Evolució Econòmica i Social d'Espanya al Segle XX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 16,79 KB
Introducció a l'Evolució Econòmica i Social d'Espanya
Evolució Econòmica i Social d'Espanya SXX: Problemes d'estructura social desequilibrada: una petita minoria privilegiada, mentre que la classe mitjana no existeix i hi ha una gran majoria pobra. Espanya del litoral és més desenvolupada que l'interior; per tant, mentre la població creix al litoral, decreix a l'interior demogràficament.
Evolució Demogràfica (1900-1930)
Espanya creix en població, passant de 5.000.000 a 10.000.000. Passarà d'un règim demogràfic tradicional (alta natalitat, alta mortalitat, esperança de vida de 34 anys) a un règim demogràfic modern (reducció de la natalitat, reducció de la mortalitat, esperança de vida de 50 anys).
Migracions
Migracions Exteriors: Entre 1888 i 1930, van emigrar 5.000.000 de persones a Amèrica Llatina i al nord d'Àfrica, que estava sota protectorat espanyol.
Migracions Interiors: Moltes persones van passar del camp a la ciutat, és a dir, de l'interior d'Espanya a la perifèria (litoral). Com que a Catalunya hi havia baixa natalitat, haurà d'exportar mà d'obra de la resta d'Espanya. El 1930, el 20% de la població no serà nascuda a Catalunya, molts emigrants. També hi haurà una urbanització progressiva de la societat, incrementant les desigualtats regionals (regions amb més gent d'altres llocs). On hi ha més població són a les ciutats com Barcelona i Madrid, i on menys a Castella i Extremadura. Barcelona i Madrid arribaran a un milió d'habitants.
Modernització i Creixement Urbà
Encapçalaran el procés de modernització i hi haurà un creixement al voltant d'aquestes ciutats. Barcelona cada cop és més gran i absorbeix barris actuals com Sarrià i Gràcia. 1888: Enderrocament de la muralla de Barcelona. 1907: Construcció de la via Laietana. 1910: Construcció del metro, aeroport i port. Barcelona creix molt.
Evolució de l'Agricultura
Hi ha dos models d'agricultura:
- Model Cerealístic: Interior (Castella, Extremadura), amb un baix nivell tecnològic i una inversió baixa de capital, per tant, baixa productivitat.
- Model Comercial: Diversificació de productes. Camps dedicats a les vinyes, cítrics, fruites... Camps més especialitzats en un producte. Gent amb millor alimentació. Predomina a València, Múrcia...
L'agricultura comercial anava destinada a l'exterior, provocant un augment de producció, terres més conreades, avenços tècnics i nous conreus, però també hi haurà problemes com l'estructura desigual de la propietat, ja que en 1900, el 2% dels propietaris posseeixen el 47% de la terra. Hi ha 2,5 milions de treballadors que no tenen propietats. A l'Espanya medieval hi haurà latifundis (grans propietaris de grans terres) i també minifundis. Catalunya: també hi ha aquesta dualitat entre tipus d'agricultura, però el nivell de productivitat i l'estructura de la societat de Catalunya era més equilibrada perquè no hi havia grans latifundis ni l'antiga aristocràcia.
Evolució Industrial
A Espanya, la segona Revolució Industrial va arribar a principis del segle XX. Quan arriba la revolució, hi ha canvis com:
- Substitució del carbó pel petroli i l'electricitat.
- Aparició de nous sectors: químic, maquinària, aliments...
- Avenços tecnològics: ràdio, telèfon, automòbil.
- S'incorporen les infraestructures de transport: metro, ferrocarril...
- Increment de la productivitat gràcies a la mecanització i el taylorisme.
L'industria elèctrica: la primera empresa a Espanya és a Barcelona al 1910, anomenada Canadenca. La indústria química: es feia servir per adobs i fertilitzants al camp, així com per a la producció d'explosius i pintures. El sector de la construcció i ciment: gran empresa, Asland. El sector automòbil: dues empreses importants a Barcelona: Hispano-Suiza i Elizalde.
Fases de l'Economia
Després de la repartició del capital de Cuba i Filipines, es creen bancs. Gràcies a la creació que provoca capital, hi ha un desenvolupament industrial.
Primera Guerra Mundial (1914-1918)
Molts països estaven involucrats, Espanya no. Per això, Espanya aprofita per exportar als països necessitats, per tant, a Espanya creix l'exportació. Això dona lloc a la inflació (pujada de preus) i entre 1920-1923 hi ha la caiguda de la demanda i Espanya entra en crisi econòmica. 1929: Celebració de l'exposició universal de Barcelona (per ensenyar Barcelona al món). 1929: Crac de la borsa de Nova York (provoca crisi), que afecta l'economia mundial. A Espanya no va afectar tant directament, però sí que va afectar en el comerç exterior.
Canvis Socials
- Es manté la mateixa estructura social però sobretot urbanitzada, per tant, hi ha modernització.
- Es redueix l'analfabetisme.
- S'expandeix i creix la premsa i la ràdio.
- Es posen en marxa noves formes de sociabilitat i oci (casino, cafè, popularitat dels esports).
- Primer moviment feminista, on defensen el dret a vot i la igualtat salarial. Alguns partits comencen a reivindicar aquests drets.
Regeneracionisme
Antonio Maura: partit conservador regeneracionista que deia que Espanya necessitava canvis però des de dalt, des de l'Estat. És a dir, per fer una revolució des de l'Estat, no des de la població. El seu govern comença el 1907 i serà l'intent d'aplicar la política regeneracionista (revolució de les elits, gent poderosa). 1907: Vol fer nova llei electoral per evitar el caciquisme (aquells que manipulen les eleccions) i manipulacions. Aquesta no es va aplicar perquè el seu propi partit es va oposar.
1908: Creació de la primera seguretat social i apareix l'Institut Nacional de Previsió (INP). És una gran aparença de canvi, però realment no canviava. El govern de Maura era bastant dèbil, això provoca la implicació de l'exèrcit. Maura es va trobar amb la incomprensió del seu partit i la guerra del Marroc que s'havia intensificat. Amb aquest conflicte es necessitava un retornament de l'exèrcit. Per tant, els homes d'una certa edat havien d'anar. Però si pagaves, no anaves, per tant, qui anaven eren els pobres.
1909: Revolta a Barcelona denunciant el classicisme (setmana tràgica). L'exèrcit va intervenir en aquesta revolta. Finalment, amb tot això, Maura renuncia. Pugen al poder els liberals, liderats per José Canalejas. Farà una política de reformes per canviar la societat.
- Intenten la reforma fiscal, alguna espècie de IRPF, però com que no hi havia una estructura preparada per aquesta, va fracassar.
- Llei del canda (limitava els moviments de l'església).
- Llei de lleves (servei militar obligatori).
- Prohibició del treball nocturn de les dones.
- Llei de mancomunitat, Catalunya té dret a un govern propi i governarà amb les quatre províncies.
1912: Es produeix l'assassinat de Canalejas i les reformes desapareixen.
Crisi Política Estructural
Partits que no eren ni conservadors ni liberals.
Carlisme i Tradicionalisme
La força seguia a Navarra i País Basc. Segueix defensant la legitimitat de Jaume de Borbó. Hi ha tres grups:
- Integristes: Carlisme pur i autèntic.
- Tradicionalistes: Partidaris de la tradició, més moderats.
- Requetè: Grup paramilitar (grup civil organitzat com a militar).
1931: Unió dels tres grups o creen la comunió tradicionalista. Això va tenir força a l'interior de Catalunya, a les zones rurals.
Republicanisme
Minoria parlamentària i fragmentada. 1903: Intent d'unificació i es crea la Unió Republicana, creada per Salmerón. Dins del republicanisme va aparèixer l'errouxisme, nou moviment creat per Alejandro Lerroux. Té força a Barcelona. Ell va veure que hi havia una gran influència anarquista. Amb aquesta influència, els obrers no votaven, ell ho volia canviar ja que sinó sempre guanyaven els mateixos.
1908: Creació del partit Republicà Radical, que era republicà, anticlericalista (no església), defensava una reivindicació social i ideològica. Era un partit provocador, radical i violent contra l'església i el catalanisme. També era demagog (deia el que la gent volia sentir).
Socialistes
El PSOE es comença a estendre, cada cop té més força a Astúries, País Basc i Madrid. Líder: Pablo Iglesias. 1910: El PSOE obté diputats en el parlament. UGT (sindicat) i PSOE estaven aliats, per tant, tenien doble acció: parlament i acció sindical (vagues...) i així reivindiquen la situació social. Volien reduir les hores de treball a 8h.
1917: La UGT i PSOE van fer una vaga general revolucionària, per tant, l'exèrcit va intervenir i la vaga no va tenir èxit. Els dirigents van ser perseguits i condemnats. Va haver un nou líder del partit: Francisco Largo Caballero i hi havia una relació tensa entre socialistes i anarquistes. El PSOE es divideix en PCE: partit comunista espanyol.
Anarquisme
Fragmentació. Hi ha un procés d'unificació i es crea la Solidaritat Obrera. I més tard, la creació de la CNT (Confederació Nacional del Treball), amb caràcter revolucionari i es defensava per l'anarcosindicalisme. Destacaven Salvador Seguí, Àngel Pestana i Joan Peiró. La CNT creixerà, per tant, més poder i al 1918, es crea la confederació de Sant Congrés de Barcelona (es creen sindicats i unions d'indústria). Hi va haver una microguerra civil entre propietaris de les fàbriques (patronal) i l'anarquisme. Davant d'aquest conflicte, la patronal va contractar mercenaris perquè assassinessin als líders sindicals. La resposta anarquista va ser la mateixa: matar-los.
Descomposició del Sistema de Restauració: Triple crisi:
Crisi Econòmica
La guerra mundial sacseja la balança econòmica del país, però va generar inflació. 1917: Agitació de la classe obrera. Agost, UGT i CNT convoquen vaga, volen derribar la restauració. L'exèrcit intervé i gran repressió contra la classe obrera. Amb això, representants condemnats. Al veure que els líders condemnats, es van radicalitzar, sobretot els anarquistes. La patronal: agrupació de propietaris de fàbriques, deien que l'única manera d'acabar amb el món obrer era la violència. Pistolerisme: la patronal mata anarquistes i viceversa. El pistolerisme és present a Barcelona i Andalusia, on hi havia més anarquistes. Van morir més de 500 persones en la microguerra civil.
Crisi Política
Grups dinàstics: conservadors i liberals, dificultats per governar. La Lliga de Catalunya es va incorporar al govern amb la intenció de catalanitzar i modernitzar Espanya. No funciona. 1917: Assemblea de parlaments a Barcelona per fer nova constitució. Sanavan a juntar la Lliga regionalista i oposició, però el regionalisme no va assistir. Es van presentar molt pocs diputats. Governs prohibir la convocatòria i va ser disolta per la guàrdia civil.
Crisi Militar
Seguim en guerra al Marroc (no afavoreix Espanya). L'exèrcit no té suficients recursos per fer front a la guerra, per tant, provoca gran desgast. Això provoca malestar a l'exèrcit. Per tant, es creen juntes de defensa: grups militars reclamaven condicions de treball dels soldats. 1917-1923: Espanya en període de degradació, finalment l'exèrcit espanyol liderat per Primo fa cop d'estat amb la intenció d'acabar amb el sistema polític, revolució obrera... i comença:
Dictadura Primo de Rivera
Puja al poder, es retira de la guerra del Marroc perquè no afavoreix Espanya. Primo acaba fent aliança amb França i el 1924 guanyen la guerra del Marroc. Tots els problemes de guerra del Marroc desapareixen. Política social de Primo: persecució i repressió d'anarquistes i va oferir als socialistes participar en el sistema polític. Divisió socialistes: contra l'estat o pactar amb l'estat. Política populista, bona intenció, mal resultat. Primo acaba la guerra del Marroc i els problemes socials. Després, en comptes de retirar-se, segueix al poder. 1925: Comença a desenvolupar un model polític feixista. Crea un partit únic: partit unionista patriòtic. Política econòmica basada en proteccionisme, nacionalisme, defensava la importància de la producció, construeix habitatges socials pels immigrants. Centra el sistema de negociació entre patrons i obrers; si no s'acordaven, desidia estatal. Era una imitació del feixisme, partit únic i sense eleccions. A partir de 1917, creix l'oposició, partits polítics dinàstics: conservadors i liberals, també oposició militar, estudiantil, obrers i catalanisme. L'exèrcit poc a poc deixa de donar suport a la dictadura. Estudiants apareixen a l'escenari polític, creen organitzacions (FUE). El moviment obrer recupera la unió entre UGT i CNT. Direcció del catalanisme comença a ser d'esquerres. Francesc Macià comença a tenir prestigi dins del moviment catalanista. Va haver una invasió protagonitzada per Macià, ell a França, el detenen. Això li dona més popularitat. 1929: El rei suggereix a Primo que es retiri. 1930: Primo es retira i s'exilia a França. El rei vol tornar al sistema de restauració. Durant un any, se'n nomena una dictadura blanda perquè no tenia poder. La caiguda de la dictadura provoca la caiguda de la monarquia. 1931: Eleccions municipals que es converteixen en eleccions plebiscitàries (decidir entre monarquia o república). Candidatures monàrquiques perden davant els republicans. I el rei demana ajuda a l'exèrcit, però l'exèrcit manté al marge. La família reial marxa a Itàlia i comença la segona república.
Catalanisme: De caràcter conservador, la burgesia. Liderat per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Volen catalanitzar i modernitzar Espanya. Creen una unió sindical: CADCI. Comencen a haver discrepàncies ideològiques entre grups catalanistes reformistes. Fins al 1929 va tenir força la Lliga Conservadora, després va tenir força l'Esquerra Republicana. Espanya té un problema (l'encaix de les diverses nacionalitats en la governança del país). El sistema de restauració es va basar en un pacte amb la burgesia basca, l'aristocràcia andalusa i el poder de l'estat de Madrid, finalment obté el proteccionisme. Hi ha una coalició electoral (unió de totes les forces catalanes) i fan un nou programa anomenat Tivoli. 1909: Amb les discrepàncies dels partits, desapareix la solidaritat catalana.
Setmana Tràgica: Va ser a causa d'una revolta popular que es va fer perquè l'exèrcit va fer lleves a Barcelona per lluitar al front contra els rifenys. El descontentament de la població va fer una revolta perquè no estaven d'acord amb la guerra. Va acabar amb la intervenció de l'exèrcit i va causar molts morts i moltes destrosses.
Mancomunitat: 1911: La Lliga Regionalista va fer una proposta de fer un autogovern català, els conservadors i liberals es van unir i van fer un pacte. 1912: S'aprova la llei de la mancomunitat, que va permetre la unió de les quatre províncies i la unió d'aquests dos partits tenia dos objectius: integrar la Lliga Regionalista i satisfer les reivindicacions catalanistes. La Lliga volia modelar un tipus de país que incorpori la modernitat, recuperar la llengua i la cultura. Les diputacions tenien molts recursos i diners. 1914: Comença la mancomunitat fins al 1925.
Característiques: No té capacitat legislativa, no té hisenda pròpia, autogovern limitat, gestiona l'ensenyament, transport, serveis socials...
S'estructura en: Consells. Enric Prat va ser el primer president. Es va crear una assemblea general amb 36 diputats. J. Puig i Cadafalch va substituir a Enric. 1923: Cop d'estat de Primo de Rivera, es tanca la mancomunitat amb Alfons Sala.
Obra de Govern: Modernització del país i millora dels serveis públics, potenciació de la llengua i la cultura, millora de les comunicacions, pla d'acció agrària: fundació d'escoles agrícoles, creació de xarxes de biblioteques populars, erradicar l'analfabetisme, model educatiu propi, Pompeu Fabra: unificació ortogràfica, Noucentisme.