L'evolució de l'educació: De Grècia i Roma a l'actualitat

Sòcrates i l'educació actual

La relació que trobem entre l’educació de Sòcrates i l’actual està en el mètode pel qual es transmeten els coneixements, que és el diàleg en forma de pregunta-resposta. En aquest mètode, l’educador planteja qüestions sobre algun tema determinat i l’alumne ha de respondre; això afavoreix l’aprenentatge sobre les coses a través de l’observació, l’experimentació o la cerca d’informació. Per tant, l’educand aprèn per ell mateix.

Una altra relació a destacar és el respecte a les lleis de la ciutat de les quals parla Sòcrates: el bé, la pietat, l’amor i la justícia, que actualment també és un tema que es tracta a les escoles per tal de regular la convivència.

El pensament pedagògic de Plató

L'objectiu de Plató és formar guardians de l’Estat que sàpiguen ordenar i obeir la justícia. Pel que fa al pensador Plató, hi ha pocs aspectes que es puguin relacionar amb l’educació d’avui dia. Podem dir que podríem agafar l’educació intel·lectual de la qual parla, encara que l’educació actual és integral i no únicament intel·lectual com ell pensava.

Relacions amb el sistema educatiu modern

L’única relació més directa que podem trobar és que diu que l’educació de la dona ha de ser semblant a la de l’home; per tant, s’apropa a l’educació de gènere que tenim avui dia. Un altre aspecte que es podria relacionar és l’importància de la música i l’educació física, encara que ell les treballa amb una altra finalitat: la preparació dels infants per a l’exèrcit. En canvi, l’educació actual les treballa per al desenvolupament integral de l’infant.

Un altre aspecte que es treballa en les dues educacions són les matemàtiques; a més, fa un incís dient que, en iniciar-les, s’ha de fer a través del joc, i avui dia aquesta matèria es treballa d’aquesta manera. Encara que, com he mencionat anteriorment, la finalitat per la qual s’imparteix no és més que l’interès per formar infants per a la formació militar, perquè sàpiguen navegar o comercialitzar, entre d’altres.

Els períodes educatius són un altre aspecte a relacionar amb l’educació actual, encara que no coincideixen els mateixos períodes ni les edats en les quals s'aprèn cada cosa. La idea d’establir uns períodes per edats sí que es comparteix: en l’actualitat, això ho anomenem cursos escolars segons l’edat.

Aristòtil i les disciplines educatives

Pel que fa a l’educació d’Aristòtil, podem relacionar-la amb l’educació actual ja que parla de disciplines educatives que, avui dia, vindrien a ser matèries escolars. Les quatre de les quals parla estan presents en l’actualitat: l’escriptura i la lectura, la gimnàstica, la música i el dibuix; per tant, té una gran relació directa amb l’actualitat. Penso que comença a donar importància a l’educació integral, no com a tal perquè sempre aquestes disciplines són portades cap als seus interessos, però ja comença a aparèixer la importància de treballar aquests aspectes en l’educació.

L'educació a l'antiga Roma

L'educació a Roma la podríem dividir en dues etapes:

• Primera etapa: L’educació de l’infant era amb el pare, que l’acompanyava a fer les tasques; d’aquesta manera aprenia. Quan el pare no hi era, ho feia la mare. El propietari de les terres treballava juntament amb els seus servents; per tant, es fomentava el terme de família. El principal aprenentatge era l’agricultura, ja que la riquesa provenia de la terra.
• Segona etapa: L’educació la feien els esclaus. Aquells esclaus que eren més temibles eren educats com a gladiadors perquè no es rebel·lessin contra l’Estat.

L'aparició de l'escola i noves classes socials

A nivell social, els esclaus podien comprar la seva llibertat; per tant, es genera una nova classe social composta per aquests esclaus i els propietaris arruïnats, anomenada petits comerciants. Aquesta nova classe genera una nova educació, ja que troba insuficient l’educació dels nobles. Es crea una escola per als "pobres", ja que no podien pagar un instructor privat; tenia una capacitat de 200 alumnes dividits en grups.

Figures docents i currículum romà

Apareix la figura del mestre, que sovint és mal vist i no cobra un sou fix, però rep regals:

• Ludimagister: Ensenyança de primària (en competència amb els esclaus).
• Gramàtics: Ensenyança mitjana.
• Retòrics: Ensenyança superior (objectiu: governar; ensenyen a parlar i lleis).

L’exèrcit esdevé una professió. Apareix un bilingüisme: el grec (conseqüència de la conquesta de Grècia, d'on s'adopta la cultura) i el llatí (llengua materna). Amb això, comencen a anar a Roma professors de grec. Apareix una burocràcia basada en aprendre lleis i l'escenografia (copiar ràpid).

L'educació pràctica i l'ideal d'Humanitas

L’educació esdevindrà pràctica: s’ensenya a comptar, escriure, fer carreres, natació i lleis. S’utilitza material escolar com quadres, busts grecs, mapes i un viatge a Grècia per seguir la formació (precedent de l'Erasmus). L’educació anirà dels 7-10 anys (quan s’acaba l’educació paternal) fins als 20-25 anys, quan ja estan preparats per a la vida pública com a artistes del discurs i bons oradors. Qui tingui diners tindrà un instructor privat i els pobres aniran a l'escola.

Pel que fa a l’ideal d’Humanitas, és creat per Quintilià i Ciceró, els quals fomentaven una educació integral de l’individu. Té una gran influència grega (ideal guerrer) i costums romanes, tenint en compte l’educació intel·lectual i moral.