Evolució d'Espanya i Catalunya al Segle XIX

Evolució Demogràfica i Econòmica d'Espanya i Catalunya al Segle XIX

1. Etapes

• Fins el 1840: Estancament. Tot i que als anys 30 hi va haver una liberalització econòmica i desamortitzacions, es considera que va ser un període d'estancament.
• A partir del 1844: Desenvolupament i crisi.
  • Creixement arran d'una època moderada.
  • Crisi financera el 1866.
• Creixement i estabilitat durant la Restauració.
• Catalunya rep el nom de "Febre d'Or" (1867-1887).
• Pèrdua de Cuba i crisi cerealista.
• Crisi de la fil·loxera (1891).

2. Demografia: Transformacions Socials

• Creixement lent de la població a causa de:
  • Guerres.
  • Epidèmies (degut a la manca d'higiene).
  • Crisi de subsistència.

Això provoca una mortalitat alta. Tot i que la natalitat és alta, la mortalitat també ho és, i això produeix un creixement natural molt lent.

Estancament a l'interior i concentració a la perifèria, sobretot a les ciutats.

A Catalunya:

• Hi ha una revolució demogràfica (creixement del 45%).
• Èxode rural a la perifèria i emigració a Amèrica.
• Augmenta el sector secundari.
• Immigració aragonesa i valenciana (1888: immigració de murcians cap a Catalunya).

Evolució Demogràfica

• Pas de 18 milions a 28 milions d'habitants al llarg del període.
• Creixement constant degut a les elevades taxes de natalitat i a un descens de la mortalitat (millora de la higiene, alimentació, sanitat...).
• Creixement constant tot i les emigracions a Amèrica i Algèria.
• La concentració a les ciutats comporta transformacions urbanístiques (enllumenat, gas, transports...).

Societat de Classes

Economia al Segle XIX

Pervivència d'una Economia Agrària

El 1866 el ritme de l'economia d'Espanya el marca l'agricultura.

Malgrat els canvis liberals (desamortitzacions de Mendizábal i Madoz), es tracta d'una agricultura estancada degut a:

• Endarreriment tecnològic, poc competitiva.
• Exigeix proteccionisme i demana subsidis per part del govern.
• Poc emprenedora, rendista, terres comunals.

Però, tot i això, al litoral mediterrani (Catalunya, València i Andalusia) es desenvolupa una agricultura especialitzada en vinya, fruiters i cítrics amb canals de regadiu.

L'Agricultura a Catalunya

Hi ha 2 tipus d'agricultura:

• Nord i interior: agricultura tradicional (secà) basada en la producció de llegums i blat.
• Zones litorals i prelitorals: agricultura intensiva i especialitzada (exportació) basada en la producció de vinya, fruiters i regadiu.

"Febre d'Or" entre 1867-1887 a causa de la fil·loxera a França (moment màxim del conreu de la vinya).

Però la fil·loxera va arribar a Catalunya i va provocar que totes les vinyes s'haguessin de substituir per vinyes dels EUA, fet que va provocar conflictes de propietat.

Aquesta crisi de la fil·loxera porta a la creació de la Unió de Rabassaires el 1893 (sindicat que anava a favor del contracte).

Economia Industrial: Transformacions Industrials

Endarreriment del procés industrial espanyol a causa del pobre mercat espanyol, de l'excessiu proteccionisme, males comunicacions i, per tant, uns transports deficients i una escassetat de capital, cosa que va provocar poca innovació.

Però hi va haver una excepció...

Indústria Tèxtil Catalana

Antecedents:

• Obertura del comerç americà.
• Xarxa de manufactures (indianes, fargues...).
• Modernització de l'agricultura: aporta capital inicial.
• Creixement demogràfic (+ mà d'obra).

Tenia uns problemes: manca de matèries primeres (cotó), manca de fonts d'energia (carbó), dèbil mercat d'interior (poca demanda).

Indústria Siderúrgica Basca

• Es beneficia de la política proteccionista.
• Matèria primera excel·lent: ferro que s'intercanvia amb carbó anglès.
• Altos Hornos de Bilbao (1882) / Altos Hornos de Vizcaya (1902).

Aquests problemes de la indústria tèxtil catalana exigien:

• L'aportació de les colònies industrials.
• Creació dels vapors (importació del carbó).
• Innovació tecnològica.
• Demanda d'un proteccionisme a part de l'Estat.

Les Colònies Industrials

• Utilitzen l'aigua com a font d'energia pel funcionament de la roda hidràulica i la turbina.
• Situades als costats dels rius que produeixen salts d'aigua aïllats del nucli urbà; caldrà la construcció d'habitatges i serveis bàsics.

A partir del 1860: expansió de les colònies a causa de:

• Manca de carbó català.
• Mà d'obra abundant.
• Obres d'infraestructura barata.
• Legislació sobre aigües adequada.

Espai d'una colònia:

• Espais productius (fàbrica, tallers i magatzems).
• Espais de residència i serveis (habitatges, botigues...).
• Espai de domini (casa del propietari, església...).

Altres Factors

Mineria:

• Desamortitzacions del subsol (permet l'entrada de capital estranger).
• Coure, mercuri, plom... (exportació).

El ferrocarril i la indústria mecànica:

• Llei de ferrocarrils (1855).
• "La Maquinista Terrestre i Marítima" (1855).
• La baixa rendibilitat del ferrocarril provoca la crisi de 1866.

Problemes dels Ferrocarrils Espanyols

• Xarxa molt radial (prioritza Madrid).
• Ample de via diferent a la resta d'Europa.
• Compra del capital a l'estranger.

Creació d'un Mercat Comú Espanyol (entre 1837 i 1892)

• Xarxa comercial de transport: comunicacions, correus (1850), telègraf (1852).
• Universalització de pesos, mesures i monedes.
• 1874: el Banc d'Espanya monopolitza l'emissió de la moneda.
• 1869: es crea la pesseta.

Agricultura (1900-1936)

Problemes:

• Desigualtat entre la propietat.
• Poca modernització.
• Pocs grans propietaris.
• Molts petits propietaris.

Solucions:

• Impulsar el regadiu (Primo de Rivera).
• Llei de Reforma Agrària (II República).

Evolució de l'Agricultura

Creixement de la població a causa de la intensificació del cultiu (millores en tècniques).

A Catalunya

• Expansió a causa de l'especialització i la demanda urbana.
• Característiques: millores de transport i tecnologia, davallada de la vinya, auge de l'oliva i l'ametller...

Indústria

Desenvolupament dels nous sectors:

• Petroli.
• Electricitat.

Característiques:

• Creixement moderat.
• Poc competitiu.
• Regionalització del sector (País Basc i Catalunya, més industrialitzades).
• Poca indústria de béns de consum, més béns d'equip.
• Consolidació del sector bancari (beneficis i repartició de capitals).
• Noves indústries (elèctriques, químiques, automòbil...).

Moviments Obrers

Característiques generals:

• Dues ideologies dominen el moviment obrer: l'anarquisme i el marxisme.
• S'imposen les idees anarquistes fins a la Guerra Civil.
• L'anarquisme domina a Catalunya, Aragó, València i Andalusia.
• El marxisme domina a Madrid, País Basc i Astúries.
• Només actuen conjuntament en moments puntuals; en general, domina la desorganització i la divisió.
• Aparició de moviments violents a finals del segle XIX i principis del segle XX (Mano Negra, Los Desheredados...).

Dinàmica del Moviment Obrero

• Vaga de 1902 (Barcelona) a favor de la jornada laboral de 9 hores. Repressió violenta. Fracàs i pèrdua de suport dels anarquistes (dirigents de la vaga). Naixement del lerrouxisme.
• 1907: creació de Solidaritat Obrera; col·laboren totes les ideologies, però molt aviat seria dominada per l'anarcosindicalisme.
• 1909: Setmana Tràgica: crisi del lerrouxisme, augment de les idees anarquistes.
• 1910: creació de la CNT (àmbit estatal).
• El fracàs de 1917 reafirma l'apoliticisme de la CNT.
• 1918: Congrés de Sants (CNT): organització del sindicat únic, creixement molt gran de l'anarquisme.
• Febrer de 1919: Vaga de La Canadenca: major èxit del moviment obrer català. S'aconsegueix la jornada laboral de 8 hores.
• 1918-1920: Trienni Bolxevic a Andalusia.
• 1920-1923: radicalització del moviment obrer.
• 1921: divisió del moviment marxista. Creació del Partit Comunista Espanyol.