Evolució Històrica i Transformació de les Ciutats

La Ciutat: Aspectes Generals

Criteris per a definir una ciutat:

• a.- El nombre d'habitants: El criteri per definir una ciutat canvia segons el país. A Espanya es considera ciutat qualsevol nucli a partir de 10.000 habitants.
• b.- La concentració de l'hàbitat: Normalment la ciutat es caracteritza per una elevada concentració d'habitatges i una densitat elevada, però hi ha barris residencials amb poca densitat.
• c.- La diversitat d'activitats, amb escassa presència del sector primari:
• d.- La influència sobre el territori per la concentració d'activitats administratives, polítiques, culturals...:
• e.- L'arquitectura i l'urbanisme: edificis alts, amples avingudes...

Els Agents Socials Urbans

Són els grups socials i les institucions que participen en el modelat de la ciutat.

• Els ajuntaments aproven els plans i normes d'urbanisme, que preveuen la urbanització de l'espai, dissenyen els carrers i places, dicten normes sobre edificabilitat màxima i mínima, els tipus d'edificis, etc.
• Els promotors immobiliaris (constructors, agents immobiliaris, bancs...) edifiquen la ciutat segons les normes urbanístiques. Cerquen el màxim benefici i especulen sobre el sol (intenten els majors guanys). Actuen també com a grups de pressió sobre els ajuntaments.
• Els moviments socials urbans, formats pels ciutadans també participen en el disseny de la ciutat (preservació de zones verdes, equipaments, millores a barriades, etc.)
• Les associacions empresarials i les grans superfícies comercials també pressionen sobre els plans urbanístics (accessos, promoció de comerços, embelliment de zones, etc.)

Evolució Històrica de les Ciutats

3.1.- Les Ciutats Pre-Industrials

Durant l'edat mitjana i moderna, fins a mitjans del segle XIX, les ciutats eren el centre de poder polític i econòmic sobre un territori (la noblesa i la burgesia exercien el poder des de la ciutat). Les ciutats estaven emmurallades com a defensa de l'exterior i com a control de la població. A les portes d'entrada es pagaven els impostos de consums sobre els productes que portaven a vendre.

Els romans van ser els grans urbanitzadors del Mediterrani. On el terreny ho permetia implantaven el pla ortogonal o reticular a partir de dos carrers principals, el cardum i el decumanum amb el fòrum o plaça pública a la seva confluència. Reproduïen el model dels campaments de la legió.

A l'edat mitjana les ciutats van créixer sovint sobre estructures urbanes preexistents, seguint un pla anàrquic, sense planificació prèvia. Apareix també el pla radial o radiocèntric seguint el traçat d'antics camins que conflueixen a una plaça. També la ciutat musulmana segueix el mateix tipus. La ciutat s'organitza en barris i carrers per gremis o oficis i també per grups ètnics: el call dels jueus, el barri morisc... El raval era la part de la ciutat que havia crescut extramurs.

La ciutat medieval, a diferència de la romana, no té sistemes de clavegueram ni enllumenat i sovint la pavimentació és molt deficient. A l'edat mitjana hi va haver una reculada important de la vida urbana, a excepció de les grans ciutats musulmanes (Còrdova, Granada....)

Tenen traçat radial algunes ciutats d'origen medieval musulmà com Còrdova, anàrquic, com el Albaicin, a Granada, conserven barris d'origen medieval, com el barri jueu de Girona. A Palma, el traçat del casc antic segueix en part el model radiocèntric, amb els eixos del carrer de Sant Miquel i es Sindicat confluint a la Plaça Major. A l'edat moderna comença a prendre importància l'urbanisme. La ciutat medieval tenia poques places i petites. Amb el Renaixement es volia donar importància als nous edificis: esglésies, palaus senyorials.... i s'enderrocaren illes per a construir places.

3.2.- Les Ciutats al Segle XIX

Amb la industrialització les ciutats van créixer ràpidament. Es produeix l'èxode rural, molta gent es desplaça a viure a les ciutats atreta pels sous més elevats i formen el proletariat. La ciutat s'amuntega dins les murades o creixen a la perifèria de manera accelerada i desordenada. Apareixen també les ciutats negres a les zones mineres.

A partir dels anys cinquanta del segle XIX es planteja el creixement de les ciutats de manera ordenada, enderrocant les muralles i formant els eixamples. Les raons fonamentals eren:

1. Facilitar la comunicació entre el centre i la perifèria
2. Raons higièniques, ja que les ciutats eren molt insanes (epidèmies com la febre groga, la tuberculosi...)
3. Raons especulatives, ja que la burgesia veia un bon negoci en els projectes urbanístics.

Com a conseqüència, els eixamples es dissenyaven formant carrers amples i rectilinis, seguint un traçat ortogonal, sovint amb eixos de comunicació transversals i diagonals. Les ciutats havien d'ésser acollidores, amb espais d'esponjament urbà, formant patis i places, etc. Els interessos especulatius van fer que moltes vegades no es desenvolupàs el projecte com s'havia planejat.

El Pla d'eixample de Barcelona va ser dissenyat per Ildefons Cerdà el 1860. El Pla d'eixample de Palma o Pla Bernat Calvet és de 1901. L'eixample de Madrid (Pla Castro) és de 1850.

Algunes ciutats conserven encara el recinte emmurallat medieval, com Ávila o part del romà com Mérida i Lugo. La desamortització de Mendizábal, de 1836 va provocar que s'enderrocassin molts de convents que donaren lloc a places o carrers o noves residències (per exemple, a Palma, l'enderrocament de l'església de San Domingo vora Cort va permetre la construcció dels edificis del carrer Conqueridor, el Parlament i el Palau Marc; també l'enderrocament de la Inquisició va donar lloc a la Plaça Major)

• -Les ciutats utòpiques.- Alguns urbanistes van dissenyar diferents models de ciutats ideals, pensades per viure en harmonia amb la naturalesa, amb equipaments escolars i sanitaris, places públiques i un nombre limitat d'habitants. Algunes es dugueren a terme de manera experimental a colònies d'obrers com Harmony de Robert Orwen a Gran Bretanya. A l'Estat espanyol se'n construïren algunes com la Colònia Güell a Catalunya.
• -les ciutats-jardí.- Segueixen el mateix principi que les ciutats utòpiques, i estaven pensades com a residències. A Palma, Ciutat Jardí no respon al model, sinó que es va nomenar així per interessos culturals i comercials

3.3.- Les Ciutats del Segle XX

L'espai urbà es divideix socialment. L'eixample es va convertir en residència de la burgesia i zona comercial. Apareixen també les barriades “de luxe”.

A la perifèria de les ciutats aparegueren els barris obrers (Son Gotleu, “Corea”...) amb infraestructures i habitatges deficitaris.

Es rehabilita el centre urbà com a centre de negocis, lloc comercial i administratiu (seu del govern, ajuntament, catedral...). Moltes barriades del nucli antic medieval sofreixen la degradació, habitades per ètnies i grups emigrants, sovint marginats socials.

L'afluència massiva i ràpida de mà d'obra per la indústria es va situar a la perifèria, donant lloc al barraquisme: barriades que es formaven espontàniament, sense infraestructura, amb barraques de materials de deixalla (la Soledat de Palma o Son Banya)

La formació d'indústries modernes, amb elevat mecanització i de gran volum dóna lloc a la formació dels polígons industrials

Amb la generalització de l'automòbil, a la perifèria de les ciutats es formen les barriades residencials per a les classes altes, que es desplacen diàriament al centre de la ciutat o zones comercials i polígons.

3.4.- Les Ciutats del Segle XXI

A partir de finals del segle XX s'inicien alguns canvis sobre la ciutat:

1. La recuperació del nucli antic com a zona residencial “d'alt standing”, provoca sovint intervencions urbanes desafortunades (alteració del disseny medieval dels carrers, “mobbing” sobre la població pobre i gentrificació social.
2. Ciutats per viure. Iniciatives urbanes dels moviments ciutadans amb el principi de “Recuperar la ciutat per als seus habitants”. Demanda de zones per a transeünts, per a bicicletes... També centres de dinamització com els locals socials, dits “casals okupes”.
3. La ciutat turística. El turisme de masses i les noves modalitats turístiques (creuers, habitatges de lloguer turístic....) estan pressionant sobre l'urbanisme de les ciutats provocant fenòmens nous: ocupació d'espais per a vianants de terrasses de bars i restaurants, zones de comerç turístic, proliferació de tendes de franquícies....