Evolució de l'Educació Especial i les Necessitats Educatives Específiques: Història, Conceptes i Atenció a la Diversitat

Evolució del Concepte d'Educació Especial

Primera meitat del segle XX (fins als anys 40)

• Característiques: Deficiències innates a la persona. El grau de deficiència es mesura amb tests.
• Conseqüències: Escasses possibilitats d'intervenció a l'aula. Es necessita un diagnòstic precís del trastorn. Els alumnes s'escolaritzen en centres específics.

Anys 40-50

• Característiques: Encara es dona importància als resultats dels tests d'intel·ligència, però es tenen en compte factors ambientals i contextuals. S'atribueix la deficiència a la manca d'estimulació o a un procés d'aprenentatge incorrecte.
• Conseqüències: Les escoles d'Educació Especial continuen creixent, però es perceben com un recurs positiu per als alumnes, ja que rebran una atenció educativa més especialitzada.

Anys 60-70

• Característiques: Es relaciona el dèficit de l'alumne amb la seva experiència a l'escola (es deixa de considerar un caràcter innat). Es comença a fer un ús diferent de les proves psicomètriques. Aquestes ja no serveixen per classificar els alumnes, sinó per ajustar l'ajuda i la intervenció a l'aula.
• Conseqüències: Des del sistema educatiu, es pot intervenir per promoure l'aprenentatge dels alumnes amb alguna deficiència. Es repensa la funció de les escoles d'Educació Especial, ja que es posa de manifest la problemàtica d'atendre un conjunt d'alumnes amb deficiències molt diverses. Emergència de problemes d'integració social d'aquest alumnat. Comencen a haver-hi experiències exitoses sobre integració.

Evolució del Concepte d'Educació Especial i Necessitats Educatives Especials: Canvis Posteriors

• S'incrementa la presència de professorat competent i especialitzat (millores en la formació de professorat).
• L'ensenyament obligatori comporta un replantejament de les funcions de l'escola, ja que es considera que l'alumnat ha d'assolir uns coneixements per poder integrar-se a la societat. Es concep l'escola com a integradora i no segregativa.
• Els índexs d'abandonament escolar augmenten, cosa que fa pensar en les causes i en les possibles relacions entre aquest fet i el fet que l'alumne assisteixi a un centre especial o a un d'ordinari.
• Es comença a qüestionar la funció de les escoles d'Educació Especial per la dificultat dels alumnes a integrar-se a la societat.
• Es plantegen altres formes d'escolarització per a aquells alumnes que no tenen un elevat grau de discapacitat.
• Es comença a posar en pràctica la integració i es dibuixa com una alternativa positiva, tant pel suport que reben les administracions educatives com pels resultats en altres països, l'existència d'un corrent normalitzador en l'enfocament de serveis socials. Els serveis socials són cada vegada més presents a la xarxa social.
• Comencen a aparèixer moviments socials a favor de la igualtat, especialment sensibles als drets de les minories (impacte en els discapacitats) i afavoreixen pràctiques d'integració.

Sobre el Concepte de Dificultats d'Aprenentatge

El concepte de dificultats d'aprenentatge (learning disabilities) és un concepte controvertit: la deficiència és innata o adquirida?

Definició més consensuada (National Joint Committee): "La dificultat d'aprenentatge és un terme general que es refereix a un grup heterogeni de trastorns que es manifesta en dificultats significatives en l'adquisició i ús de la parla, la comprensió oral, la lectura, l'escriptura, el raonament o les habilitats matemàtiques. Aquestes alteracions són intrínseques a l'individu, se suposa que a causa d'una disfunció en el sistema nerviós central, i es poden produir al llarg del cicle vital. Els problemes en la conducta autorreguladora, la percepció social i la interacció social poden existir al costat de les dificultats d'aprenentatge. Tot i que les dificultats d'aprenentatge poden ocórrer de manera concomitant amb altres condicions de discapacitat (per exemple, deficiències sensorials, retard mental o problemes emocionals severs) o amb influències extrínseques (com ara deficiències culturals o una instrucció insuficient o inadequada), no són el resultat d'aquestes condicions o influències".

Diferència entre l'Alumnat amb NEE i l'Alumnat amb Dificultats d'Aprenentatge: Una Qüestió de Matisos

• Concepte NEE: Més global, va més enllà de les mesures que fan referència a l'aprenentatge.
• Dificultats d'aprenentatge: Més concret i específic, el tractament es dona fonamentalment a l'aula. Aquestes dificultats no necessàriament tenen un caràcter permanent.

Les Necessitats Educatives Específiques de Suport Educatiu (NESE)

El NESE (necessitats específiques de suport educatiu) va més enllà del concepte NEE (educatives especials), ja que, a més d'aquest col·lectiu, que serien els que tenen algun tipus de discapacitat, també inclou els que estan en risc de pobresa, els que presenten trastorns d'aprenentatge, el fracàs escolar, les altes capacitats, els nouvinguts o els que no acrediten l'ESO. Es calcula que és el 5% de l'alumnat, percentatge que en determinats centres pot ser superior.

Les Necessitats Específiques de Suport Educatiu s'identifiquen i s'avaluen considerant el funcionament de l'alumne dins del seu context educatiu, independentment de la seva condició personal i social, amb l'objectiu de proporcionar-li els suports necessaris per afavorir-ne l'aprenentatge en condicions d'equitat. S'han de basar en:

• Les àrees de fortaleses de l'alumne.
• Les competències prèviament adquirides i la modalitat d'aprenentatge més eficaç.
• Els reptes, els desafiaments curriculars als quals s'enfronta.
• Les condicions personals o socials que interfereixen en la seva capacitat d'aprendre.