Evolució i Estructura del Sistema Sanitari Espanyol: De Bismarck al SNS

Evolució i Estructura del Sistema Sanitari Espanyol

Model Professional o Continental (Bismarck)

Davant d'aquesta situació que es donava principalment a Europa, Bismarck va presentar al parlament un projecte d'assegurança dels treballadors que es considera el primer sistema de seguretat social pròpiament dit. S'intenten buscar fórmules que permetin una millora del benestar dels treballadors i no només prevenir riscos.

Estructura del Sistema de Seguretat Social a Espanya

Antecedents Històrics

A Espanya, fins al 1963, es van anar creant diferents assegurances, primer voluntàries i després obligatòries, com les d'accidents de treball o malaltia. Simultàniament, es van crear diferents institucions que gestionen aquest sistema.

La Llei General de Seguretat Social (1974): Característiques

1. El seu caràcter és obligatori.
2. L'afiliació al sistema és obligatòria.
3. La cotització és obligatòria.
4. Sistema de caixa única.
5. Finançament per part de l'Estat.
6. Règim general i règims especials.
7. Acció protectora.
8. Contingències.

Acció Protectora

Establerta a la Llei General de la Seguretat Social, s'articula en 3 àrees:

1. Assistència sanitària.
2. Prestacions econòmiques.
3. Serveis socials complementaris.

Entitats Gestores de la Seguretat Social

1. Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS): Entitat encarregada de la gestió i l'administració de les prestacions econòmiques i del reconeixement del dret a l'assistència sanitària.
2. Institut Social de la Marina (ISM): Entitat encarregada de la gestió, administració i reconeixement del dret a les prestacions del règim especial dels treballadors del mar i de l'assistència sanitària dels treballadors del mar i els seus beneficiaris.
3. Institut de la Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO): Entitat encarregada de la gestió de prestacions complementàries per a col·lectius de la tercera edat, col·lectius amb discapacitat i població marginada.
4. Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS): Crea un servei comú per a tota la Seguretat Social, s'encarrega de custodiar fons, valors i crèdits, i els pagaments obligatoris del sistema de Seguretat Social.

Sistema Nacional de Salut (SNS)

Característiques Generals del SNS

1. La universalitat: Cobrir tota la població del territori nacional.
2. L'accés al sistema es fa en condicions d'igualtat, amb dret a les mateixes prestacions d'assistència.
3. Es concedeix prioritat a la promoció de la salut i la prevenció de malalties.
4. Descentralització de la gestió i les prestacions.
5. Accions específiques en camps de salut concrets: salut mental, salut laboral.
6. Drets i deures dels usuaris, i s'estableix la lliure elecció de metge dins la demarcació.

Finançament i Recursos del SNS

El finançament es cobreix gairebé en la seva totalitat a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat.

Recursos Humans

Inclouen totes les persones que presten els seus serveis en el sistema, com ara metges, farmacèutics o veterinaris.

Recursos Materials

Inclouen tots els mitjans físics i els establiments destinats a l'atenció de la salut, com ara centres de salut, consultoris o hospitals.

Recursos Econòmics

Inclouen tots els mitjans financers destinats a la despesa sanitària.

Sanitat Privada

Reconeix tant el dret dels professionals sanitaris a l'exercici lliure de la professió com la llibertat d'empresa en el sector sanitari.

Salut Pública

Inclou el conjunt d'activitats organitzades que la societat porta a terme per prevenir les malalties, protegir, millorar i restaurar la salut de la població.

Indicadors de Salut

Dades que permeten valorar el grau de salut d'una població o reflectir algun canvi. Inclouen:

• Indicadors de l'estat de salut.
• Indicadors relacionats amb els determinants de salut.
• Indicadors del sistema de salut.