Evolució i Estructura del Sistema Nacional de Salut i la Seguretat Social a Espanya

Marc Normatiu del Sistema Nacional de Salut (SNS)

El marc normatiu del Sistema Nacional de Salut (SNS) es desenvolupa al llarg de diverses etapes clau:

• L'Institut Nacional de Previsió (INP) va ser creat el 1908.
• El 1963, la Llei de Bases de la Seguretat Social amplia les prestacions.
• Amb la Constitució de 1978, s'estableix el dret a la protecció de la salut i les comunitats autònomes poden assumir competències.
• El 1979, l'INP és suprimit, i l'administració passa a l'Institut Nacional de la Salut.
• La Llei General de Sanitat de 1986 crea el SNS i el servei sanitari públic.
• El Decret d'Universalització de 1989 amplia la protecció de la salut.
• Des del 1981 fins al 2001, es descentralitzen les competències en assistència sanitària a les comunitats autònomes.

Entitats Gestores de la Seguretat Social (SS)

Amb la publicació del Reial Decret Llei 36/1978, de 16 de novembre, s'estableix un nou sistema de gestió, realitzat pels següents organismes:

• Institut Nacional de la Seguretat Social: per a la gestió de les prestacions econòmiques del sistema.
• Institut Nacional de la Salut (INSALUD): per a les prestacions sanitàries. Aquest organisme, posteriorment, passarà a denominar-se Institut Nacional de Gestió Sanitària (competències transferides a les CCAA).
• Institut Nacional de Serveis Socials: per a la gestió dels serveis socials per a la tercera edat, col·lectius amb discapacitat i població marginada (competències transferides a les CCAA).
• Institut Social de la Marina (ISM): per a la gestió dels treballadors del mar.
• Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS): com a caixa única del sistema i que actua sota el principi de solidaritat financera.

Finançament i Recursos del Sistema Nacional de Salut

La Llei 16/2003, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut es va implementar després que totes les comunitats autònomes assumissin gradualment competències en sanitat i s'establís un model de finançament estable.

Segons l'article 10 d'aquesta llei, les comunitats autònomes tenen la responsabilitat del finançament de la sanitat pública a Espanya, de conformitat amb els acords de transferències i el sistema de finançament autonòmic.

L'Estat finança les prestacions sanitàries i una part de les farmacèutiques a través dels impostos generals, i aquest finançament es reparteix entre les diferents comunitats autònomes basant-se en diversos criteris, ja que són les comunitats les responsables de la sanitat en els seus territoris.

Evolució de la Seguretat Social a Espanya

L'evolució de la Seguretat Social a Espanya es pot resumir com segueix:

• A finals del segle XIX, s'inicia la protecció social amb la Comissió de Reformes Socials.
• El 1900 es crea la primera assegurança social, la Llei d'Accidents de Treball.
• El 1963 apareix la Llei de Bases de la Seguretat Social, amb l'objectiu d'implantar un model unitari i integrat de protecció social amb finançament de repartiment, gestió pública i participació de l'Estat en el finançament.
• La Llei General de la Seguretat Social de 1974 busca solucionar problemes financers i millorar l'acció protectora.
• El 1978, l'article 41 de la Constitució estableix que hi haurà un règim públic de seguretat social per a tots els ciutadans que garanteixi assistència i prestacions suficients davant de situacions de necessitat.