Evolució de l'Escriptura: Orígens i Impacte

Context

Hi ha tres etapes en l'evolució de l'Homo Sapiens com a animal simbòlic:

• Homo Loquens: instruments lítics (fa 200.000 anys).
• Homo Pictor: pinta animals i persones (fa 35.000 anys).
• Homo Escriptor: fixa la parla a través de suports (fa 6.000 anys).

Durant la Revolució Neolítica els coneixements augmenten i el llenguatge oral es transmet. A les civilitzacions urbanes del Creixent Fèrtil neix l'escriptura, però no a tot arreu al mateix temps. L'escriptura neix gràcies a què la propietat privada exigeix registres de propietat, perquè es registrin les compres i vendes, la religió es consolida i la societat es jerarquitza.

Origen dels Alfabets

• El primer pas es dona al Neolític, quan les pintures desenvolupen significats.
• Les primeres formes d'escriptura són la pictogràfica i la ideogràfica, que donen pas als jeroglífics.
• El més antic és el sumeri cuneïforme.
• El 1700 aC els sumeris associen símbols als sons.

Conseqüències de la Invenció de l'Escriptura

• Congela la parla.
• Permet la perdurabilitat temporal i entendre la història.
• Es necessita l'escola per aprendre a escriure.
• Substitueix la parla per la vista.
• Afegeix una dimensió estètica.

De Fitxes a l'Alfabet Cuneïforme Sumeri

Les fitxes, fetes servir com a moneda, substitueixen tots els béns; és el primer pas de l'escriptura, perquè amb l'intercanvi ho entenien. L'escriptura cuneïforme, creada pels sumeris, es basa en la logografia, amb grafemes (lletres) i ideogrames (representació gràfica d'una idea).

Escriptura Egípcia

Se'n desenvolupen quatre:

• Jeroglífica: sistema que barreja ideogrames, signes consonàntics i determinatius. Per crear aquesta escriptura s'inspiren en el seu voltant. Es feia servir per a monuments reials, etc.
• Hieràtica: simplifica les formes jeroglífiques, té un ús quotidià i serveix per a la gestió administrativa i el coneixement matemàtic o astronòmic.
• Demòtica: simplificació extrema de la hieràtica, reservada per a actes administratius i documents de la vida quotidiana.
• Copte: es continua utilitzant com a llengua litúrgica; empra l'alfabet grec i set caràcters demòtics.

Suports

Es busca la perdurabilitat, es fixen lleis i normes de convivència, com el Codi d'Hammurabi o la Pedra de Rosetta, de basalt negre. Un altre suport perdurable i transportable són les plaques de coure. Els jeroglífics es feien en pedra i tauletes de fusta. La hieràtica, sobre papirs amb càlam i tinta.

Comunicació a la Grècia Clàssica

Apareixen noves formes de comunicació: teatre, comèdia, sàtires i oracles. Amb la filosofia sorgeix l'art de saber i l'art de discórrer sobre el bé i el mal, la vida i la mort, la condició humana i la composició de l'univers.

Comunicació a Roma

Segueix la cultura grega, és una societat jerarquitzada. Amb la Pax Romana es propicia la creació d'escoles públiques i calçades. L'escriptura adquireix pes, els autors venen els seus llibres, un cop feien el llibre el distribuïen entre llibreters i apareixen biblioteques públiques.