Evolució: Fixisme, Darwinisme i Humanització

Fixisme i Evolucionisme

El fixisme descriu la totalitat de la naturalesa com una realitat immutable i acabada. Segons aquesta teoria, les espècies vives de la Terra no han canviat des de la seva aparició. També adopta la teoria de la generació espontània. A partir de Pasteur, va ser acceptat el principi que afirma que tot ésser viu procedeix d'un altre. Carl von Linné (1707-1778) va afirmar que "cada espècie s'ha creat de manera separada", negant la possibilitat d'un origen comú.

L'evolucionisme, en canvi, sosté que totes les espècies, tant animals com vegetals, procedeixen les unes de les altres i que han evolucionat al llarg dels anys a través de l'adaptació. Es basa en dues lleis:

• La funció fa l'òrgan: un òrgan usat sovint es desenvolupa i, si no s'utilitza, s'atrofia. La causa de l'ús o desús és l'ambient.
• Herència dels caràcters adquirits: les transformacions individuals adquirides en aquesta adaptació a l'ambient es transmeten als descendents.

Tesis Principals del Darwinisme

Les formes de vida no són estàtiques, sinó que evolucionen de manera gradual, sense canvis bruscos. Els organismes semblants es troben emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú.

Crítica a l'Androcentrisme de Darwin

Al segle XIX van sorgir les primeres crítiques a la teoria darwiniana, que situava la dona entre l'evolució del nen i de l'home. Antoinette Brown Blackwell, Clémence Augustine Royer i Eliza Burt Gamble van denunciar aquest biaix androcèntric de la teoria presentada per Charles Darwin.

Gregor Mendel i la Genètica

Gregor Mendel va realitzar una sèrie d'experiments amb diferents tipus de pèsols, encreuant-los mitjançant pol·linització artificial. Va inferir l'existència de diferents "elements" (gens) que es transmeten de generació en generació d'acord amb la probabilitat (estan presents, encara que no es manifestin).

Conceptes Clau en Genètica

• Gen: unitat biològica mínima de transformació d'informació transmissible.
• Cromosoma: estructures altament organitzades formades per ADN i proteïnes. En tenim 46.
• Genotip: el conjunt de gens d'un individu d'una espècie.
• Fenotip: expressió externa del genotip.

Neodarwinisme i Teoria Sintètica

El neodarwinisme, impulsat per George John Romanes a finals del segle XIX, és una teoria de l'evolució que estableix la selecció natural com a únic mecanisme evolutiu (cosa que Darwin no va dir). Aquesta teoria va donar lloc a les teories de l'anomenat "darwinisme social", en què es defensa l'existència de races superiors.

La teoria sintètica és la teoria de l'evolució més acceptada actualment per la comunitat científica. Combina la teoria de l'evolució de les espècies mitjançant la selecció natural de Darwin amb l'herència genètica proposada per Gregor Mendel, tot això amb una base matemàtica. A diferència de Lamarck, Darwin creia que la funció no determina l'essència d'un òrgan, sinó el context o l'entorn, i que tota la varietat de cada espècie es dona aleatòriament. Els canvis són heretats.

Hominització

L'hominització és el conjunt de processos biogenètics i evolutius que han permès el sorgiment físic de l'actual Homo sapiens sapiens. Les transformacions que van tenir els primats inclouen:

• Bipedisme: important transformació a la pelvis, que permet alliberar les extremitats anteriors.
• Augment notable de la capacitat cranial: desenvolupament de la massa encefàlica.
• Esquelet facial petit.

Aquestes funcions són la base fonamental que permet la independència funcional del cervell i de les mans. Van implicar transformacions psíquiques i l'adquisició d'habilitats humanes, com ara:

• Desenvolupament del llenguatge articulat.
• Conceptualització i pensament abstracte.

Etapes de la Humanització

• Paleolític inferior: presència d'Homo habilis i Homo erectus.
• Paleolític mitjà: presència d'Homo sapiens i Neandertal.
• Paleolític superior: presència d'Homo sapiens sapiens.
• Neolític: revolució tecnològica i cultural.
• Edat dels metalls.

Humanització

La humanització és el procés d'adquisició del llenguatge i formació de la cultura. Està caracteritzada per diferents transformacions culturals:

• Caça: ajuda al desenvolupament de l'observació, la intel·ligència i el progrés evolutiu.
• Descobriment del foc: millora l'alimentació i accelera el procés evolutiu.
• Llenguatge articulat: possible gràcies a l'os hioide. Va ser el pas decisiu del procés evolutiu, va permetre pensar i planificar accions complexes. Va servir per mantenir vincles i transmetre coneixements.
• Abstracció: procés mental de formació de conceptes. 1) A partir de l'experiència. 2) Treure les característiques comunes. 3) Arribar al concepte.

Cultura Humana i Animal

La cultura es refereix a tots els coneixements, capacitats, hàbits i tècniques adquirides socialment, no biològicament. Entre molts animals es pot constatar l'existència de pautes de conducta transmeses per aprenentatge social. A més de l'herència biològica, es pot trobar herència cultural.