Evolució Humana: Canvis Clau i Llinatge dels Hominins

Canvis Evolutius en el Procés d'Hominització

El procés que va transformar progressivament un llinatge de primats en humans va implicar transformacions significatives:

1. Canvis Genètics

• Compartim aproximadament un 98% del nostre ADN amb els ximpanzès.

2. Canvis Anatòmics

• Cervell més desenvolupat: Augment de la capacitat per elaborar missatges, gràcies, en part, a la proteïna de la carn que va incrementar la massa cerebral. Això va permetre el desenvolupament de pensaments elaborats, el llenguatge i la fabricació d'estris.
• Marxa bípeda: Va permetre recórrer més distància sense gastar tanta energia, facilitant la vigilància de depredadors i la fugida.
• Llenguatge: Implicà una laringe més llarga, cordes vocals desenvolupades i una oïda perfeccionada. Es creu que fa 1,5 milions d'anys ja vocalitzaven, i fa 500.000 anys ja parlaven.
• Cos lleuger i cara expressiva: Pèrdua de pèl com a adaptació als canvis climàtics, cos més esvelt per afavorir el moviment, rostre més pla, mandíbula més afilada, nas petit i faccions més suaus. La musculatura facial es va desenvolupar per augmentar l'expressivitat i la comunicació.

3. Canvis Reproductius

• Desaparició del cel: Va millorar les relacions sexuals.
• Recombinació genètica: Va afavorir la diversitat de gàmetes, incrementant la diversitat d'individus i la capacitat d'adaptació a l'ambient.
• Període de maduració llarg: Una infantesa prolongada que afavoreix l'adquisició d'experiències i la transmissió de coneixements dels pares als fills.

Primers Hominins

Australopithecus

• Antiguitat: Fa 4,5 milions d'anys.
• Ubicació: Àfrica (boscos i sabanes arbrades).
• Espècies principals: Tres espècies conegudes (A. africanus, A. afarensis, A. anamensis), que es dividien en dues línies evolutives (cap als parantrops o cap al gènere Homo).
• Exemples coneguts: Nen de Taung (A. africanus) i Lucy (A. afarensis, 3,2-3,5 Ma).
• Característiques físiques: Bípede, cara ampla i plana, cervell lleugerament més gran que el ximpanzé, mandíbules amb molars grossos per triturar fruits secs i arrels. Les femelles feien aproximadament 1 metre i els mascles 1,5 metres. Mans similars a les nostres, amb indicis d'ús de pedres tallades.

Gènere Homo

El terme Homo (home en llatí) designa el gènere de l'ordre dels primats i la família dels homínids. La seva antiguitat es remunta a 2,5 milions d'anys. Les característiques generals inclouen ser plenament bípedes, tenir un cervell més gran i en posició vertical, i la capacitat de fabricar eines.

Antecessors de l'Homo Sapiens

1. Homo Habilis

• El primer representant del gènere Homo.
• Cronologia i ubicació: A Àfrica, fa 2,5 milions d'anys, coincidint amb el refredament de la Terra i l'expansió de la sabana.
• Mesures: Alçada entre 1,3 i 1,5 metres. Volum cranial de 630 cm³.
• Innovacions: Capacitat per pensar i fabricar eines. Van començar a organitzar espais en cabanes primitives fetes amb roques i branques. Possible inici del llenguatge i consciència de viure en grup familiar.

2. Homo Ergaster

• Cronologia: 1,8 – 1,4 milions d'anys.
• Evolució de l'Homo habilis.
• Cervell: 800 – 1000 cm³.
• Físic: Alçada semblant a l'home actual. Pèrdua de pèl i augment de les glàndules sudorípares. Cara més llarga i prominent, amb arc supralicials marcats i molars robustos.
• Comportament: Bon caçador i pescador de peces petites. Molt organitzat en les tasques quotidianes. Fabricava eines, com destrals de pedra.

3. Homo Erectus

• Cronologia: 1,8 – 1,5 milions d'anys.
• Expansió: Va ser el primer a sortir d'Àfrica, arribant a Àsia Menor i Pròxim Orient (Xina i Java). Es considera, per alguns, la mateixa espècie que l'Homo ergaster, però amb dispersió geogràfica.
• Troballes: S'han trobat eines datades de fa més d'1 milió d'anys.
• Espècies relacionades: H. georgius (Caucas, Geòrgia, 1,6 Ma, amb cranis primitius) i H. floresiensis (Indonèsia, només fa 18.000 anys).

4. Homo Antecessor

• Jaciment: Trovat a Atapuerca (Burgos).
• Presenta trets humans mesclats amb els d'altres espècies. Les restes més conegudes són les del "Nen de la Gran Dolina".
• Pràctiques: Es creu que practicava el canibalisme.
• Alguns investigadors el consideren l'origen de l'Home de Heidelberg i, a Àfrica, de l'Homo Sapiens (aquesta última afirmació no és universalment acceptada).

5. Homo Heidelbergensis

• Troballes: A la Sima de los Huesos (Atapuerca) es van trobar restes de 28 individus de 400.000 anys d'antiguitat, considerats una nova espècie derivada de l'antecessor.
• Context: Les restes es van trobar apilades juntament amb una destral, fet que suggereix pràctiques funeràries o un cementiri.
• Mostra un raonament diferent al dels animals, ja que enterraven els morts i feien ofrenes.

6. Homo Neanderthalensis

• Origen: Procedent de l'Heidelbergensis.
• Cronologia i clima: 400.000 – 150.000 anys (durant els períodes glacials). Sorgeix a Europa i Pròxim Orient.
• Van conviure amb l'Homo Sapiens.
• Característiques físiques: Gran força i potència física. Adaptats al clima fred i a la vida nòmada en moviment constant per les muntanyes. Més robustos que els seus avantpassats, amb braços i cames curts, crani amb la cara projectada endavant, orificis nasals grans i front inclinat cap enrere, i arcs superciliars molt prominents. Capacitat cranial similar a la nostra.
• Capacitats: Tenien pensament, fabricaven eines complexes i caçaven grans animals.
• Localització a la Península Ibèrica: A Astúries (El Sidrón) es troben restes juntament amb estris i pedres tallades d'alt nivell d'especialització. A Capellades (Ancà), s'han trobat restes de foc i pedres tallades que evidencien una organització social elevada. Al sud de la península va sobreviure fins fa 29.000 anys.

7. Homo Sapiens

• Origen: A Àfrica (on hi ha més variabilitat genètica). L'Homo rhodesiensis és considerat semblant al Sapiens (primeres restes fa 250.000 anys a Àfrica).
• Cronologia inicial: Els més antics es daten entre 154.000 i 160.000 anys a Etiòpia, i fa 100.000 anys al Pròxim Orient i Israel.
• Expansió global: El seu èxit reproductiu va permetre colonitzar el món: arriba a Àsia fa 60.000 anys (convivint amb l'Erectus), a Austràlia fa 40.000 anys, a Europa fa 35.000 anys (donant lloc a l'home de Cro-Magnon), i a Amèrica fa 15.000 anys a través de l'estret de Bering.
• Morfologia i fisiologia: Crani bombat, cervell de 1450 cm³, cara plana, front aixecat, reducció dels arcs superciliars. La columna es va arquejar per suportar el pes del cap, que tendeix a anar cap enrere. La mà es va afinar per afavorir la capacitat prænsil, i el peu va aconseguir un millor contacte amb el terra. Alçada aproximada de 1,70 m, amb extremitats inferiors més llargues.

Organització Econòmica, Social i Cultural

• Eren depredadors recol·lectors, menjaven de tot i eren caçadors hàbils.
• S'organitzaven en grups de diverses famílies i pertanyien a la cultura del Paleolític Superior.
• Eren nòmades i vivien en coves o construïen cabanes. Fabricaven eines tallant el sílex per caçar i fer dibuixos a les coves; cada estri tenia una funció determinada.

Pensament Simbòlic i l'Art

• El seu cervell va poder elaborar idees complexes, somnis i records abstractes. Van desenvolupar creences i explicacions sobre l'origen de l'existència.
• Enterraven els morts amb ofrenes i fabricaven objectes d'adorn amb conquilles, ossos i pedres.
• Aparició de l'art: Decoraven les coves amb temes d'animals i representaven escenes de caça i temes abstractes (ex. Altamira). També creaven objectes de pedra i ossos de gran bellesa, com les Venus paleolítiques, representacions d'una deessa o un ens superior, probablement per assegurar la fertilitat i la salut dels fills (ex. Venus de Willendorf o de Brassempouy).

Definicions

Prehominids

Són mamífers que van aparèixer després de l'era dels dinosaures i es van haver d'adaptar a diversos canvis climàtics. Van poder controlar la seva temperatura corporal i són homínids molt primitius amb característiques de simis i humans. Les restes fòssils daten d'entre 5 i 7 milions d'anys, i presenten bipedisme i adaptacions al clima canviant. Els més coneguts són: Sahelanthropus Tchadensis, Orrorrin Tugenensis i Ardipithecus Ramidus.

Ordre Homo

Inclou les espècies: Australopithecus, Homo habilis, Homo ergaster, Homo erectus, Homo antecessor, Homo heidelbergensis, Homo neanderthalensis i Homo sapiens.