Evolució de les explicacions mítiques, religioses i filosòfiques a la ciència

Explicacions mítiques, religioses i filosòfiques: 2 grans corrents culturals

El model grecoromà: concep l'ésser humà com a part de la naturalesa, és a dir, no canviant: fixisme. Un exemple seria el concepte de divinitat: els déus també formen part de la naturalesa, això explica el politeisme grec, així tant els éssers com els déus estan destinats a un destí o força natural. Model fixista: dimensió pròpia de l'ésser humà.

El model judeocristià: comú a les religions jueva, cristiana i musulmana, s'explica per la creació feta per la divinitat, com a conclusió de la creació de l'univers. Déu no forma part de la naturalesa sinó que ell l'ha creat. L'home és creat com a representació de Déu a la terra, per això es veu que la naturalesa humana es considera superior a la resta d'éssers vius. Creacionisme es identifica amb el fixisme, però les espècies seguiran sent invariables i independents.

L'explicació filosòfica: el fixisme d'Aristòtil - Aristòtil al segle IV estudia i elabora una classificació de les diferents espècies animals i vegetals que el van portar a tenir una visió fixista. Cal entendre la teoria hilemòrfica pròpia de la metafísica des d'on afirma que els éssers naturals són el resultat d'una matèria i forma.

L'explicació científica

Orígens de l'evolucionisme: nova concepció sobre l'origen de l'ésser humà, anomenada teoria sintètica de l'evolució. La teoria sintètica parteix de la base que, a qualsevol medi, el que obligaria a tots els éssers a una lluita per la supervivència. Els vencedors d'aquesta competició no són els més forts sinó els que millor s'adapten al medi.

El transformisme de Lamarck: la natura formava un tot i estaria sotmesa a canvis continus, a diferència del fixisme. Primer i a través de l'estudi entre els diferents grups i subgrups orgànics va concloure que d'una primera matèria inanimada s'originaren dues línies evolutives diferents (plantes i animals) amb una clara tendència cap a la perfecció.

La selecció natural de Darwin: Darwin va desenvolupar la seva teoria evolucionista a partir de les observacions i les dades que va recollir durant el viatge a bord del vaixell Beagle. Alfred Wallace, després de viatjar per l'Amazònia, arribà a les mateixes conclusions en els mateixos anys.

La teoria sintètica o neodarwinisme: per a Darwin, la major adaptació al medi dels supervivents de la lluita per la subsistència es deu a mutacions innates produïdes per atzar. Al descobriment de les lleis de l'herència biològica per part de Gregor Mendel es van poder explicar com sorgien aquelles variacions aleatòries i que farien possible l'evolució i la seva transmissió.

L'evolució biològica de l'ésser humà

El procés d'hominització: fa referència a l'evolució biològica de la nostra espècie com a procés prolongat en un llarg període de temps. En general, l'hominització es refereix a tot un conjunt de processos biogenètics i evolutius que, des de l'aparició de l'Homo sapiens a l'Àfrica oriental fa uns 200.000 anys aproximadament, han anat conformant la nostra espècie fins a l'actualitat.

Els principals canvis evolutius: desenvolupament tant de la configuració mateixa dels ossos fins a la consolidació de la posició erecta, com també la creació i manipulació de les primeres eines gràcies a l'alliberament de les mans com a principals trets anatòmics, juntament amb l'augment de la capacitat cranial. Sorgiren també uns nous trets fisiològics.

L'evolució social i cultural de l'ésser humà

Tal com dèiem anteriorment, un cop l'home ha realitzat tots els canvis anatòmics, fisiològics i psicosocials, la seva evolució passa a ser una evolució social i cultural. Podem trobar també cultures animals. Ara bé, la cultura humana: llenguatge humà que permet fer el salt de la conducta instintiva a la conducta apresa.