Evolució: Fixisme, Creacionisme i Darwinisme

El Fixisme

El fixisme estableix que les espècies són inalterables: els fills són iguals que han estat els pares i això és així des que aquestes espècies existeixen.

El Creacionisme

El creacionisme està vinculat a creences i concepcions religioses basades en relats mítics transmesos de forma oral o recollits en textos sagrats. Estableix que les espècies han estat directament creades per Déu. Els hindús afirmen que ha estat Brahma, els babilonis Marduk, els musulmans Al·là i els cristians Déu. Normalment s'ha combinat amb el fixisme, encara que hi ha alguns intents de combinar-la amb l'evolucionisme.

L'Evolucionisme

L'evolucionisme, vinculat al modern concepte d'evolució biològica, estableix que les espècies no són una cosa fixa i immutable, sinó que poden variar i originar noves espècies. Té diverses formulacions que veurem més endavant.

L'Evolució Sociocultural

L’evolució sociocultural són processos de canvi i adaptació social i cultural dels individus i els grups, que afecten els coneixements, les formes de vida i l’organització dels humans. Les unitats d’informació que es transmeten són trets culturals o trossos de cultura. És un fenomen històric que ha donat lloc a una infinitat de grups humans i societats, cadascuna amb les seves particularitats organitzatives i una manera pròpia d’entendre el món, cadascuna amb una cultura. Els mecanismes de l’evolució sociocultural són, d’una banda, els mateixos membres del grup s’encarreguen de fer evolucionar les estructures i les formes de vida de la seva societat. D’aquesta manera han desaparegut moltes idees, costums i tradicions. Els grups i societats humanes es relacionen entre si, intercanvien recursos, s’influencien mútuament i, sovint, entren en conflicte.

L'Evolució Biològica

L’evolució biològica són processos de transformació i adaptació orgànica de l’espècie que es transmeten a través dels gens.

El Lamarckisme

Parteix d'una concepció sobre la vida i la naturalesa: la vida progressa des dels organismes visibles més petits fins als vegetals i animals més complexos per a arribar finalment a l'ésser humà. La idea fonamental per a Lamarck és que, a la recerca de l'equilibri entre l'espècie i el seu medi, els animals s'adapten a aquest.

• Llei de l'ús i desús dels òrgans. La funció crea l'òrgan: si un animal usa freqüentment un òrgan, aquest es fortifica i engrandeix; si en canvi no l'usa, s'afebleix i empetiteix fins a poder fer-lo desaparèixer.
• Llei de la transmissió hereditària dels caràcters adquirits. Tot el que la naturalesa fa perdre o guanyar als individus per la influència del medi es conserva a través de les generacions, és a dir, s'hereta. Aquesta última idea avui sabem que no és certa, però cal tenir present que en temps de Lamarck encara no s'havien desenvolupat les teories de Mendel.

El Darwinisme

No hi ha creació sinó que les espècies deriven unes d'unes altres per selecció natural. L'ésser humà no és sinó l'últim representant de l'últim grup de vertebrats: els primats. Suposa un gir copernicà en relació amb la idea que l'ésser humà tenia de si mateix, fent-li perdre la supremacia que es concedia per sobre de la resta dels animals.

• La lluita per l'existència. La velocitat a la qual es multipliquen els animals és major que la qual determina l'augment dels aliments. Això fa que aquests entrin en competència entre si i també amb altres espècies pels aliments.
• La supervivència del més apte. Es denomina selecció natural aquell procés mitjançant el qual en aquesta competència només aconsegueixen sobreviure els més aptes, aquells que tenen cert avantatge adaptatiu enfront dels altres o enfront d'altres espècies. El qual sigui un avantatge adaptatiu o no depèn del medi concret.

La Teoria Sintètica

A la fi del segle XX se sintetitzen les teories de Darwin amb la genètica de Mendel. També es tenen en compte les últimes aportacions d'altres ciències com la paleontologia, la biologia molecular, la zoologia, la botànica o la geologia.

Explica el procés evolutiu a partir de dos mecanismes:

• La variabilitat genètica. La recombinació genètica i de les mutacions (variacions espontànies hereditàries aparegudes per atzar) creen combinacions noves de les heretades dels progenitors. Això explicaria l'aparició d'individus amb característiques noves.
• La selecció natural. Que actua sobre aquesta variabilitat seleccionant aquells individus que puguin tenir una característica nova que segons el medi resulti un avantatge adaptatiu. Aquests tindran més probabilitats de sobreviure i deixar descendència.

Conseqüències Filosòfiques del Darwinisme

A) Respecte a la Cosmologia Científica

• L’Uniformitarisme: la creença que considera que la naturalesa opera sempre mitjançant els mateixos tipus de lleis.
• El Temps: La necessitat de prendre seriosament el temps. El canvi és fonamental a la naturalesa i els canvis tenen lloc en llargs períodes de temps. A més, s’ha d’acabar amb la idea que les coses estan modelades segons una idea o arquetip eterns.

B) Respecte a la Teologia

La teoria de Darwin es va oposar a la interpretació de l’home respecte a la seva singularitat com a creació suprema de Déu i a la seva separació ontològica de la resta de la creació.

També va fer entrar en crisi el fet que la Bíblia continués sent una font d’autoritat de creences sobre el món natural.

C) Respecte a la Doctrina Social

• El Darwinisme social: és aquell corrent que extrapola la teoria de l'evolució de Charles Darwin al camp social. En l'últim terç del segle XIX, determinats grups van intentar justificar l'imperialisme mitjançant l'argument que els individus i col·lectivitats amb major capacitat serien els més aptes per a sobreviure, mentre que aquells que no tenien aquestes qualitats estarien condemnats a l'extinció o a la supeditació. L'home blanc, amb la seva depurada tècnica, organització i superior civilització estaria facultat per a civilitzar i utilitzar en profit propi als pobles inferiors. El darwinisme social va desembocar directament en el racisme i la xenofòbia. Es va expressar de forma radical al llarg de la primera meitat del segle XX en l'antisemitisme nazi.
• El reformisme: Per als reformadors van veure en el darwinisme la demostració que cap institució econòmica o política necessita ser inalterable.

L'Evolució Humana: Els Nostres Avantpassats

Australopithecus

Va aparèixer fa 6,5 milions d'anys i va desaparèixer fa un milió d'anys. Era de petita alçària i tenia una capacitat cranial de 500 cm³.

Les seves aportacions més importants van ser la posició alçada i el bipedisme. Aquestes característiques li van permetre el pas de l'hàbitat forestal als espais oberts com les estepes o les sabanes. Es van dedicar a la caça, canviant els costums alimentaris i establint noves formes de relació social.

Homo habilis

Va aparèixer fa 3 milions d'anys i va desaparèixer fa un milió d'anys. Tenia una capacitat cranial de 700 cm³.

La majoria dels fòssils trobats d'Homo habilis apareixen envoltats d'instruments, el que demostra el seu alt grau d'intel·ligència i d'hominització.

Homo erectus

Va aparèixer fa 1,5 milions d'anys i va desaparèixer fa uns 300.000 anys. Era més alt que l'habilis i la seva capacitat cranial estava entre els 900 i els 1200 cm³.

Sembla ser que va ser el primer a utilitzar el foc. Construïa instruments de pedra i armes per a la caça, com destrals. Va ser el primer a estendre's per àmplies zones del planeta. Amb ells sorgeixen diferents cultures i civilitzacions. És probable que realitzessin rituals associats a l'enterrament.

Homo sapiens neanderthalensis

Va aparèixer a Europa i alguns llocs d'Àsia fa 100.000 anys i va desaparèixer fa 35.000 anys. Tenia una capacitat cranial de 1500 cm³ (igual o superior a la de l'home actual). Era de petita alçària i de complexió molt robusta.

Va desenvolupar una àmplia indústria lítica. Vivia en coves amb habitacions i zones per al foc. Professaven el culte als morts i posseïen preocupacions espirituals.

Homo sapiens sapiens (el Cromanyó)

Va aparèixer fa 100.000 anys a Àfrica i Orient Mitjà i fa 40.000 anys a Europa. Posseeix una capacitat cranial de 1500 cm³.

Era nòmada i vivia de la caça, però va començar a desenvolupar l'agricultura i la ramaderia. Va construir instruments compostos i adorna el seu cos. Posseeix múltiples manifestacions artístiques (pintures rupestres), culturals i religioses. Enterra i tracta amb reverència als morts.