Evolució i Estructura de la Població Espanyola

Evolució de la Població Espanyola

Fases de la Demografia Espanyola

2.1. Règim Demogràfic Antic (Fase 1)

- Final del segle XVIII a Gran Bretanya, segona meitat del segle XX a Espanya.

- Natalitat elevada: 5 fills per dona.

- Alta mortalitat (1880-1890) - Esperança de vida de 35 anys.

- Estabilitat demogràfica: Natalitat i mortalitat altes a l'interior d'Espanya.

2.2. El Canvi Demogràfic (Fase 2)

- 1780-1880 a Gran Bretanya i 1920-1980 a Espanya.

- Augment de la natalitat i disminució de la mortalitat.

- Millores en l'agricultura, higiene i recollida d'escombraries van reduir les epidèmies.

2.3. L'Ajustament Demogràfic (Fase 3)

- Final del segle XIX - 1914. A Espanya comença el 1918.

- Baixa mortalitat gràcies a la higiene, la medicina i les vacunes.

- Disminució de les taxes de natalitat.

2.3.1. Causes de la Baixa Natalitat

Econòmiques: Control de la fertilitat quan els fills deixen de ser una ajuda econòmica. Escolarització obligatòria, prohibició del treball infantil i pensions de jubilació.

Socials: Disminució de la mortalitat infantil, accés de la dona al mercat laboral i canvi d'estructura familiar (de rural extensa a parella).

2.4. El Nou Règim Demogràfic (Fase 4)

- Taxes de natalitat i mortalitat molt baixes.

- Creixement de la població nul o negatiu.

- Augment de l'esperança de vida.

- Interrupció a principis del segle XXI per un augment de la natalitat degut a la immigració.

Estructura de la Població Espanyola

4.1. La Piràmide d'Edats d'Espanya

- Tres grups d'edat: població jove (0-14 anys), població adulta (15-64 anys) i població anciana (65 anys o més).

- Estrenyiment dels primers esglaons per la disminució de la natalitat des del 1979.

- Eixamplament notable al cos central (35-49 anys) per l'etapa de creixement demogràfic (1966-1980) i la immigració.

- Esglaons superiors amb un alt percentatge de població que viu molts anys.

- Reducció observable als 70-74 anys corresponent a la Guerra Civil i la Postguerra.

4.2. Envelliment de la Població

- Edat mitjana el 2015: 42,44 anys.

- Predicció per al 2050: Més del 30% de la població espanyola tindrà 65 anys o més.

5.1. Distribució Geogràfica de la Població

- Zones més poblades a prop de la costa: Barcelona, València, Alacant, Elx, Múrcia, Cadis, Màlaga, Granada, Guipúscoa, Biscaia, Cantabria, Gijón, Oviedo, Balears i Canàries.

- Madrid, ciutat més extensa, s'estén fins a Toledo i Guadalajara.

- Altres zones poblades: Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó, Extremadura i Galícia.

Tipus de Piràmide Demogràfica

- Expansiva: Població jove, base ampla. Població adulta i anciana reduïdes.

- Estable: Població adulta predominant. La base s'estreny i la cúspide s'eixampla. Augment de la població anciana.

- Contractiva: Correspon a una població envellida. Base estreta. Disminució de la població jove. Tronc i cúspide s'eixamplen. Població adulta i anciana molt nombrosa.

6. La Població Activa Espanyola

La població activa d'un país representa entre 2/5 i 3/5 de la població total. Aquesta xifra varia segons el percentatge de població adulta, la quantitat i diversitat d'ocupacions i el nombre de dones actives.

6.1. La Dinàmica del Sector Terciari

El creixement del sector terciari (serveis) es deu a l'augment de la renda, que tendeix a multiplicar i diversificar el consum de béns i serveis.

6.2. La Situació de la Població Activa

Conjunt de persones majors de 16 anys que estan ocupades o buscant feina.

- 2016: Taxa d'activitat del 59,3%.

- Des de la crisi econòmica, ha augmentat la diferència entre població activa, població ocupada i població aturada.

- En temps de crisi, el sector empresarial pressiona per liberalitzar la contractació, mentre que el sector sindical defensa els drets dels treballadors.

- L'Estat incentiva la contractació laboral i els contractes indefinits.

6.3. El Problema de l'Atur

Al segle XX, Espanya ha patit tres grans crisis econòmiques: 1970 (crisi del petroli), 1990 (automatització de processos productius) i 2007 (crisi financera).

- Espanya té una de les taxes d'atur més altes d'Europa, afectant principalment als joves (68,5% entre 16 i 19 anys), persones de 25 a 40 anys (46%) i minories ètniques.

- Les comunitats autònomes més afectades són les que depenen de la construcció i els serveis (turisme).

- El subsidi d'atur de la Seguretat Social és una ajuda important, ja que l'atur forçós és un problema personal i social.

6.4. Incorporació de la Dona al Món Laboral

- Les dones sempre han treballat, però la seva activitat es restringia a l'àmbit de la llar, sense ser comptabilitzada, reconeguda ni remunerada.

- El desenvolupament de l'estat del benestar des de mitjans del segle XX ha permès a les dones accedir a la formació i al mercat laboral.

- Encara existeix discriminació encoberta, com la bretxa salarial.

Moviment Natural de la Població

3.1. El Creixement Natural o Vegetatiu

És el creixement o decreixement de la població per causes naturals (augment de la natalitat i disminució de la mortalitat).

3.1.1. La Natalitat

- A principis del segle XX, la natalitat a Espanya va iniciar una tendència a la baixa que s'intensificà el 1970.

- El 2000 hi va haver un repunt de la natalitat degut a l'arribada d'immigrants joves.

- Des del 2008, la natalitat ha experimentat una davallada notable i constant a causa de la crisi econòmica i l'entrada a les edats més fèrtils de les generacions menys nombroses.

3.1.2. La Mortalitat

- El 1900, la taxa de mortalitat era del 28,83%. El 1980, del 7,5%.

- Des del 1985, s'ha produït un lleuger augment de la mortalitat a causa de l'envelliment de la població.

- Les principals causes de mort són les malalties cardiovasculars (2,52%), sobretot en dones, seguides dels tumors (2,38%), més freqüents en homes.

- La mortalitat infantil a Espanya és de 2,82 per cada 1000 infants, una de les més baixes del món.

3.1.3. La Nupcialitat i la Fecunditat

- Les dades sobre matrimonis són poc fiables a causa de l'augment de parelles de fet i famílies monoparentals.

- El 2014, el nombre mitjà de fills per dona era d'1,32, un dels índexs de fecunditat més baixos de la Unió Europea.

- L'edat mitjana de maternitat se situa al voltant dels 31,7 anys (2014).

- El relleu generacional s'aconsegueix amb 2,1 fills per dona.

3.2. Evolució Recent de la Població Espanyola

- El 2008, 8 de cada 10 ciutadans nous havien nascut fora d'Espanya, representant l'11,4% de la població total.

- Les comunitats autònomes més envellides són Astúries, Galícia i Castella i Lleó, mentre que les que tenen un major creixement natural són Múrcia, la Comunitat de Madrid i les Illes Balears.

1. L'Estudi de la Població

La demografia és l'estudi dels éssers humans en relació amb la seva renovació mitjançant els naixements, les defuncions i els moviments migratoris.

1.1. Les Fonts Demogràfiques

Antigament, s'utilitzaven els focs o fogatjaments, la recaptació d'impostos i les lleves. A partir del segle XVIII, s'implementen noves fonts:

• El cens: Recopila informació sobre sexe, edat, estat civil, famílies, nivell d'estudis, professió, renda, etc. Des del segle XIX, la seva fiabilitat ha augmentat considerablement.
• El padró municipal: Registra els naixements, defuncions i canvis de residència en cada municipi.
• El registre civil: Inscriu els naixements, matrimonis i defuncions. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) utilitza aquesta informació per estudiar el moviment natural de la població.