Evolució de l'Habitatge Romà: De la Domus a la Vila Imperial

Evolució de l'Habitatge Romà

Els habitatges primitius dels romans es caracteritzaven per fonaments poc sòlids. Eren barraques, de planta regular o rodona, amb teulades de fang i palla i una única porta com a obertura. Amb la influència etrusca, es va imposar la planta rectangular. L'habitació principal, l'atrium, concentrava totes les funcions de la llar. Comptava amb una obertura rectangular al sostre que proporcionava llum, permetia la sortida del fum i recollia l'aigua de la pluja. Aquest espai es va anar ampliant progressivament fins a donar lloc a la domus.

La Domus: Ampliació i Confort

Al voltant de l'atri es van construir noves habitacions. Davant de l'entrada principal, es va ubicar el despatx del pater familias, seguit d'un jardí. A partir del segle II aC, les famílies romanes adinerades van expandir les seves residències seguint el model grec. Es va afegir un segon mòdul d'habitacions al voltant d'un pati enjardinat amb columnes, conegut com a peristil. També es van incorporar finestres per millorar la il·luminació i la ventilació.

La porta d'accés es situava a la meitat del passadís que connectava el carrer amb l'atri. El vestíbul es trobava just davant d'aquesta porta. L'atri va perdre la seva funció central en la vida familiar per esdevenir un saló ostentós, principalment destinat a la celebració de negocis.

Dependències de la Domus

Al voltant de l'atri es distribuïen diverses dependències:

• Botigues: Situades als angles de la casa, amb accés directe des de l'exterior.
• Cubicula: Habitacions obertes a l'atri.
• Menjador: Espai per rebre visites i, de vegades, per a activitats escolars.

El peristylium era un pati o jardí envoltat per un porxo sostingut per columnes, sovint amb dos pisos. Les dependències principals del peristil incloïen:

• Cubicula (dormitoris)
• Culina (cuina)
• Balneum (bany)
• Cella (rebost)
• Exedra (gran sala d'estar)
• Oecus (petita sala d'estar)
• Jardí

Mobiliari i Confort Domèstic

Durant els primers anys de la República, el mobiliari romà era auster i funcional. No obstant això, durant l'Imperi, l'èmfasi es va posar en impressionar els convidats amb elements luxosos com coberteria de plata o mobles de fusta d'avet.

Les cases romanes tenien menys mobiliari que les actuals. Es reduïa a:

• Armaris o cofres (al tablinum o a l'atri)
• Taules (al menjador)
• Bancs i cadires (repartits per la casa)
• Llits amb coixins (als dormitoris)
• Fogons portàtils (a la cuina)

La vaixella podia ser d'argila, però també d'or, ònix o plata. Els miralls eren elements comuns.

Il·luminació i Calefacció

Per a la il·luminació, els romans utilitzaven:

• Torxes (taedae)
• Candeles (cerei)
• Llànties d'oli (lucernae), les més freqüents.

La calefacció s'aconseguia mitjançant dos sistemes:

• Forns fixos instal·lats a la part baixa de la casa.
• Forns portàtils en forma de galleda, on es cremava llenya per generar calor. Aquests últims eren els més utilitzats.

Els rellotges de sol (solarium) i els d'aigua (clepsydra) eren utilitzats per marcar el temps. Els tapissos i les cortines servien per cobrir parets i finestres, i fins i tot per separar espais interiors.