Evolució i Fenòmens del Català

Fenòmens de Contacte Lingüístic

Sociolingüística

Estudi de l'ús que es fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat lingüística particular.

Monolingüisme

És l'ús d'una sola llengua dins d'un estat.

Plurilingüisme

Dues o més llengües en contacte. Parlem de:

Bilingüisme

La situació més freqüent en un contacte entre llengües. Dividit entre:

• Bilingüisme Individual

  Individu que usa dues llengües. Persones que han après una altra llengua o que han conviscut tota la seva vida en contacte amb altres llengües.

• Bilingüisme Social

  En un territori on es parla més d'una llengua (Països Catalans).

• Bilingüisme Territorial

  Divideix un territori en dues parts, cadascuna de les quals usa la seva llengua respectiva.

Diglòsia

Situació en què es troba un territori amb dues o més llengües. Una agafa l'àmbit de cultura i l'altra es veu restreta a l'àmbit familiar-col·loquial.

Conflictes Lingüístics

• Llengües extingides: sota la pressió d'una llengua, en desapareix una altra.
• Llengües dominants: són les llengües importants, com el castellà o l'anglès.
• Llengües minoritzades: pateixen una pressió per les dominants, com el català pel castellà.

Orígens de la Llengua Catalana

La Romània

Fa referència al conjunt de territoris en què és parlada una llengua derivada del llatí, és a dir, una llengua romànica. Actualment són el galaicoportuguès, el castellà, el català, el francès...

La Romanització

És el procés d'implantació de l'organització i de la cultura de Roma en els territoris que van entrar a formar part de l'Imperi Romà.

El Substrat

Llengua que ha estat substituïda per una altra per una conquesta, però que aporta trets a la nova llengua (Indoeuropeus, grec, fenici, iberobasc).

El Superstrat

Aquelles llengües que van influir en una llengua un cop desaparegudes.

L'Adstrat

Llengües que, per proximitat geogràfica, s'han vist influenciades.

Del Llatí al Català

Roma és envaïda pels visigots; aquests adopten el llatí. Els Francs derroten els visigots i s'estableixen a la Catalunya Vella. L'imperi es debilita i comencen la independització dels comtats.

Edat Mitjana: Expansió del Català

Els segles XII i XIII són importants per a la llengua, ja que es produeix la conquesta als àrabs de Lleida, les Terres de l'Ebre, les Balears i València. La Corona d'Aragó s'expandeix per la Mediterrània, com Sardenya i Grècia, i expandeix la llengua catalana. Actual domini lingüístic: La repoblació de les terres envaïdes als àrabs per la Corona d'Aragó configura un territori semblant a l'actual de la llengua. Les característiques dialectals tenen relació amb les repoblacions.

Ramon Llull i el Català Literari

Ramon Llull (s. XIII-XIV): Inicia la prosa literària catalana. Art amativa. Sintaxi sòlida, complexa. Lèxic innovador. Creador del català literari. Usa el romanç i no el llatí.

La Cancelleria Reial

Creada per Jaume I, elaborava els documents propis de l'administració. Establerta l'any 1344 per Pere el Cerimoniós. Usaven els Ars dictandi medievals. Al redactar en català, l'estructura quedava rígida, calcada del llatí. Un grup d'escrivans se separa de l'Ars dictandi i s'inspira en els clàssics. Bernat Metge és un exemple de fluïdesa novedosa.

Crisi Lingüística (s. XVI-XVIII)

Per als catalans, valencians i balears, el trasllat de la Cort de Castella comportà la descatalanització de les classes dirigents autòctones i un progressiu decandiment de la pròpia cultura.

Al segle XVII, la política expansionista i absolutista del comte-duc d’Olivares provocà les revoltes de Portugal i de Catalunya que acabaren amb la independència de Portugal i amb la derrota de Catalunya.

La situació de supeditació al castellà comportà una forta reculada geogràfica per a llengües peninsulars que ja iniciaren un procés d’hibridació amb el castellà, pas previ a la seva substitució.

Malgrat l’erosió que sofria la llengua catalana, va resistir als embats castellanitzadors gràcies a la seva important tradició cultural i literària.

Durant el govern dels Àustries, el català continuà sent la llengua general, però cal constatar una disminució quantitativa i qualitativa de la literatura culta.

El castellà anà guanyant posicions com a llengua. Certa aristocràcia abraçà el bilingüisme o es passà directament al castellà. El castellà començà a ser conegut cada cop més per la gent cultivada. Això propicià l’aparició dels primers escriptors bilingües.

A partir del segle XVI, a mesura que augmentava la diglòssia entre el català i el castellà, es va iniciar arreu dels Països Catalans un procés de relaxament de la lleialtat lingüística.

Es va anar recobrant la noció d’unitat lingüística del català, es revifa la literatura culta en tots els gèneres, i es prengué consciència de la necessitat urgent de normativitzar la llengua escrita.

El català distava molt de ser una llengua normalitzada. El poble havia anat acceptant la presència del castellà.

La Renaixença

La Renaixença és un moviment sociocultural que inicia la recuperació de la llengua i la cultura. Té una vessant política que origina un moviment catalanista que elabora les Bases de Manresa, un projecte d'autonomia que conté els principis socials i polítics del nacionalisme català. També té una vessant cultural que potencia el conreu de la literatura catalana i l'estudi històric de la nostra cultura, el que impulsa la normativització de la llengua.

El Primer Terç del Segle XX

La centúria s’inicià amb l’èxit electoral de Solidaritat Catalana (1906), coalició que agrupava gairebé tots els partits catalans.

L’Estatut de Catalunya (1932) proclamà el català llengua pròpia del país i li retornà l’oficialitat (compartida amb el castellà, oficial de tot l’Estat espanyol).

El Franquisme

La victòria feixista comportà l’abolició de l’Estatut de Catalunya.

A més de la supressió de totes les llibertats democràtiques i la privació compartida per tots els ciutadans d’Espanya, les terres amb llengua pròpia no castellana hagueren de patir una segona repressió: l’exercida damunt el seu idioma i la seva cultura.

Es prohibí el català en qualsevol ús.

El franquisme va forçar a l’exili 100.000 catalans.

La repressió contra el català va ser especialment violenta. Les circumstàncies forçaren la desaparició obligada dels monolingües catalanoparlants. Predomini absolut del castellà com a llengua.

El bilingüisme social deixà el català en una situació molt desfavorable. En terres on no és la llengua pròpia, el castellà passà a ser usat en tots els registres i àmbits.

Situació Actual del Català

Amb la mort del dictador, no trigarà a arribar de nou la democràcia.

S’aprovà la Constitució Espanyola.

En l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i en l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears s’estableix que el català és la llengua pròpia.

En els darrers anys el català ha incrementat la seva presència a l’ensenyament, a la vida pública, als mitjans de comunicació, etc.

Es dóna la paradoxa que, d’una banda, la normalització del català ha progressat recuperant àmbits i prestigi, però, de l’altra, apareixen entrebancs diversos que fan que l’ús social de l’idioma no progressi clarament.