Evolució d'equip: formació, dinamització, normativització, rendiment i motivació

Evolució d'equip

Un grup d'atletes esdeve un equip a través d'un procés evolutiu. Tot i que el desenvolupament d'un equip no segueix mai una seqüència de passos, el procés existeix pel qual un grup d'individus, esdevenen junts i a través de la varietat d'accions i reaccions, emergeixen com una unitat de cohesió. Els psicòlegs especialitzats es refereixen a aquest procés de normal evolució, els passos de la construcció d'equip que són:

Formació

El procés de formació està preocupat amb la familiarització dels membres del grup tot determinant l'un amb l'altre els rols que tenen dins l'equip. En aquest temps els membres de l'equip s'involucren en comparacions socials, avaluen un respecte els altres les seves fortaleses i debilitats, i la probabilitat de si tindran un rol primari en l'equip. Hi ha un intent per desenvolupar sentiments identitaris de grup, sentiments de pertinença, preguntant-se quin és el seu rol. El fracàs per dirigir un equip pot concórrer en l'aïllament de participació social, en un buit de les interaccions de grup, i sempre en disminuir la confiança en la seva capacitat per fer una contribució valuosa. Per prevenir introversió i sentiments d'aïllament en un equip, és recomanable que els entrenadors escullin limitar el nombre de substituts sobre la plantilla de l'equip. I per als nouvinguts suggerir que els membres d'equip establerts a través de l'assignació de tasques per introduir als nous jugadors als seus membres d'equip per establir conversa i intercanvis socials.

Dinamització o Storming

Aquesta part del procés de formació del grup és una mica menys acollidora. Aquest nivell està caracteritzat per la polarització, conflicte i la rebel·lió, que justament no són components de la cohesió d'equip. De vegades sota les condicions d'alta competitivitat i de conflicte físic. La cohesió es desenvolupa posant atenció de forma individualitzada sobre els jugadors i de forma positiva, promoguent menys hostilitats i reconeixent les seves competències. És una etapa complexa que crea distensions i baixa cohesió d'equip per la seva complexitat.

Normativització

Aquesta és la etapa que podem denominar “esdevenir organitzats”, fase en la qual el grup esdeve junts, resistents o “va a la seva” derrotat, i cooperant sobre els altres membres encoratjant i millorant. Els membres de l'equip volen treballar plegats per establir èxit i millorar la satisfacció sobre els membres de l'equip. Mentre l'etapa de storming és més procliu en les edats joves, en un període d'entrenament d'equip és més normal la normativització. Aquesta etapa és important perquè defineix els conceptes de la cohesió de grup i la identitat d'equip. L'equip necessita el suport i l'interès de tots els membres. Si els membres estan preocupats amb les necessitats personals a expenses de les necessitats del grup, aquest no créixerà unit ni fort. El suport mutu i la identificació personal amb l'equip serà compromesa. La funció d'aquesta etapa és el respecte del grup per cada un dels membres com a única contribució per l'equip. Enlloc de competir com entre els membres de l'equip, els jugadors esdevenen més preocupats amb l'economia de l'esforç i la tasca efectiva. Sense una etapa normativa saludable, l'equip esdevindrà satisfet simplement adequant la millora esforçant-se per buscar l'excel·lència. Els entrenadors poden facilitar el procés normatiu expressant una felicitació pública als membres de l'equip per la qualitat de la millora, l'esforç i les millores obtingudes essent realistes, encara desafiants, i enfocant els objectius de l'equip.

Rendiment o performance

Per aquesta etapa el grup està preparat directament cap a l'energia i focalització dels objectius. Aquesta última etapa i final, és un procés de maduració caracteritzat per una compenetració propera cap als membres del grup. Les relacions sobre els membres són segures. Els líders de l'equip volen que les coses succeeixin exitosament un cap a l'altre. Experimenten alegria més que por amb els membres del grup, i també valors com respecte en resposta cap a cada compliment dels membres. Els jugadors interaccionen informalment amb amb pensaments interpersonals no artificials, ja que hi ha un desig d'ajudar als companys d'equip si ho necessiten. Per acabar aquesta etapa els entrenadors solen evitar competicions entre equip o agressions interpersonals. Enlloc, han de reforçar verbalment la valua i contribució dels atletes donant feedbacks positius, i pública i privadament reorganitzant el rol especial de cada membre de l'equip.

Estratègies de motivació de grup

La habilitat de l'entrenador per afectar coneixements, sentiments, actituds dels competidors comença amb la relació entre entrenador-esportista. Alguns dels ingredients més importants d'aquesta relació inclouen:

• Comunicació efectiva
• Aprendre habilitats
• Gratificar els jugadors amb felicitació, reconeixement i encoratjament
• Preocupar-se en les fortaleses mentre reconeixen àrees per a la millora més llunyana
• Apareixer organitzat i en control
• Inserir moments ocasionals per passar-ho bé, humor i relaxació
• Desenvolupar habilitats de lideratge sobre els jugadors
• Assegurar-se que els jugadors estan experimentant una alta satisfacció i que no hi ha aïllament o que algú es senti estressat
• Donar suport als jugadors després dels errors i també sobre les derrotes així com quan fan bons partits i guanyen
• Generar un marc de límits en les conductes inapropiades dels jugadors amb justícia i de forma consistent
• Evitar fer coses compromeses, intimidació o criticar el caràcter de un atleta.