Evolució i Estructura de la Indústria Espanyola: Del Desenvolupisme a la Globalització

El Sector Secundari: Definició i Activitats

Sèrie d’activitats destinades a transformar les matèries primeres en béns d’utilitat humana. Inclou:

• Indústria (fàbriques)
• Explotació de matèries primeres (mineria)
• Producció de fonts d’energia

1.0 El Procés d’Industrialització a Espanya

Des de 1959 fins al 1975, Espanya es va convertir en un país industrialitzat gràcies al “desenvolupisme”.

1.1 L’Impacte del Pla d’Estabilització (1959)

El 1959 es va implementar el Pla d’Estabilització, que va suposar la fi de l’autarquia franquista. El país es va obrir al liberalisme i al capitalisme, amb el suport dels Estats Units (EE.UU.), que buscaven integrar Espanya al bloc capitalista.

Aquesta política lliurecanvista va permetre:

• La compra de béns d’equip tecnològic (maquinària minera i indústria naval).
• L’augment de les exportacions de béns de consum i d’equip (calçat, cuir, suro, mobiliari).

1.2 Arribada de Multinacionals

Aquesta obertura va provocar l’arribada de multinacionals al territori espanyol (40% EE.UU., 30% CEE i 20% Suïssa), atretes per:

• La mà d’obra barata.
• La baixa conflictivitat laboral.
• Els pocs controls estatals.
• El creixement de la demanda del mercat internacional.

1.3 Distribució Territorial de la Indústria Espanyola fins al 1975

El model es basava en nuclis poc connectats. Entre 1959 i 1975 van aparèixer nous nuclis a Saragossa, Vigo, Puertollano, Valladolid i Sevilla.

Nuclis Industrials Destacats

• Catalunya: Inicialment, productes manufacturats, amb manca de matèries primeres (que havien de ser importades). Amb el temps, va desenvolupar la fabricació de màquines, productes químics i automòbils.
• País Basc: L’exportació de ferro a Gran Bretanya va derivar en una important indústria mecànica.
• Astúries: Centrada en jaciments miners per a l’exportació, tot i que de baixa qualitat.
• Madrid: Indústria manufacturera i de productes destinats al sud de Madrid, gràcies a un gran mercat urbà i mà d’obra barata.

2.0 La Reestructuració Industrial a Espanya

2.1 La Indústria Espanyola (1975-1985)

A partir del 1974, l’economia mundial va patir una crisi marcada per la baixada dels beneficis i una alta inflació i atur.

Causes de la Crisi Mundial

• Més treballadors demanant millores salarials, resultant en una disminució de beneficis.
• Crisi energètica provocada per l’acord de l’OPEP de disminuir les exportacions de petroli i pujar el preu.
• Competència de nous països industrialitzats amb productes més barats.

Causes Específiques a Espanya

• La crisi mundial.
• Baixada de la competitivitat a causa d’una indústria deficient.
• La crisi política.

2.2 La Reestructuració de la Indústria Espanyola (Anys 80)

Durant els primers anys de la dècada es va promoure el desenvolupament industrial mitjançant:

• La creació de l’Institut de la Petita i Mitjana Empresa Industrial (1981).
• La Llei de Reconversió Industrial i Reindustrialització (1984).

Mesures de Reestructuració

• Reconversió dels sectors menys productius: siderúrgia i indústries dependents.
• Eliminació de les indústries amb demanda insuficient: electrodomèstics i tèxtil de calçat.

A més, es van oferir ajudes en crèdits per crear noves indústries i modernitzar les existents.

3.0 El Teixit Industrial Espanyol

3.00 Classificació i Factors de Localització Industrial

Classificació per Matèria Prima

• Indústria agroalimentària
• Mineria
• Indústria tèxtil

Classificació pel Grau de Transformació

• Indústria de base: Siderúrgia.
• Indústria de béns d’equipament: Maquinària o motors.
• Indústria de béns de consum: Productes tèxtils o aparells elèctrics.

Classificació per Destinació de la Producció

• Béns de producció/d’equip
• Béns de consum

Tipologies Industrials

1. Indústries madures: Naviliera.
2. Indústries punteres: Telecomunicacions.
3. Indústries intermèdies: Automòbil.

Factors de la Localització

• Proximitat a les fonts d’energia (Actualment és un factor secundari).
• Ciutats com a centre de dinamització.
• Nuclis i eixos industrials que atrauen empreses auxiliars al voltant d’espais o nusos logístics.

3.0 El Teixit Industrial Espanyol: Problemàtica i Mesures Correctores (2023)

3.1 Grandària de les Empreses i Inversió en R+D+I

• Indústries bàsicament de PIMES (petites i mitjanes empreses): més del 90% tenen menys de 50 treballadors.
• El 10% restant genera molts beneficis i inverteix en R+D+I.
• La inversió en R+D+I és de l’1,49%, per sota de la mitjana de l’UE (2,25%).
• Indústria amb baix valor afegit.

3.2 Costos Salarials i Energètics

• Salari més baixos que a l’UE.
• Baixa productivitat respecte a la mitjana de l’UE.
• Indústria amb contínua pèrdua de competitivitat.
• Debilitat per la manca d’electricitat barata.

3.3 Impactes Ambientals i Transició Ecològica (Pacte Verd Europeu)

• Implantació del vehicle elèctric i de l’hidrogen verd (pla de descarbonització).
• Avantatge per la gran quantitat de recursos verds que té l’Estat.
• La transició és costosa.

3.4 Paisatges Industrials: La Reconversió Industrial

Exemple: La reconversió de la Ria de Bilbao al barri d’Abandoibarra.

1. El Punt de Partida: La Crisi dels 80

Fins a la dècada de 1980, Abandoibarra era el cor industrial i logístic de Bilbao. Estava ocupat per:

• Drassanes (Astilleros Euskalduna).
• Tallers ferroviaris i platges de vies (Renfe).
• Camps de contenidors i activitat portuària.

Contaminació: Era una zona tancada a la ciutat, altament contaminada i d’esquena a la ria, que estava biològicament morta.

2. L’Estratègia: "Bilbao Ria 2000"

Davant la crisi del sector naval i siderúrgic, les institucions van crear la societat Bilbao Ria 2000 per gestionar la transformació. L’objectiu no era només netejar, sinó canviar el model econòmic de la indústria als serveis i el turisme.

3. Les Fites de la Transformació a Abandoibarra

L’àrea es va reurbanitzar completament (348.000 m²) seguint un pla dissenyat per l’arquitecte César Pelli.

• Museu Guggenheim Bilbao (1997): L’element tractor. Va canviar la imatge internacional de la ciutat i va atraure milions de turistes.
• Palau Euskalduna: Construït on abans hi havia les drassanes, simbolitzant el pas de la construcció de vaixells a la "construcció" de cultura i congressos.
• Torre Iberdrola: El nou centre de negocis que acull la seu d’una de les principals elèctriques del món.
• Espais verds i passejos: Es va recuperar la ria per als ciutadans, eliminant barreres arquitectòniques i creant parcs i zones de vianants.

4. Resultats i Repercussions

• De la indústria als serveis: Bilbao va deixar de dependre de l’acer per passar a dependre del disseny, el turisme i el sector financer.
• Neteja ambiental: La ria va ser sanejada i avui és un espai per a l’oci i l’esport.
• Efecte crida: La inversió pública inicial va atraure inversió privada massiva en hotels, centres comercials (Zubiarte) i habitatges de luxe.

6.0 La Indústria Espanyola en el Context Europeu i Mundial

6.1 La Integració d’Espanya a la CEE

Espanya va entrar a la CEE l’1 de gener de 1986 (la data 12/6/1985 sembla incorrecta per a l'adhesió). Va haver de fer una reconversió industrial i millorar infraestructures bàsiques, formació i desenvolupament tecnològic.

Es van aplicar polítiques ambientals i es va fomentar l’ampliació i modernització de projectes rendibles i la integració en projectes internacionals d’investigació. Aquestes mesures buscaven augmentar la competitivitat industrial per a no perdre quota de mercat (mantenir el mercat interior i exportar més).

A més, es va haver de privatitzar empreses públiques creades per l’INI; les no vendibles van passar a formar part de les SEPI.

6.2 Les Direccions Industrials de la UE a l’Actualitat

A l’inici de la dècada dels 80, la CEE es va focalitzar a eliminar la siderúrgia, la construcció naval, la tèxtil i el calçat, i va fomentar el suport a les PIME.

Actualment, la indústria europea té grans problemes:

• Desacceleració de la productivitat.
• Competència de nous països.
• Impacte de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

Això ha afavorit la deslocalització d’empreses tradicionals (molta mà d’obra) i les d’alta tecnologia. Per tant, ara Europa necessita:

• Augment continuat i sostenible de la productivitat.
• Professionals millor preparats.
• Inversió en I + D.
• Fomentar la cooperació tecnològica.

6.3 Els Espais Industrials Espanyols en un Món Globalitzat

Les multinacionals són pràcticament totes estrangeres, fet que comporta que nombroses decisions es prenguin fora d’Espanya. Tot i ser una potència industrial, Espanya té un paper irrellevant en l’economia mundial.

El poder de deslocalitzar fa que les empreses duguin a terme part del procés productiu fora d’Espanya, provocant augment de l’atur i pèrdua d’ocupació del sector secundari.

Principals Espais Industrials Espanyols

Els principals nuclis industrials són:

• Madrid sud.
• Litoral mediterrani (Girona-Cartagena).
• Euskadi-Navarra-La Rioja-Burgos.
• Vall de l’Ebre.
• Rías Baixas i A Corunya.
• A Corunya-El Ferrol.
• Conques mineres asturianes.
• Andalusia: (Sevilla-Huelva-Cadis) i (Jaén-La Carolina-Còrdova).