Evolució de les Espècies: Teories, Conceptes i Fòssils

Teories sobre l'Origen i Evolució de les Espècies

Històricament, diverses teories han intentat explicar l'origen i la diversitat de les espècies:

• Teoria Fixista: Aquesta teoria sosté que les espècies tenen el seu origen en la Creació bíblica i s'han mantingut inalterades des de llavors. Va ser àmpliament acceptada durant molts anys, però no podia explicar l'existència de fòssils.
• Teoria Catastrofista: Proposa que hi va haver extincions d'algunes espècies a causa de catàstrofes naturals, la qual cosa permetia explicar l'existència de fòssils.

Teories Evolucionistes

Les teories evolucionistes són aquelles que proposen la diversitat d'espècies actuals com a fruit de canvis successius en espècies anteriors.

Lamarckisme: La Primera Teoria Evolucionista

El Lamarckisme va ser la primera teoria evolucionista formal. Els seus principis fonamentals són:

• Totes les espècies actuals procedeixen d'altres espècies i s'han originat mitjançant canvis successius.
• Els canvis s'han produït per l'esforç intencionat dels organismes per adaptar-se al seu entorn. Les qualitats millorades s'anomenen caràcters adquirits.
• Els caràcters adquirits beneficiosos es transmeten als seus descendents.

Crítiques al Lamarckisme

Malgrat ser pionera, la teoria de Lamarck va rebre diverses crítiques:

• No va aportar les proves necessàries per a les seves afirmacions.
• Els científics de l'època argumentaven que hi ha caràcters que els organismes no poden fomentar o adquirir voluntàriament.
• Els organismes no poden induir canvis voluntàriament sobre l'ADN; no hi ha intencionalitat en l'evolució.
• Els canvis físics i fisiològics adquirits durant la vida d'un individu no es transmeten genèticament als seus descendents.

Conceptes Clau en Evolució

Què és una Espècie?

Una espècie és un conjunt d'individus més o menys semblants que són capaços de reproduir-se entre si i generar descendència fèrtil.

El Procés d'Especiació

L'especiació és el procés d'aparició d'una nova espècie. Perquè es produeixi, calen els següents passos:

1. Un grup d'individus d'una determinada població evoluciona, diferenciant-se de la resta de la població.
2. Aquest grup d'individus no pot reproduir-se amb la població inicial a causa d'una separació física o temporal (aïllament reproductiu).
3. Les diferències són cada cop més grans, fins al punt que no poden reproduir-se o tenir descendència fèrtil entre ells, esdevenint dues espècies diferents.

Totes les poblacions d'espècies actuals provenen d'altres espècies ancestrals. La biodiversitat actual és el resultat de l'evolució mitjançant especiacions successives des dels primers éssers vius fa 3.850 milions d'anys.

Mecanismes i Ritmes de l'Evolució

Gradualisme

El gradualisme proposa que l'evolució es produeix de manera lenta i constant:

• Una població d'una espècie determinada va acumulant canvis fruit de l'adaptació progressiva a l'entorn on viu.
• L'acumulació de canvis comporta primerament l'aparició de races i subespècies, i posteriorment l'especiació.
• Això succeeix al llarg de milers d'anys.

La principal crítica al gradualisme és la manca de fòssils dels hipotètics passos intermedis de les espècies actuals.

Puntualisme (Equilibri Puntuat)

El puntualisme, o teoria de l'equilibri puntuat, suggereix un ritme evolutiu diferent:

• Una població d'una espècie determinada que viu en un ambient que no canvia es manté estable i sense canvis al llarg del temps.
• L'especiació es produirà en una porció petita d'aquesta població que, per motius diversos, s'ha quedat aïllada en un ambient diferent.
• Els canvis es produeixen de manera brusca, en centenars d'anys, seguits de llargs períodes d'estabilitat.

La teoria puntualista explicaria el fet de no trobar fòssils intermedis que mostrin els canvis graduals.

Extinció d'Espècies

Algunes espècies van deixar d'existir per diverses raons:

• El seu hàbitat va canviar i, com que no estaven ben adaptades al nou hàbitat, es van extingir.
• Van evolucionar i van generar altres espècies.

El Registre Fòssil: Evidència i Desafiaments

El registre fòssil és una de les principals evidències de l'evolució, però presenta alguns problemes:

• Registre incomplet: Perquè es formi un fòssil, hi ha d'haver condicions molt específiques. Per tant, no disposem de fòssils de totes les espècies que han existit.
• Dificultat en la datació: És molt important datar un fòssil per poder-lo situar cronològicament, però no sempre és fàcil.
  • Històricament s'ha utilitzat la datació estratigràfica, que es basa en els estrats geològics.
  • Actualment s'utilitzen mètodes fisicoquímics com la datació per carboni-14 (amb un límit d'uns 70.000 anys) o per potassi-40 (a partir de 100.000 anys).
• Tipus de restes fòssils: Poden ser restes esquelètiques o de rastre (petjades, excrements, etc.).

Nota: L'exemple de la papallona del bedoll (Biston betularia) entre 1850 i 1900 a Anglaterra és un cas clàssic d'evolució per selecció natural, sovint utilitzat per il·lustrar canvis adaptatius en poblacions.