visquin molts anys.

Explicació científica

Actualment, s'accepta com a teoria vàlida la que podríem anomenar teoria sintètica de l'evolució, que sintetitza la teoria de l'evolució que Charles Darwin va enunciar l'any 1859 amb els avenços actuals en el terreny de la genètica.

El procés d'evolució

És l'aparició de les mutacions genètiques. Si aquestes mutacions resulten beneficioses per a una millor adaptació al medi, l'individu en qüestió tindrà més possibilitats de sobreviure i, per tant, de reproduir-se i transmetre aquesta mutació que un individu de la mateixa espècie que no la tingui.

El procés d'hominització

Com passem de primats a humans

• Dit polze oposable.
• Augment de la capacitat cranial: com a conseqüència de la reducció de la mandíbula i de la posició erecta, l'ésser humà desenvolupa un major volum cranial, la qual cosa permet un major desenvolupament del cervell.
• Bipedisme: el fet de caminar només sobre dues extremitats, a part d'altres modificacions, implica la possibilitat de millorar la visió frontal.
• Reducció de la pelvis: en les dones, dificulta el part i els nadons neixen sense estar completament desenvolupats. És a dir, fins passats uns anys no són autònoms.
• Canvis en l'alimentació: l'ésser humà esdevé omnívor.
• Desenvolupament lent: l'ésser humà és més lent en el seu desenvolupament que la resta de les espècies.
• Aparició de caràcters socials: la necessitat de conductes i vida social facilita la transmissió de coneixements.
• Desenvolupament del llenguatge.
• Alliberament de les mans: en deixar de fer servir les mans com a mitjà per al desplaçament, aquestes es van modificant fins a esdevenir instruments que permeten agafar i modificar objectes de manera eficaç.

Diferències entre creacionisme i evolucionisme

La principal diferència rau en la manera d'explicar quin va ser l'origen de l'univers i de l'ésser humà com a ésser pensant.

Les principals diferències són l'aparició i l'antiguitat de l'univers i de la Terra, la creació de l'ésser humà, la diversitat humana i l'existència o no de l'ànima.

El procés de la cultura

Un cop l'ésser humà ha passat tots els canvis i modificacions, la seva evolució passa a ser cultural: "és la cultura la que constitueix la separació real respecte a la resta dels animals".

Això és gràcies, sobretot, a la complexitat del llenguatge humà, que permet fer el salt de la conducta instintiva a la conducta apresa molt més intensament que en cap altra espècie, i possibilita substituir l'aprenentatge per imitació per la transmissió de la informació.

Un element imprescindible per entendre com es produeix aquest procés de generació de la cultura radica en la condició social de l'ésser humà:

1. La immaduresa de l'ésser humà quan neix fa que sigui més dependent del seu medi social que qualsevol altre animal. Això genera vincles familiars de llarga durada i la necessitat d'un medi no natural, és a dir, cultural.
2. El medi es va tornant cada cop més exigent pel que fa a l'abstracció dels aprenentatges necessaris per adaptar-s'hi. Ja no només cal saber fer anar un instrument per modificar la natura; cal, prèviament, aprendre a parlar una o més llengües, llegir, escriure, assimilar patrons de conducta, fórmules de cortesia, etc. Això requereix més temps d'aprenentatge.

Definició de cultura

La cultura consisteix en el conjunt d'informació i de models de comportament transmesos mitjançant l'aprenentatge de generació en generació, dins de l'espècie humana.

• S'elabora per mitjà de sistemes de símbols humans, no pas amb simples signes animals.
• Es transmet socialment, no individualment.
• Evoluciona a través de generacions, no de mutacions genètiques.

Superació cultural de la biologia

• Hominització: aparició del gènere Homo i de totes les seves espècies.
• Humanització: aparició de les primeres espècies que es poden considerar pròpiament humanes.

Transmissió de la cultura

La cultura (informació) es transmet mitjançant la imitació i l'ensenyança.

Creació del llenguatge

La creixent complexitat en la vida de l'ésser humà, conseqüència de la necessitat d'organitzar feines cada vegada més variades, va desenvolupar la necessitat d'un progrés en la comunicació. És a dir, tot i que moltes espècies tenen mitjans de comunicació, la complexitat social i de coneixements que caracteritza l'ésser humà el va obligar a generar codis de transmissió de la informació cada cop més complexos.

El desenvolupament del llenguatge constitueix l'element més important de tots els que hem estudiat fins ara, ja que permetrà a l'ésser humà:

• Anunciar actes abans de realitzar-los, la qual cosa implica un major grau de desenvolupament intel·lectual.
• Reconstruir el món simbòlicament i, per tant, interpretar-lo i modificar-lo.

Pastafarisme

• És una religió paròdica (de burla) perquè ningú se la pugui creure.

Actituds davant la diversitat cultural

• Etnocentrisme: és l'acte d'entendre, jutjar o avaluar un altre grup ètnic, cultura o grup social d'acord amb els estàndards i valors de la cultura o grup propis. També sol implicar considerar el grup propi superior als altres.
• Racisme: tota creença, actitud o conducta que es basa en la consideració que hi ha unes races superiors a unes altres. Defensa que hi ha races humanes i races subhumanes.
• Xenofòbia: actitud de menyspreu i rebuig envers allò que és estranger, diferent o estrany. És una actitud emocional causada per la por i la ignorància.
• Relativisme cultural: considera que és impossible comparar o avaluar cultures. Es basa en la creença que qualsevol cultura té valor en ella mateixa, ja que tots els elements que la formen es comparen i s'expliquen per mitjà d'una lògica interna. El risc d'aquesta postura és que acostuma a servir com a excusa per a la passivitat.
• Interculturalisme i diàleg: consisteix a ajuntar la cultura de diferents persones per aconseguir un objectiu comú.
• Globalització cultural: significa que les persones a tot el món comencen a adoptar costums similars com a resultat de la difusió més gran d'informació i de l'intercanvi comercial.

El contacte i la proximitat entre pobles genera un contagi cultural.

Conceptes clau sobre cultura

• Etnologia: ciència que estudia les ètnies en els seus aspectes físics i mentals.
• Enculturació: procés mitjançant el qual un individu assimila com a propis els continguts i les formes culturals del grup al qual pertany i amb el qual s'identifica.
• Aculturació: procés d'imposició d'elements culturals d'una altra cultura.
• Mutació cultural: introducció de nous continguts o la modificació dels ja existents.
• Transmissió cultural: transvasament d'elements d'altres cultures i la seva adaptació com a propis. [MIRAR DE LA FEFE]
• Difusió o contagi cultural: [MIRAR DE LA FEFE]
• Deriva cultural: es produeix quan la cultura es fragmenta en grups o subgrups culturals.