Evolució de l'Educació: De la Societat Primitiva a les Classes Socials

La Transició de la Societat Primitiva a la Societat de Classes

L'Ideal Pedagògic Primitiu i la Influència del Grup

A l’inici de la societat primitiva, l’ideal pedagògic el dictava el medi social, i tots els coneixements es rebien a través del grup-comunitat (tribu) que els influenciava i modelava. Es regia pel principi: “No hi ha res superior als interessos i necessitats de la tribu”.

Causes de la Transformació Social i la Divisió del Treball

La societat primitiva comença a transformar-se lentament en una societat de classes. Aquest canvi va implicar:

• La divisió del treball (per sexe i edat).
• Desigualtats entre els membres del grup.

La causa principal d’aquesta transformació va ser la necessitat d'una major eficiència davant l’escàs rendiment del treball humà, i la substitució de la propietat comuna per la propietat privada.

L'Evolució del Treball i l'Aparició dels Privilegiats

L’evolució de la comunitat va implicar una nova forma de treball, no material (algú gestiona, ordena, sense treball físic), sinó orientada a millorar la productivitat de la força humana de treball, que era esgotadora i deixava sense forces per a res més. Alguns individus van ser assignats a tasques de gestió (com distribuir el menjar). A poc a poc, aquests “alliberats del treball material” esdevenien superiors.

Al principi, aquests privilegiats feien tasques útils, i fins i tot ajudaven. Van aparèixer figures com sacerdots, mags i metges. Aquests aprenien noves formes d’actuar i noves habilitats que els situaven en una posició superior a la resta de la tribu, i a més, no compartien el coneixement amb tothom.

L'Aparició de la Propietat Privada i l'Esclavitud

A mesura que s’incrementava la producció, els administradors van anar agafant més poder, fins a convertir la seva funció en hereditària. Finalment, es van apropiar de les terres i es van convertir en “propietaris dels homes executors” (esclaus).

L'Educació Desigual i el Manteniment del Poder

L’educació ja no era igualitària, sinó que s’educava en funció de l’estatus social. Des d’aquest moment, iniciats i no iniciats estaven a diferents nivells, i també els nens i adults d’aquestes classes. Es rebia diferent alimentació i diferent ensenyament.

Apareix una submissió autoritària, amb reprimendes i càstigs, ja que la vida social ja no era d’igual a igual. L’educació s’encaminava a mantenir l’estatus de la classe poderosa.

Noves Creences i el Rol de la Dona

Apareixen noves creences: Déus dominadors i creients submisos. Les creences estaven lligades a les classes socials (per exemple, la prolongació de la vida després de la mort només podien tenir-la els nobles).

La dona passa a un segon pla i està limitada a fer les tasques domèstiques (se suprimeix la igualtat). Entra en el servilisme, es fa càrrec de l’espòs i dels fills, i s’aparta del treball productiu social (espos autoritari, esposa submissa).

L'Aparició de l'Estat

Apareix l’Estat, instrument poderós en mans de la classe explotadora. Hi ha la figura d’un cap suprem, una institució que dona dret a explotar i dominar els que no tenen res.

Models Educatius: Societat Primitiva i Època Hel·lenística

L'Educació en la Societat Primitiva: Assimilació i Experiència

En la societat primitiva no hi havia cap figura de mestre. El model d’educació era mitjançant l’assimilació de l’entorn i la manera de fer del grup (tribu). La mare esdevé la primera educadora i el nen adquireix la primera educació sense que ningú el dirigeixi expressament; per tant, el nen imita.

Gairebé no hi ha càstig, sinó que es deixa créixer (desenvolupar) el nen amb totes les qualitats i defectes. L’ensenyament és “per la vida i mitjançant la vida”, cosa que vol dir que tot es fa a partir de l’experiència. L’educació es duu a terme amb la participació de l’infant en la vida del col·lectiu. No existien els conceptes intel·lectuals ni l’educació entesa com avui dia, sinó que era simplement una preparació per a la mera subsistència.

El Període Hel·lenístic: Formació Integral i Cultura Política

Al període Hel·lenístic, en contraposició, ja existeixen les institucions destinades a la formació dels infants, una educació integral que abasta el desenvolupament tant físic com intel·lectual. L’objectiu era adquirir una cultura política, l’estudi del cosmos i l’observació i participació en la vida pública.

Plutarc i els Fonaments de la Virtut

Dins d’aquest període apareix la figura del pensador Plutarc, que defensa que l’educació bàsica ha d’estar fonamentada en l’adquisició de la virtut. Segons ell, el perfeccionament de l’home s’aconsegueix amb el treball en tres àmbits:

1. La naturalesa.
2. La raó.
3. L’hàbit.

Així s’aconseguirà la virtut i la perfecció. L’educació, segons Plutarc, ve dirigida de tres fonts: els pares, els pedagogs i els mestres. Llevat dels dos últims, podríem dir que, igual que a la societat primitiva, els primers educadors són els pares i són els responsables màxims d’aquesta educació.

Similituds Clau: L'Omissió dels Càstigs

Una de les més grans similituds entre ambdós models (el primitiu i l'hel·lenístic) és l’omissió dels càstigs i la violència en l'educació.